Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XV)

Maria Teresa I d'Àustria

El 1713 acabà la Guerra de Successió espanyola amb el tractat d'Utrecht, reafirmant-se la supremacia dels Habsburg als seus territoris. Això no obstant, el fill de Leopold I tenia un problema, i és que el nou emperador germànic i rei d'Hongria Carles VI, davant la falta d'hereters, havia previst l'emissió del document conegut com a pragmàtica sanció. S'hi estipulava que la seva filla Maria Teresa, tot i ser dona, podia succeir-lo en el tron, conservant així el cognom dels Habsburg en els seus fills, sense importar qui fos llur pare.

Els otomans ataquen el 1715 el Regne d'Hongria, confiats que Carles VI era feble després de la guerra contra França. Van dur-se a terme diverses campanyes contra els otomans (1716-1718), i els exèrcits hongarès i imperial unificats reconqueriren la major part de Valàquia i de Sèrbia, expulsant-ne els turcs. El soldà Ahmet III i Carles VI signaren el tractat de Passarowitz el 1718,^[2] a partir del qual els turcs van retirar-se definitivament de les regions que ocuparen durant 164 anys. Després d'aquests conflictes, la Gran Assemblea d'Hongria i la Gran Assemblea de Transsilvània acceptaren i reconegueren la pragmàtica sanció de Carles VI, no sols acceptant-lo com a sobirà dels hongaresos, sinó també reconeixent els seus desitjos successoris pel que feia a la seva filla. El 1731 Carles VI sanciona la Carolina Resolutio, en què es legalitzaven les confessions religioses protestants (calvinista, luterana i unitària) al Sacre Imperi romanogermànic i al Regne d'Hongria.

El 1736 Maria Teresa es casà amb el duc Francesc I, que era regent d'Hongria des del 1732, quan encara l'imperi havia de fer front a l'amenaça turca. Carles VI continuà amb les seves campanyes contra els otomans el 1737, tot i que fou expulsat de Sèrbia el 1738 per les forces otomanes que van conquerir novament aquella regió. Aquests enfrontaments van concloure amb el tractat de Belgrad, segons el qual la part oriental de Valàquia i Belgrad tornaven a formar part de l'Imperi otomà.

El 1740 mor l'emperador, i puja per fi al tron Maria Teresa, ja casada amb Francesc I. De seguida el rei Frederic el Gran de Prússia manifestà el seu desacord i mobilitzà el seu exèrcit cap a la regió de Silèsia, sense reconèixer Maria Teresa i adjudicant-se a si mateix el dret de regnar en el seu lloc: això va desembocar en la Guerra de Successió austríaca.

Frederic el Gran annexionà Silèsia a Prússia i, d'altra banda, Carles VII va envair la regió septentrional d'Àustria, amb suport de tropes franceses. Urgentment, Maria Teresa es trasllada a Bratislava, una de les ciutats capitals del Regne d'Hongria, i es reuneix amb l'alta noblesa hongaresa per demanar-li ajut en el conflicte. Després de diversos enfrontaments, Maria Teresa signà la pau el 1742 amb Frederic el Gran i va renunciar a Silèsia, però a canvi de ser reconeguda en el seu càrrec de reina. La reina començà, doncs, a obrar per la defensa dels drets dels practicants de la fe cristiana ortodoxa a Transsilvània, i el 1743 fou coronada reina de Bohèmia a Praga. Com que Frederic el Gran no podia permetre-ho, va llançar el seu exèrcit contra Praga, però les tropes de la reina van expulsar-lo de Bohèmia. El 1745, les forces imperials van avançar fins a Baviera al comandament del general hongarès, el comte Carles Batthyány, derrotaren l'emperador usurpador i escolliren en lloc seu Francesc I, marit de Maria Teresa. Fou aleshores que va signar-se de nou la pau, en la qual Silèsia va quedar en territori prussià.

Durant les següents dècades la reina continuà amb una política de reafirmació del seu poder als estats germànics, tot conduint campanyes encapçalades per diversos generals hongaresos, com el comte András Hadik. El 1765, va morir el seu marit i immediatament després el seu fill gran, Josep II va pujar al tron.

L'absolutisme il·lustrat dels Habsburg

Els seus contemporanis admiraven Josep II per la seva gran cultura i habilitat per a governar. Després de la mort de la seva mare Maria Teresa, fou escollit rei d'Hongria el 29 de novembre de 1780, però per decisió pròpia no va fer-se coronar i tampoc no féu el jurament de monarca. Per tant, no estava compromès a respectar les lleis que protegien els hongaresos del poder absolut del monarca germànic. Per això, va ser anomenat el rei embarretat, ja que no féu servir la corona hongaresa, sinó només barrets.

Va començar tot de reformes en ensenyament i cultura. Començà a limitar l'Església catòlica, restringint-ne l'enviament de diners a Roma des dels monestirs de l'imperi i d'Hongria. També ordenà el 1781 un decret de tolerància per als protestants i per als grecs ortodoxos. El 1783 Josep II féu un viatge per Hongria, i visità les regions de Croàcia i Transsilvània. El 1784 decretà que l'alemany fos la llengua oficial al Regne d'Hongria, i va dividir els territoris d'Hongria i de Transsilvània en noves entitats politicoadministratives i prohibí el maltractament dels serfs, així com que els advocats de l'estat defensessin els interessos dels camperols.

El 1787 va esclatar la Guerra russoturca i el 1788 Josep II intervingué prenent la ciutat de Šabac, però després va veure's obligat a fugir quan intentava assegurar el control a Lugos. Tornà a Viena malalt, però el 1789 ordenà que el seu exèrcit tornés a lluitar, i juntament amb els russos expulsaren els otomans de Valàquia i prengueren definitivament la ciutat de Belgrad.

El 1790 s'independitzà Bèlgica de l'imperi, i Hongria intentà seguir-ne els passos cercant, en va, aliança amb el Regne de Prússia. Aquell mateix any va morir Josep II i fou succeït pel seu germà petit Leopold II. Aquest nou monarca desféu moltes de les obres que començà el seu germà. Va dissoldre la policia secreta de Josep II i es va restituir a Hongria el llatí en comptes de l'alemany, i el Consell a Buda establí que les sessions es tornessin a fer en hongarès.

Leopold II signà un tractat de pau amb el soldà Selim III. A mitjans d'aquell any, fou escollit emperador i l'Assemblea d'Hongria va traslladar-se a Bratislava, on fou coronat com a rei d'Hongria i on van escollir el seu quart fill, Leopold, palatí d'Hongria. El nou emperador apel·là el 1791 als altres monarques europeus a enfrontar-se a la Revolució francesa i signà un tractat militar amb Frederic Guillem II de Prússia per protegir-se dels francesos. Tanmateix, el 1792 va morir sobtadament, i va succeir-lo el seu fill gran, Francesc I d'Àustria.

Abans que fos coronat emperador germànic i rei d'Hongria, Viena va rebre la declaració de guerra dels francesos, que operaven segons les disposicions de l'Assemblea Legislativa, creada durant la revolució. En març del 1792 fou coronat aleshores Francesc I i l'octubre de 1793 la seva tieta Maria Antonieta d'Àustria i el seu marit, Lluís XVI de França, foren executats pels revolucionaris. Aquell any van començar les guerres de la Revolució francesa (1793-1802), en què les nacions europees (com l'hongaresa), intentaren contenir els exèrcits francesos, en moltes ocasions sense èxit. Un cop que van acabar les guerres, van esclatar les guerres napoleòniques (1802-1815), conduïdes per Napoleó Bonaparte, que el 1806 forçà Francesc I a renunciar al títol d'emperador del Sacre Imperi romanogermànic, conservant només el títol d'emperador austríac que havia assumit prèviament el 1804.

Napoleó finalment fou derrotat a la Batalla de Waterloo el 1815, i el nou mapa d'Europa entra en vigor segons l'acord del Congrés de Viena de 1814. El 1830 va ser escollit a Bratislava Ferran I rei d'Hongria, fill de Francesc I, qui, si bé era president de la nova Confederació Germànica, ja no era considerat com emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Cinc anys després, Francesc I va morir, i el seu fill, el rei d'Hongria, fou coronat també emperador austríac com a Ferran I d'Àustria.

(Continuarà)