Bòsnia i Croàcia. Dia 3, Mostar i Makarska (24 d’agost de 2013) (I)

Dormo molt plàcidament, tant que ni me n’adono que els minarets que tenim a prop criden a oració. Quan ens llevem, he de reconèixer que em costa desfer-me dels llençols, però no és qüestió de perdre l’oportunitat de visitar Mostar. Després de pagar, ens llencem a recórrer els carrers de Mostar. En una fleca comprem una deliciosa pasta de formatge per esmorzar i ja anem directament cap al pont de Mostar.  Mostar (http://en.wikipedia.org/wiki/Mostar) és la ciutat més gran de la regió d’Hercergovina, dintre de Bòsnia i Hercegovina (http://en.wikipedia.org/wiki/Bosnia_and_Herzegovina) . Bòsnia i Hercegovina va esdevenir un país lliure des del 1995, però no sense abans passar per la cruenta guerra de Bòsnia (http://en.wikipedia.org/wiki/Bosnian_War ), amb petjades a cada passa del país. Mostar és una ciutat trista, tret de la zona del pont, a on es concentra l’activitat turística i que ha estat totalment remodelada. El pont de Mostar és el principal exponent d’arquitectura otomana que resta a la zona dels Balcans (http://ca.wikipedia.org/wiki/Balcans) .Tot passejant per allí retrobem una simpàtica parella de Sabadell que vam conèixer durant la nit anterior i hi intercanviem algunes paraules. Tot i que és relativament d’hora, ja hi ha molts turistes damunt del pont, esperant un espectacle que veurem repetit algunes vegades mentre passegem per la zona del pont: uns nois, a canvi d’uns quants diners, salten des del capdamunt del pont fins al riu Neretva (http://en.wikipedia.org/wiki/Neretva ). El pont de Mostar (http://en.wikipedia.org/wiki/Stari_Most) és una reconstrucció del segle XVI del pont otomà que ja hi havia a la ciutat. Es va mantenir impassible durant 427 anys, fins que durant la guerra entre bosnians i croats, va ser destruït (el 1993). Un cop acabada la guerra es va refer de cap i de nou, essent obert al públic el 23 de juliol de 2004. Durant la guerra entre croats i bosnians, aquest pont va ser un gran centre de disputa.  El pont fa 30 metres de llarg i 24 d’altura, essent la part central molt punxeguda. Per creuar-lo, a terra, hi ha com una mena de guies per evitar que la gent rellisqui. El travessem i de nou em crida l’atenció una pedra que clama perquè no s’oblidi la destrucció, el 9 de novembre de 1993. Passegem durant una estona pels carrers refets i finalment baixen al riu, des d’on també hi ha una bella perspectiva del pont. Des d’allí contemplem com els nois es continuen llençant des del pont a canvi d’uns quants euros i també com un grup de turistes es llança des d’un petit trampolí, també acompanyats per un guia que els hi ensenya com fer-ho. Però en aquest cas, un dels nois salta malament i cau de panxa; per uns instants, sembla que té dificultats per a sortir de l’aigua, fet que obliga al guia a llençar-se vestit a ajudar-lo. I quan puja, ho fa de bastanta mala gana, car se li ha mullat la cartera i el mòbil. Durant una estona contemplem com es van llençant (amb més o menys encert) la resta de turistes i finalment marxem. Anem a parar a una zona de cementiris, amb moltes tombes de la guerra. I quan t’allunyes del pont, la destrucció és fa més palesa que mai. Les partes estan plenes de senyals de bales i en alguns llocs sembla que hi hagi hagut execucions i tot. Em sobta que hi hagi tombes al costat de la carretera o al costat d’un bar, just al centre de la ciutat. A Bòsnia, la majoria de gent és musulmana i per aquest motiu és fàcil trobar mesquites amb els seus corresponents minarets. De fet, es pot visitar la Koski Mehmed Paša Mosque, construïda el 1617. Malgrat que el seu minaret va ser destruït durant la guerra, actualment està rehabilitat, tot i que es nota per a on va ser fet malbé. Just abans de marxar de la ciutat aprofitem per dinar i els amics mengen un dels plats típics i tradicionals de Bòsnia i també de la zona dels Balcans, el cevapici (http://en.wikipedia.org/wiki/%C4%86evapi), una mena de pa de pita amb salsitxes especiades a dins i també amb formatge bosnià (tot i que al restaurant a on estem no n’hi posen...). Com que no menjo carn, a mi em fan un mix de verdures, formatge i amanida... Paguem i amb la panxa ja satisfeta, marxem de Mostar (continuarà)
(La imatge correspon al pont de Mostar)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís