Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXIII)

Mort de l'emperadriu

El 10 de setembre de 1898, mentre es passejava pel llac Léman de Ginebra amb una de les seves dames de companyia Irma Sztaray i es disposava a embarcar al vaixell que la portaria al seu següent destí, va ser atacada per un anarquista italià, Luigi Lucheni, el qual va fingir ensopegar amb l'emperadriu i aprofitant el desconcert va lliscar un fi estilet al cor de Sissi. Al principi, Isabel no va ser conscient del que havia passat. Només en pujar al vaixell que les estava esperant va començar a sentir-se malament i va marejar-se. Quan va caure a terra, la seva dama de companyia va informar el capità del vaixell de la identitat de la dama i van tornar al port. Ella mateixa va descordar el vestit de l'emperadriu perquè respirés millor i, al fer-ho, va veure una petita taca de sang sobre el pit.

Lucheni estava, en realitat, planejant un atemptat contra el pretendent al tron francès, el príncep d'Orleans. Malauradament, va llegir al diari que la visita es va anul·lar i casualment algú es va assabentar que l'emperadriu es trobava a la ciutat i Lucheni va pensar que seria millor objectiu per passar a la posteritat. 

El cos de l'emperadriu va ser traslladat a Viena, en contra del que ella havia indicat al seu testament on va posar que volia ser enterrada a l'illa grega de Corfú al seu palau Achilleion. En contra de la seva voluntat, va ser enterrada a la Cripta Imperial a l'església dels Caputxins, sota una ciutat que sempre la va criticar i de la qual sempre va intentar allunyar-se.

Elisabet de Baviera al cinema

Personatge històric que ha passat al cinema a través de pel·lícules austroalemanyes dels anys 50 com Sissí, Sissi Emperadriu i El destí de Sissi, totes protagonitzades per l'actriu vienesa Romy Schneider. L'escriptora espanyola Ángeles Caso ha escrit diversos llibres sobre l'emperadriu desmitificant la imatge que en va donar el cine. Posteriorment, la mateixa Romy Schneider participà en el film Lluís II de Baviera dirigit pel cèlebre director italià Luchino Visconti, en què donà vida a la mateixa Elisabet de Baviera de bell nou.

El 1992 s'estrenà a Viena un musical, Elisabeth, basat en la seva vida, que esdevingué el musical en alemany de més èxit. Té música de Sylvester Levay i llibret de Michael Kunze.”

La història de xafarderies diu que en el parc a on ens trobem, Sissí es trobava amb el seu amant, que no era altre que el primer ministre. Fins i tot, es diu que una de les filles de Sissi no era del seu marit, sinó del primer ministre Gyula Andrássy (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gyula_Andr%C3%A1ssy ; https://en.wikipedia.org/wiki/Gyula_Andr%C3%A1ssy) sobre el que es conta el següent: “Gyula, comte Andrássy de Csík-Szent-Király i de Kraszna-Horka, en hongarès Csíkszentkirályi és Krasznahorkai Gróf Andrássy Gyula (Kassa, actualment Košice, Eslovàquia, 3 de març de 1823 – Volosca, actualment Opatija, Croàcia, 18 de febrer de 1890), va ser un polític hongarès, considerat un dels pares de la pàtria. Nascut en el si d'una família noble de tendència liberal, de molt jove ja mostrà les seves aptituds de dirigent quan presidí la Societat de Regants del Tisza Superior. El 1846 palesà les seves idees independentistes a la publicació Pesti Hírlap (Diari de Pest) que dirigia Lajos Kossuth, i l'any següent fou elegit diputat a la dieta de Bratislava, en la qual es mostrà com un dels membres més radicals.

Quan esclataren les revoltes socials i nacionalistes del maig de 1848, Andrássy armà i comandà un escamot de nobles del seu territori natal, amb el qual lluità en les batalles de Pákodz i Schwechat contra les forces imperials austríaques. També es distingí en la lluita contra les pretensions annexionistes croates. El govern provisional de Kossuth el trameté a Constantinoble per tal de negociar el suport de l'imperi Otomà a les pretensions independentistes hongareses, cosa que no aconseguí.

Després de la victòria austríaca a Temesvár (l'actual Timişoara, Banat, Romania) del 9 d'agost de 1949 i de la russa a Világos(l'actual Şiria, Romania) el 13 del mateix mes, la independència hongaresa restà anorreada. Andrássy s'exilià a París, on es casà amb la comtessa Katharina Kendeffy i ingressà a la llotja francmaçònica Le Mont Sinai. Més tard passà a Londres.

De mica en mica anà dubtant de la viabilitat d'una Hongria independent i s'inclinà per una àmplia autonomia dintre de l'imperi. El 1860, mercès a les gestions de la seva mare davant la cort de Viena, pogué tornar al seu país. Fou elegit diputat al parlament hongarès pel partit de Ferenc Deák i el 1865 el nomenaren vicepresident de la cambra. L'any següent fou nomenat president de la comissió encarregada de l'articulació d'Hongria dins de l'Imperi Austrohongarès que s'estava gestant.

Un cop establerta la monarquia dual, el 17 de febrer de 1867 Andrassy esdevingué el primer president del govern constitucional hongarès. Va emprendre una profunda magiarització de tot el territori, sovint amb perjudici de les minories croata, eslovena i romanesa. Comptà amb el favor personal dels emperadors Francesc Josep i Elisabet, fins al punt que hom li atribuí, sense cap fonament, la paternitat de l'arxiduquessa Maria Valèria. Formà part del seguici dels emperadors en els seus viatges a París per a l’exposició universal de 1867 i a la inauguració del canal de Suez (1869).

El 14 de novembre de 1871 hom el reclamà a Viena com a ministre d'afers estrangers de l'imperi i alhora ministre per a la Casa Imperial i Reial. S'esforçà a restablir les malmeses relacions amb l'imperi Alemany i a contenir les apetències russes sobre els Balcans. El 1872 participà en la trobada del tres emperadors a Berlín i l'any següent acompanyà Francesc Josep I en un viatge oficial a Sant Petersburg. També estigué present en l'entrevista del 1876 a Venècia de l'emperador amb el rei d'Itàlia Víctor Manuel II.

Quan el 1875 esclatà la revolta de Bòsnia i Hercegovina i l'any següent la de Sèrbia i Montenegro contra l'Imperi Otomà, pressionà tenaçment el soldà per tal que fossin respectats els drets de les minories cristianes d'aquests països. Mantingué l'imperi austrohongarès estrictament neutral durant la guerra turco-russa, però descontent dels termes del Tractat de San Stefano que hi posà fi, n'aconseguí la revisió al Congrés de Berlín del 13 de juny de 1878, el qual atorgava Bòsnia i Hercegovina a la monarquia austrohongaresa amb administració compartida pels dos països, Àustria i Hongria. Això li valgué ser condecorat amb l’Orde del Toisó d'Or.

L'any següent dimití dels seus càrrecs i, per bé que conservà tota la vida l'escó al parlament de Budapest, es retirà pràcticament de la política.”

Un cop feta la parada en aquest indret, continuem cap a un dels mercats de Nadal, per bé que no ens hi aturem. Allí la guia ens recomana no fer canvi de monedes en uns establiments que tenen un logotip de color taronja. I per avisar-nos, apaga el micròfon per tal de no tenir problemes. Continuem caminant i no gaire lluny ja estem a la riba del Danubi, el mític riu Danubi, que fa més de 2000 km des de que neix a la Selva Negra, a Alemanya, fins que desemboca al Mar negre, passant per ciutats com Bratislava, Viena, Budapest, o bé, Belgrad, entre altres.

Allí ens fa mirar cap a l’altre costat del riu, a on hi tenim la ciutat de Buda, sobre la qual s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Buda_(ciutat) ; https://en.wikipedia.org/wiki/Buda): “Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим ) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest. Està situada a la riba dreta del riu Danubi. Es creu que el nom Buda ve del seu fundador, Buda, o Budda, encara que és més probable que el seu nom derivi d'una paraula local que significava "aigua", probablement com a referència al riu Danubi.

Buda abasta un terç del territori de Budapest i és majoritàriament boscós i muntanyós. S'associa normalment amb un nivell alt de vida, encara que depèn de la zona. Les seves atraccions turístiques més conegudes són:

·         El Castell de Buda en estil barroc.

·         Plaça de la Santíssima Trinitat i església dita de Maties, un símbol d'Hongria.

·         El Museu d'Història Militar (Hadtörténeti Múzeum).

·         La Galeria Nacional d'Art.

·         El Bastió dels Pescadors, que porta aquest nom perquè inicialment va ser construït per pescadors.

·         L'hospital de la Roca. Aquest lloc hauria funcionat com a refugi antiatòmic durant els anys de la Guerra Freda.

·         I el funicular (Budavári Sikló).

També es pot veure a Buda:

·         Estàtua de la Llibertat

·         Estàtua de Sant Gerard

·         Parc Memento, una exposició històrica amb estàtues del comunisme.

·         Banys Gellért (Gerard), el balneari més prestigiós a Buda.

·         Centre de benestar Király

·         Banys Rudes, amb la típica Cúpula turca.

·         Telecadira

·         Església de Santa Anna

Buda va ser la capital d'Hongria des del 1361 fins al 1541, quan va ser conquerida per l'Imperi Otomà, després d'això la nova capital hongaresa va ser establerta a Presburg (l'actual capital eslovaca, Bratislava). El 1686 Buda va ser conquerida per Àustria, però a causa de la seva devastació per la guerra, nombrosos alemanys van ser portats per ajudar a reconstruir la ciutat. Buda va ser declarada una ciutat lliure el 1703, i va tornar a ser la capital d'Hongria el 1784. Buda es va unir amb les ciutats d'Óbuda i Pest el 1873 per formar Budapest.” (Continuarà)

(La imatge és del Parlament d'Hongria)