evita

Escoles de Dret Una màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica ( fiqh ) que serveix per a "traduir" les indicacions dels  texts sagrats  en lleis concretes aplicables. Per a fer-ho, els legisladors ( alfaquins ) disposen d'una sèrie d'eines basades en l'esforç de comprensió personal ( ijtihad ), és a dir, el consens ( ijmà ), l'analogia ( qiyàs ) o el respecte de l'opinió tradicional dels erudits ( taqlid ). A l'origen, diferents  sahaba  (aquells qui van conèixer Muhàmmad) van crear llur escola de jurisprudència, però amb el pas del temps, certes d'entre elles es van anar consolidant mentre que d'altres van desaparèixer. Les diferències entre aquestes escoles d'interpretació es manifesten en qüestions pràctiques menors, i la majoria dels sunnites les consideren totes legítimes. Actualment hi ha quatre escoles reconegudes dins del sunnisme: Hanafita Hanafita  - Fundada per  Abu-Hanifa an-Numan , es considera que és l...

Les fonts no musulmanes Hi ha diverses fonts no musulmanes de l'època de les conquestes àrabs que parlen sobre els orígens de l'Alcorà. Joan I, patriarca  monofisita  d' Antioquia , va mantenir converses i diàlegs amb el general musulmà Amr bin al-As l'any  639 , és a dir només set anys després de mort Mahoma; en el record d'aquestes converses, el patriarca no diu res que permeti creure en l'existència d'un llibre sagrat musulmà, malgrat que, en el transcurs de les seves converses, ell havia mostrat al general Amr bin al-As la Torà, els llibres dels profetes i els Evangelis. Vers l'any  647 , és a dir, durant el regnat del califa Otman, el patriarca de Seleúcia Isho‘yahb III va escriure una carta que demostraria que ell no tenia cap coneixement de l'existència de l'Alcorà. Segons els estudiosos, aquest patriarca hauria fet menció de l'Alcorà si n'hagués conegut l'existència. L'any  680 , en època, doncs, del califat o...

Molta gent memoritzava les revelacions de Mahoma; ara bé, segons algunes fonts, Mahoma, que tal com ho admeten els musulmans era analfabet, ordenava que les revelacions fossin escrites per escrivans o secretaris els quals les escrivien en fulles de palmera, trossos de paper, pedres, trossos de pell, és a dir, en qualsevol cosa que s'hi pogués escriure. Segons es creu, el Profeta indicava a aquests escrivans el context en què certs passatges havien d'aparèixer. A la  batalla de Yamama  ( 633 ), esdevinguda després de la mort de Mahoma ( 632 ), hi moriren molts dels qui se sabien les revelacions alcoràniques de memòria. Per això es va témer que el coneixement de les revelacions transmeses pel Profeta es perdés. Aleshores, el califa  Abu-Bakr  ( 632 - 634 ) va decidir posar-les totes per escrit fent servir com a fonts els texts escrits i les recitacions dels qui se les sabien de memòria. El compilador d'aquest text escrit fou un antic secretari de Mahoma, anomena...

  A diferència d'altres texts com en la Bíblia es restringeix el límit de dones amb què un home pot contraure matrimoni i la protegeix del seu desemparament en el cas de divorci. Tanmateix recull tot un seguit de lleis semítiques tradicionals anteriors a l'elaboració del text amb les seves corresponents condemnes que redueixen la dona a una servent de l'home i que des del punt de vista occidental contemporani són considerades clarament masclistes. Com en la Bíblia pot fins i tot donar-se el cas que per tal de salvar el seu honor l'home es vegi obligat a matar a la seva muller. Un punt conflictiu és de la indumentària. Segons la interpretació que es fa dels texts es diu que les dones han d'anar tapades per no despertar el desig de l'home. Però la inexactitud en què pot ser traduït hi ha qui simplement entengui el text com a una crida a les dones del profeta de no ser ostentoses. L’Alcorà i la vida religiosa dels musulmans El significat de l'Alcorà ...