Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XIX)

Comunisme (1945-1898)

Ocupació soviètica

L'era estalinista (1949-1956)

La revolució de 1956

Fou durant el període comunista que Hongria -capbussada en una densa atmosfera de repressió totalitària- intentà a mitjans dels anys 1950 desempallegar-se del control soviètic. Després de diverses protestes d'obrers a Polònia, tot d'estudiants de la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest, reunits durant una conferència l'octubre de 1956, protestaren contra el règim comunista i exigiren llibertat. Després de sortir als carrers, aconseguiren mobilitzar primer tota la ciutat i després tot el país, el qual va declarar-se en rebel·lió contra l'exèrcit d'ocupació soviètic, i va ser quan van començar els aldarulls als carrers. El primer de tots va sorgir quan el 23 d'octubre d'aquell any una gran gentada desarmada, en la qual hi havia dones, ancians i nens, foren massacrats per les autoritats comunistes. Després d'aquest esdeveniment, la protesta desembocà en una guerra sota la direcció d'Imre Nagy, i Hongria declarà que no desitjava continuar ni amb el règim comunista ni amb el control soviètic.
El govern soviètic de Moscou declarà la guerra a Hongria el 4 de novembre i envià un contingent de 2.000 tancs amb què bombardejaren les principals ciutats hongareses fins que van aconseguir sotmetre-les. Els Estats Units havien promès intercedir pels hongaresos, però el conflicte del canal de Suez va esclatar gairebé alhora que el d'Hongria, i com que el del canal era de més importància per als estatunidencs, els hongaresos van ser abandonats.

Kadarisme (1957-1989)

Després de destituir i arrestar Imre Nagy (que va ser executat), János Kádár va prendre el càrrec de primer ministre. Kádár va obeir totes les ordres del govern de Moscou i intensificà el règim comunista a Hongria, bo i ordenant l'execució de milers de persones titllades de traïdores a la doctrina comunista. Aquest període es coneix com el kadarisme, i a partir de la dècada de 1960 començà una política de comunisme gulaix, caracteritzada per una poca repressió comparat amb els altres països del bloc soviètic i amb l'augment del nivell de vida. Tanmateix, a finals de 1970, la crisi econòmica interna va agreujar la situació, i va afavorir que el país pogués deslliurar-se del jou totalitari comunista el 1989.

Caiguda del comunisme

Quan l'esfondrament de la Unió Soviètica ja era evident, les nacions que es trobaven en la seva esfera d'influència varen començar a reaccionar per aconseguir independitzar-se'n. El 19 d'agost de 1989 va dur-se a terme, per iniciativa del ministre d'Afers exteriors hongarès Gyula Horn i del seu col·lega austríac Alois Mockde, l'anomenat pícnic paneuropeu a Sopron (Hongria). Les personalitats que hi van ser convidades foren Otó d'Habsburg-Lorena i un ministre hongarès, Imre Pozsgay, que van aliar-se tot rebutjant les fronteres imposades pels soviètics.
Durant aquesta trobada simbòlica entre hongaresos i austríacs, es va tallar el reixat fronterer del teló d'acer i centenars de persones van poder finalment passar d'un país a l'altre. Poc després, va caure el mur de Berlín el 9 de novembre de 1989. La Unió Soviètica estava sentenciada.
La República Democràtica d’Hongria (1989-actualitat)

Hongria en la Unió Europea

Després del final de la guerra freda, Hongria comença a apropar-se a l'Europa occidental. El règim socialista soviètic és abolit i s'introdueix la democràcia, amb la restitució de molts drets dels ciutadans. Per iniciativa del primer ministre hongarès József Antall, es forma el grup de Visegrádel 15 de febrer de 1993. Mitjançant aquell acord, els caps d'estat d'HongriaPolònia i Txecoslovàquia pacten per contribuir al desenvolupament politicoeconòmic de les tres nacions i per aspirar a incorporar-se a la Unió Europea.
El 1993Txecoslovàquia es divideix en dos països i el nombre dels estats membres del grup de Visegrád passa a quatre, ara amb la República Txeca i Eslovàquia. Aquell mateix any, va morir sobtadament el primer ministre József Antall, i el Parlament d'Hongria tria com a substitut Péter Boross, membre del seu partit, el MDF. Boross governà fins al juliol de 1994, durant mig any fins que va acabar la legislatura i es convocaren noves eleccions.
Els resultats de les eleccions per a primer ministre van afavorir l'exministre d'Afers estrangers Gyula Horn, que havia participat en el pícnic paneuropeuel 1989. Horn, polític, economista i professor, era el candidat del partit polític SZDSZ. Si bé va aplicar una política reconciliadora i mantingué certa estabilitat en el país, es fomentà la privatització. Obtingué opinions negatives de gran part de la població hongaresa, ja que el 1995 s'implementà el paquet econòmic Bokros (nom que va rebre del ministre d'Economia d'aquella època, Lajos Bokros). Aquell paquet contenia, entre altres coses, la devaluació del fòrint en un 9%, la suspensió de beques per a estudiants, l'increment dels impostos en un 8% i l'augment de l'edat de jubilació.
El període de govern d'Horn acabà el 1998, deixant el país enmig d'una crisi econòmica i d'una gran incertesa.”
I encara més dades sobre la ciutat que visitarem avui, Budapest (https://www.disfrutabudapest.com/; https://www.budapest.com/ ). A viquipèdia hi ha una entrada molt completa, però la guia ens anirà explicant coses que ja s’aniran desgranant!
Comencem doncs, amb el que es conta a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Budapest; https://ca.wikipedia.org/wiki/Budapest  ):” Budapest és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.  Amb una superfície de 525 km² el seu punt més alt és a János Hegy o mont de Joan, a uns 529 msnm. Va ser fundada el 17 de novembre de 1873 per la unió de tres ciutats, dues a l'oest del DanubiBuda i Óbuda, i una altra a l'est: Pest. Va ser en aquesta ciutat que es va construir la primera línia de metro de l'Europa continental, és a dir, exceptuant-ne la de Londres. Administrativament es divideix en 23 districtes. Té una població d'1,7 milions d'habitants i és la setena ciutat més gran de la Unió Europea. Va tenir una disminució significativa respecte dels gairebé 2,1 milions que tenia a mitjan anys 1980. La seva població representa una cinquena part de la població total d'Hongria. És la ciutat més poblada d'Europa centrooriental. La ciutat ocupa una superfície de 525 km² i la seva àrea metropolitana té una població de 2,38 milions d'habitants.

La història de Budapest va començar amb Aquincum, originàriament un assentament celta que es va convertir en la capital romana de Panònia Inferior. Els hongaresos van arribar al territori al segle IX. El seu primer assentament va ser saquejat pels mongols el 1241-42. La ciutat restablerta es va convertir en un dels centres de la cultura del Renaixement humanista al segle XV. Després de la Batalla de Mohács i després de gairebé 150 anys de domini otomà, el desenvolupament de la regió va entrar en una nova era de prosperitat als segles XVIII i XIX, i Budapest es va convertir en una ciutat global després de la unificació de 1873. També es va convertir en la segona capital d'Àustria-Hongria, una gran potència que es va dissoldre el 1918. Budapest va ser el punt focal de la revolució hongaresa de 1848, la República Soviètica Hongaresa de 1919, l'operació Panzerfaust el 1944, la Batalla de Budapest de 1945 i la revolució de 1956.(Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís