Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXIX)

Rei

Àtila apareix al controvertit còdex Chronicon Pictum, que cita Esteve com el primer rei dels hongaresos, tot i que també diu que seguia els "vells reis" Àtila i Nimrod.
Un cop coronat, Esteve I va fundar diverses diòcesis (VeszprémGyőrKalocsa...), organitzades sota l'arxidiòcesi d'Esztergom, independitzant-se d'aquesta manera del sistema eclesiàstic alemany. També va començar a estructurar el regne en comtats (comitatus, megye) imitant el model franc.
Esteve va intentar acabar amb els costums pagans i reforçar el cristianisme. El seu primer decret ordenava que cada deu pobles havien de construir una església. Va convidar sacerdots al seu regne per tal d'evangelitzar-lo, molts dels quals ocuparen càrrecs de confiança: l'arquebisbe Astrik actuà com a conseller, i el bisbe Gerard Sagredo fou el tutor del seu fill Emeric.
Vers l'any 1003, Esteve va envair Transsilvània, on el seu oncle matern Gyula hi governava com a capitost semiindependent. Esteve la va annexionar al regne convertint-la en la diòciesi de Transsilvània. Durant els anys següents, també ocuparia les terres dels magiars negres a la Transdanúbia, que formarien la diòcesi de Pécs. Finament, es creu que hauria negociat el matrimoni de la seva germana amb Samuel Aba, el capitost de les tribus kabar de la regió de Mátra. Als dominis del seu nou cunyat, Esteve hi va fundar la diòcesi d'Eger.
Esteve tenia intenció de cedir el regne al seu únic fill Emeric i retirar-se a un monestir a fer vida contemplativa, però l'any 1301 Emeric morí en un accident de cacera. Aquesta mort va passar factura a la salut d'Esteve, que perdé el seu vigor. Incapaç de trobar un hereu en qui pogués confiar el regne, va morir sense haver designat successor el dia de l'Assumpció del 1038.
Canonització
Poc després de la mort d'Esteve, s'escamparen notícies de curacions miraculoses que tenien lloc a prop de la seva tomba. A petició del rei hongarès Ladislau I, l'any 1083 el papa Gregori VII el va canonitzar juntament amb el seu fill Emeric i el bisbe màrtir Gerard Sagredo (hongarès: Szent Gellért).
En el seu honor, s'aixecà la basílica de Sant Esteve a Budapest, on encara es conserva la seva mà dreta com a relíquia.
És el sant patró d'Hongria, dels reis, dels joves morts, dels paletes i els ciselladors. La seva festivitat se celebra el 16 d'agost, l'endemà de la seva mort, tot i que a Hongria se celebra el 20 d'agost per commemorar el dia en què les seves relíquies van ser traslladades a la ciutat de Buda.
Llegat
La seva figura fou utilitzada com a referent polític en un primer moment pels monarques hongaresos i, posteriorment, pel moviment nacionalista d'aquest país durant el segle XIX. Tot i que l'autenticitat és discutida, la corona del regne és coneguda com la corona de sant Esteve i és un del símbols nacionals. Es troba exposat al parlament hongarès, a Budapest.
Esteve ha estat un tema recurrent en l'art hongarès, especialment amb el desenvolupament del nacionalisme. La seva preminència queda demostrada per quadres com El baptisme de Vajk (1875) de Gyula Benczúr, o el gran nombre d'estàtues del sant escampades per tot Hongria.
Ludwig van Beethoven va compondre, per encàrrec i com a música incidental per a una obra de teatre, una obertura i diverses peces (marxes, cors, etc.) per a El rei Esteve, que es va estrenar al teatre de Budapest el 1811. L'última òpera del compositor hongarès Ferenc Erkel és István király (El rei Esteve), de 1885.
Iconografia
S'acostuma a representar com un rei medieval, coronat amb la Corona de Sant Esteve i portant la creu patriarcal de doble travesser, símbols nacionals d'Hongria que figuren a l'escut del país.
Obresː
·         Estàtua eqüestre al Castell de Buda (Budapest)
·         Estàtua a la Plaça dels Herois de Budapest
·         Estàtua a l'altar major de la basílica de Sant Esteve de Budapest
I sobre la seva incorrupta mà dreta, s’explica això (https://es.wikipedia.org/wiki/Santa_diestra ):” La Santa Diestra (en húngaro:Szent Jobb) es una reliquia medieval cristiana húngara, la mano derecha del rey San Esteban I de Hungría. El rey San Esteban I de Hungría (1000-1038) fue el cristianizador de los húngaros, su primer rey y fundador de Estado. Fue considerado una persona justa y piadosa, pero estricto en sus leyes y labor evangelizadora. Luego de su muerte en 1038 su cuerpo fue enterrado en la basílica de Székesfehérvár, junto al de su fallecido hijo san Emérico de Hungría. Décadas después durante conflictos sucesorios en el trono, en 1061 surgió una revuelta pagana que puso en peligro el cuerpo del rey santo, ante lo cual el canónigo de la ciudad hizo sacar los restos de Esteban del sarcófago de mármol de la basílica y lo escondió en la cámara subterránea de la edificación. En este momento probablemente por ser ya considerado santo por muchas personas, su mano derecha fue removida y llevada al tesoro de la basílica y colocada en un relicario. Fue en ese momento que el guardia del tesoro de la basílica, Mercurio, se apropió de ella y la escondió. En 1083 cuando el rey San Ladislao I de Hungría gestionó la santificación de Esteban con el papa Gregorio VII, luego de conseguir abrir el sarcófago -- la tapa de piedra del sarcófago de San Esteban no pudo ser movida por un largo tiempo hasta que no fue liberado Salomón de Hungría el primo de Ladislao y rey destronado -- y una vez en presencia del cuerpo, se percataron de que faltaba la santa diestra.
El rey San Ladislao ordenó la búsqueda inmediata de la mano santa, y fue el mismo Mercurio quien reveló en 1084 que estaba en su posesión. El rey lo perdonó luego de que éste la devolviese, y fundó entonces un monasterio conocido como Szentjobb, donde puso a cargo a Mercurio para que cuidase de la reliquia él mismo.
En el Códice Pray elaborado entre 1190 y 1192 aparece escrito en una de sus páginas en un calendario, que celebraban el 30 de mayo la trasladación de la Santa Diestra.
Cerca de 1358, Márk Kálti, escribe en la obra Chronicon Pictum: "San Esteban llevaba una bolsa de tela ricamente decorada con oro que colgaba de su cintura, y estaba llena de denarios, y cuando veía a pobres y a mendigos, de inmediato iba hacia ellos y con su propia mano se ocupaba de ellos ayudándolos. Es por esto que su mano derecha caritativa, se ha preservado en su realidad corpórea hasta nuestros días".

La Santa Diestra fue honrada por cientos de miles y formó parte importante de las peregrinaciones húngaras durante la Edad Media hasta la invasión turca en el Siglo XVI. Antes de que fuese ocupado el reino húngaro, la reliquia fue enviada primero a Székesfehérvár y luego a Bosnia, donde posteriormente comerciantes cristianos la compraron por una muy alta suma de dinero en 1590 y llevada al monasterio dominico de Raguza. Posteriormente, puesto que el reino húngaro fue arrasado en gran parte, se perdió el rastro de la reliquia durante más de un siglo, hasta que la nobleza húngara dio con su paradero accidentalmente y notificaron de su importancia primero al rey Leopoldo II de Habsburgo y posteriormente a María I Teresa de Habsburgo, quienes luego de largas negociaciones diplomáticas consiguieron recuperar la Santa Diestra. Primero fue llevada el 16 de abril de 1771 a la ciudad de Schönbrunn y desde ahí al palacio de Buda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís