Bòsnia i Croàcia. Dia 2, visita de Dubrovnik i viatge fins a Mostar (23 d’agost de 2013) (I)

Ens llevem aviat, però el sol ja fa una estoneta que s’ha aixecat. Una dutxa per despertar-me és el millor antídot contra la mandra. I ja d’aquí, ja de dia, trobem nous detalls que la foscor de la nit no ens permetia observar. Fa caloreta tot i que no és molt tard... De nou penetrem la porta de la ciutat vella de Dubrovnik (https://en.wikipedia.org/wiki/Dubrovnik .) Dubrovnik es troba a la zona de Dalmàcia (https://en.wikipedia.org/wiki/Dalmatia  i té uns 46000 habitants. Va ser destruïda el 1991 pels bombardejos, però com una au Fènix, ha renascut de les seves cendres per lluir de nou amb altivesa i orgull els carrers de marbre i els edificis barrocs. La historia de Dubrovnik es remunta al segle VII, quan els bàrbars van destruir la ciutat romana de Epidaurum (actualment Cavtat). Els habitants van fugir-ne i es van refugiar a un illot rocós separat de terra ferma per un estret canal, a on van construir una muralla. La població es va anar estenent cap a terra ferma i així va néixer Dubrovnik, unint-se a Cavtat i a Zaton. I amb el temps, Dubrovnik es va acabar convertint en un important port comercial, un punt d’unió comercial entre mediterranis i balcànics. El 1205 Dubrovnik va passar a dependre del govern de Venècia, però només fins al 1358. A partir d’aquell moment van passar a estar sota l’autoritat dels reis croats i hongaresos. Dubrovnik es va bolcar en comerç marítim per tot el mediterrani i també es va desenvolupar una entramat cultural. Desgraciadament, el 1667 hi va haver un terratrèmol que va matar a més de 5000 persones i va destruir part de l’art que adornava la ciutat. El terratrèmol també va ser un punt d’inflexió que va portar a un declivi econòmic de la ciutat. I també Dubrovnik va patir moltíssim durant l’entrada de les tropes napoleòniques el 1808. A partir del 1815 Dubrovnik va passar a pertànyer Àustria fins el 1918, que va passar a formar part de Iugoslàvia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Iugosl%C3%A0via) . Durant la infausta guerra dels Balcans, va ser bombardejada per més de dos mil bombes.  Primerament ens endinsem per la ciutat per la porta Pile (construïda el 1537)encara endormiscada, i ens perdem per un munt de carrers i carrerons lluents, blanquinosos. La porta Pile es tancava totes les nits i es donava la clau al príncep. També està protegida per l’estàtua de sant Blai, el patró de la ciutat. Tot seguit travessem l’altra porta, del 1460; i des d’allí, ja es veu el carrer principal, el Placa o Stradun.  Només d’entrar ens trobem amb la font de sant Onofre (), que es va construir el 1438 com a part d’un sistema d’abastament d’aigua de la ciutat. Abans del terratrèmol estava adornada amb moltes estàtues, però actualment només se’n conserven 16.  Anem fins a arran de mar, veiem els barques i fins i tot ens entren ganes de prendre un bany, però no portem roba de bany i banyar-se nua no està gaire ben vist. Contemplem el mar encalmat i pugem fins a un pati a on ens surt un noi que ens parla en un bon espanyol i que s’ha adonat que som catalans. Ens convenç de pagar els gairebé 12 euros al canvi que costa l’entrada a les muralles i així ho fem. I pugem uns quants graons i comencem a donar la volta a tot el recinte emmurallat. Les vistes que s’ofereixen són fantàstiques.  Des d’una banda es pot veure el mar, des de l’altra la muntanya (Dubrovnik és una ciutat molt vertical; s’organitza a la muntanya i arriba ben bé fins a arran de mar). Anem recorrent la muralla sota una intensa calor i trobant també catalans i catalanes. També des de l’altura que ofereix la muralla, a part de veure moltíssims teulats, també encara hi ha palesos els efectes de la guerra, amb cases sense acabar de reconstruir i també algun que altre senyal de bala. Després de gairebé dues hores de visita per la muralla, pujant a la torre Minceta per acabar-la, baixem de nou i anem fins a la torre del rellotge ( a la plaça Luza, al final del carrer principal), que va ser construïda per primera volta el 1444. També passem per devant del Palau d Sponza i l’església de Sant Blai. També tenim l’oportunitat de veure un petit mercat artesanal. Es venen fruites assecades i també saquets amb lavanda, que sembla que és una planta molt abundant per la zona. I aprofitem per buscar un lloc per dinar. El trobem en una pizzeria i gaudim del bon clima amb un bon àpat (continuarà).

(La imatge correspon a la vista del mart que hi ha des de les muralles de Dubrovnik)