Bòsnia i Croàcia. Mostar i Makarska (24 d’agost de 2013) (i II)


A Bòsnia, tot i tenir moneda pròpia, accepten gairebé a arreu els euros, suposo que per fomentar el turisme. Durant totes les hores que hi hem passat no m’ha abandonat un sentiment de tristesa, de que encara hi ha ferides per curar arreu i que això es fa palès fins i tot en l’aire que es respira, malgrat els somriures i l’amabilitat dels bosnians. Potser per això em sento esgotada i m’adormo gairebé només de pujar al cotxe, que tenim aparcat just davant d’un edifici amb molts forats de bala.. I quan em torno a despertar, la veritat és que ho faig d’un bot! Em piquen una mica violentament el vidre de darrere. Estem a la frontera entre Bòsnia i Croàcia. La Bòsnia l’hem passat sense cap mena de problemes... però la croata no. Ens han fet parar i estan escorcollant els nois en unes dependències, desfent-los les maletes i fins i tot fent-los baixar els pantalons! Busquen marihuana i sospiten perquè només hem estat un dia a Bòsnia. A mi em fan desfer tota la motxilla petita que porto, però estem tots ben tranquils. Finalment, després de perdre una hora, podem marxar. Gairebé 5 minuts després ens trobem un altre control que ens fa parar, però com que els hi diem que ja ens han escorcollat, podem marxar sense més ni més. Dins del cotxe riem de la situació mentre enfilem el camí que ens portarà cap a la ciutat costera de Makarska, a la ribera de Makarska (una franja costanera d’uns 50 km que s’estén per la serralada de Biokovo, formant un paisatge espectacular. Makarska (http://en.wikipedia.org/wiki/Makarska ) té uns 15000 habitants i un port molt turístic des d’on surten ferris cap a l’illa de Brac, que voldríem que fos el nostre destí final a dia d’avui. Però el ferri ja va ple i ens acontentem a quedar-nos a fer nit a aquesta ciutat. El nom de la ciutat ve donat per l’antiga colònia romana  de Muccurum, que sembla que estava establerta a l’aldea de Makar, a uns 2km al nord de l’actual Makarska.  Durant la història, en aquesta ciutat hi ha viscut nòmades, venecians, va formar part d’Àustria i de França i actualment, de Croàcia després de la desintegració de Iugoslàvia. El primer que fem és buscar lloc per a dormir. Arreu abunden les sobas i apartaments i sense ordre ni concert ens enfilem cap a un carreró a on n’hi ha moltes. A l’atzar parem el cotxe i baixem a trucar a la porta d’una d’elles. No ens surt ningú a obrir, però des de l’altra banda del carrer hi ha dues dones que ens fan senyals. Ens hi acostem i ens indiquen, mitjançant gestos, que elles sí que tenen habitacions. Cap de les dues parla ni un borrall d’anglès i tenim sort d’una noia, una turista, que ens fa d’intèrpret. Comprenem que les dues ancianes vestida de negre i amb el rostre solcat d’arrugues tenen negocis diferents i se’ns disputen. Gairebé ens estirem cap a dins, gairebé es barallen amb sorollosos crits. Sort de la turista que ens ajuda i al final ens decidim per la mateixa soba a on ella i els seus amics dormen. Regategem una miqueta i obtenim prou bon preu. Tot i que l’habitació és petita, les vistes són espectaculars, al mar i a la muntanya, des del balcó que tenim. La dona ens ofereix una mica de suc (el fan a partir d’un concentrat molt viscós en el qual hi afegeixen aigua) i no ens vol donar la clau de la wifi perquè només hi estem una nit. Tot això ho aconseguim entendre gràcies a les quatre paraules que deixa anar en anglès el seu fill. Ella ens explica no sé què en croat però no entenem res de res. Un cop instal·lats baixem cap a la platja. Comprem queviures per sopar i anem a veure caure el dia. Jo no em banyo i contemplo la posta de sol abans de sopar, xerrar una estona i retornar cap a la soba a fer una  capcinada. Abans de dormir, però, apareix de sobte la dona pel balcó, no sé si per dir-nos bona nit. I poca cosa més d’aquest dia farcit d’anècdotes i de tràfec!
(La fotografia correspon a la posta de sol la Makarska)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís