“Quan érem feliços” , de Rafel Nadal


Durant l’estada a Xina, poc em va durar el llibre “Quan érem feliços”, de Rafel Nadal, premi Josep Pla 2012. Una lectura molt amena que fa que les pàgines passin una darrera l’altra a una velocitat vertiginosa. El relat explica les vicissituds de la família Nadal Farreras, dels avis i besavis fins a la vida del narrador, el mateix escriptor i fins i tot també ja dels seus descendents. Fa una crònica molt detallada de la vida familiar, evocant els seus records gironins, palamosins i d’Aiguaviva. M’ha agradat molt la senzillesa i la vivacitat de les explicacions, i més encara quan en el relat s’hi reconeixen un munt de persones i de llocs. Rafel Nadal, exdirector de “El Periódico de Catalunya” també narra, encara que subtilment, la vida burgesa i religiosa de la ciutat, fent-ne una crítica velada. Un llibre que explica la vida de l’autor i dels seus 11 germans i germanes, dels seus pars, avis i parents, alhora que fotografia la Girona de la postguerra, des del seu punt de vista entre narratiu, còmic i crític! Una lectura del tot recomanable, ja sigui estiu, primavera, tardor o hivern. I és que sempre, en el nostre racó de la memòria hi ha aquells records que quan érem feliços!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís