Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXIV)

L’aire que passa no és precisament calent i entre altres coses, a part d’explicar-nos l’ocupació nazi i l’alliberament de la ciutat, ens relata que Budapest és la ciutat dels balnearis, i que n’hi ha de públics i de privats. Pel que fa als públics, la gent hi va despullada entre setmana i solen ser d’homes o dones, però el cap de setmana són mixtes i la gent va vestida. A part dels balnearis públics, també n’hi ha de privats i la temperatura de l’aigua oscil·la entre els 28 i els 40ºC.
Mentre anem caminant, la noia també ens desgrana algunes menges típiques, a part del paper que ens ha donat, com ara un pastís de formatge, la pizza comunista (langosh), un vi blanc especial per fer postres, el licor palinka o també el típic vi calent, sobretot a l’hivern.
Ens assenyala també el turó de Sant Gerard (https://en.wikipedia.org/wiki/Gell%C3%A9rt_Hill ), a on hi ha una estàtua soviètica. El nom del turó és honor a Sant Gerard, que fou llençat des del cim fins que morí (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerard_Sagredo; https://en.wikipedia.org/wiki/Gerard_of_Csan%C3%A1d ). Aquest turó durant molt de temps no va estar habitat, ja que es creia que hi vivien bruixes.
També ens parla de l’àliga mítica del hongaresos, la que va guiar les tribus des de l’Àsia central fins aquí, que rep el nom de Turul (https://en.wikipedia.org/wiki/Turul; https://es.wikipedia.org/wiki/Turul ), i sobre la qual s’explica “El ave mítica Turul es según las antiguas leyendas húngaras y griegas, un enorme halcón o águila, que formaba parte intrínseca de la vida religiosa de este pueblo proveniente de Asia occidental.
Según el autor de la Crónica húngara, Simón Kézai en el siglo XIII, la imagen del Turul habría formado parte del escudo de armas de los húngaros desde Atila el huno, hasta la época del Príncipe Géza de Hungría y el término provendría de "togrul o turgul" para designar al águila o halcón en el idioma turco.
Según la mitología griega u hungara pre-cristiana, el ave Turul vivía en la cima del árbol de la vida, el cual contenía el universo. El ave cuidaba de las almas de los recién nacidos en forma de pequeños pájaros que vivían en la copa del árbol. El Turul era el mensajero entre los dioses y los humanos, el guardián del orden y del equilíbrio en el universo.
Cuando el Príncipe húngaro Ügyek y su esposa Emese esperanban un hijo, sería el Turul quien se le aparecería en sueños a Emese y le auguraría gran nobleza y éxito a su hijo, como nuevo líder de los húngaros. Por esto, el hijo de Emese sería conocido como Álmos (en húngaro: aquel del sueño). Álmos conduciría a los húngaros hacia Europa oriental, y su hijo Árpad se convertiría en el Gran Príncipe húngaro fundador de la dinastía de los Árpádes, a la cual perteneció San Esteban I de Hungría.”
La fred es fa cada vegada més aguda. Amb tot, ja arribem al costat del Danubi i ens disposem a creuar-lo pel pont de les cadenes.
Budapest és uan ciutat que té set ponts que creuen el Danubi i dos més, exclusius només pel trànsit de mercaderies. Molts els van fer explotar durant la segona Guerra Mundial (https://en.wikipedia.org/wiki/Bridges_of_Budapest ; http://www.bridgesofbudapest.com/ ). Hi ha el pont d’ Árpád (https://en.wikipedia.org/wiki/%C3%81rp%C3%A1d_Bridge ); el de Margarita (https://en.wikipedia.org/wiki/Margaret_Bridge ); el d’Elisabet (https://en.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Bridge_(Budapest)); el de la Llibertat (https://en.wikipedia.org/wiki/Liberty_Bridge_(Budapest)); el de Petófi (https://en.wikipedia.org/wiki/Pet%C5%91fi_Bridge ), el de Rákóczi (https://en.wikipedia.org/wiki/R%C3%A1k%C3%B3czi_Bridge), els de Kvassay i Gubacsi i finalment, el de les cadenes, el que en breu, creuarem.
(https://en.wikipedia.org/wiki/Chain_Bridge_(Budapest); https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_les_Cadenes),”és el pont més antic i sense dubte també el més conegut de Budapest, la capital d'Hongria. A l'època en què es va construir el pont (i fins a l'any 1873), Buda i Pest constituïen dues ciutats independents a banda i banda del riu Danubi. Abans de fer-se aquest pont, Buda i Pest estaven unides per un pont de barques que cada any, a les acaballes de l'estiu, era desmuntat per tal de salvar-lo de les crescudes del riu, i se'l reconstruïa novament cada primavera, de manera que les dues ciutats quedaven aïllades durant tot l'hivern.
El Pont de les Cadenes fou construït per iniciativa del comte hongarès István Széchenyi, que li ha donat el nom. Széchenyi va estar treballant per aquesta empresa almenys des del 1820. Finalment, les obres es van fer entre 1839 i 1849, segons el projecte i sota la direcció de l'enginyer anglès William Tierney Clark. Entre altres possibilitats, es va optar per la solució de fer un pont penjant en el que el tauler central, comprès entre les dues pilones, de 202 metres de llum, fou dels més llargs del món a la seva època. La llargada total del pont és de 375 metres i l'amplada de 12,5 metres. Els cables que haurien de sostenir el tauler són, en realitat, cadenes de baules rígides de ferro, i d'aquí li ve el seu nom més popular. A les entrades del pont hi ha estàtues de lleons representats curiosament sense llengua. El trànsit discorre sota els arcs de les dues pilones, d'estil neoclàssic, mentre que les voreres per als vianants i els ciclistes, afegides posteriorment, passen per fora de les pilones, i són sostingudes per mènsules.
Al final de la Segona Guerra Mundial (1945) l'exèrcit alemany va destruir el tauler del pont per tal d'aturar l'avanç de les tropes soviètiques. La reconstrucció es va poder fer coincidir amb el centenari de la inauguració, el 1949. Les restes originals recuperades que no es van utilitzar per a la reconstrucció es poden veure al Museu del Transport de Budapest.
El Pont de les Cadenes va ser restaurat entre els anys 1986 i 1988. Els dies festius es deixa en exclusiva als vianants”
Quan es congelava el Danubi, no es podia creuar amb barca i no hi havia comunicació entre Buda i Pest (que es van acabar ajuntant en ciutat el 1873), i això va fer necessari construir un pont. La construcció del pont de les cadenes s’inicià el 1849 i va trigar uns quants anys. Franquejant l’entrada, hi ha dos lleons, l’autor dels quals creia que eren perferctes, però un nen li va fer adonar que no tenien llengua, i avergonyit, conta la llegenda que l’escultor es va suïcidar tirant-se al riu.
Creuem ràpidament el pont, ja que fa molta fred i un cop fet, ens parem a l’altra riba a fer un petit descans abans de pujar cap a la zona del castell de Buda. Mentre descansem, la guia ens conta que viure a Buda és molt car, és una zona molt elitista i que per això, molta gent habita a Pest.
Per pujarà dalt a la zona del castell hi ha la possibilitat de fer-ho a peu o bé amb funicular. Tothom del grup opta per pujar-hi fent anar les cames, malgrat que el camí, precisament, planer, no és.
Amb tot, ja arribem al castell de Buda. Davant, hi ha un parell de soldats palplantats que hi fan guàrdia, sense ni moure’s, talment estàtues.
La noia ens deixa una mica de temps lliure per tirar fotos al Danubi i a Pest. Sobre el castell de Buda (https://www.disfrutabudapest.com/castillo-buda; http://budacastlebudapest.com/ ), construït entre 1749 i 1769 es conta el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Buda_Castle; https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Buda ): “El castell de Buda (en hongarès: Budai Vár) és el castell històric dels reis hongaresos a BudapestHongria. En el passat també fou anomenat palau Reial (Királyi-palota) i castell Reial (Királyi Vár).

El castell es construïa a la punta del sud del turó del Castell, prop del districte del Castell (Várnegyed), que és famós per les cases i edificis públics medievalsbarrocs i del segle xix. El castell de Buda forma part del Patrimoni de la Humanitat de Budapest, declarat el 1987. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís