Bòsnia i Croàcia. Dia 5, el parc natural de Plitvice (26 d’agost de 2013) (i II)

 

I comença un gran espectacle visual de la natura: llacs de verd turquesa, cascades impressionants, una vegetació abundosa i verdíssima, l’aigua nítida, i per adobar-ho, el dia s’ha asserenat i el sol ho fat tot més intens encara. Ens encantem a cada passa. Hi ha moments, però, que no ho acabo de gaudir del tot, suposo perquè hi ha molta massificació de gent i el soroll és intens i fins i tot hi ha moments de col·lapse.  Anem passejant, sota l’ombra de grandiosos arbres en alguns moments o amb el sol clatellant-nos. Ens parem a dinar i descansem una estoneta abans de continuar. L’aigua és tan neta que fa de mirall dels núvols del cel! I les cascades sorolloses són un regal per a les orelles i per a la vista. Especialment impressionant és la cascada de Galvovacki. Tot i que queda lluny, arriben els esquitxos de l’aigua. Anem baixant, passant per boscos de fades i llacs de nimfes. Al cap de gairebé més de tres hores d’espectacle natural arribem al llac més gran, Kozjak, que serveix de partió entre la part alta dels llacs i la part baixa. Aquest llac té una longitud de 3 km i és navegable. De fet, fem servir un petit vaixell per passar d’un costat a l’altre. També és possible llogar-hi barquetes per passejar-hi. No tardem molt a marxar, ja que s’acosta a l’hora de tancament del parc. A l’igual que Split, marxo amb la sensació que m’agradaria quedar-m’hi molt més per conèixer el parc i admirar la seva bellesa.  Està tot molt ben conservat i no és permès de banyar-s’hi, com sí que es pot fer en altres parcs naturals, però això també crec que ajuda a conservar-lo bastant verge. Finalment, marxem al hostel a dutxar-nos i a descansar una estoneta després de la caminada i anem a sopar en un restaurant proper abans d’anar a planxar l’orella, que de nou, per variar, tocarà matinar.

(La fotografia correspon a la cascada Galvovacki)