Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XVIII)

Horthy designà primer ministre el comte Pál Teleki el juliol de 1920. El seu govern de dretes publicà una polèmica legislació centrada en l'admissió restrictiva "d'elements polítics insegurs" (sovint jueus) en universitats, i per calmar el descontentament rural, va prendre mesures inicials envers la realització d'una reforma agrària principal dividint aproximadament 3.850 km² dels latifundis més grans en propietats més petites. El govern de Teleki va dimitir, però, després que l'antic emperador, Carles IV, intentés sense èxit tornar al tron d'Hongria el març de 1921. El retorn de Carles va produir una escletxa entre els conservadors, que afavorien una restauració dels Habsburg, i els nacionalistes de dretes, que donaven suport a l'elecció d'un regent hongarès (concretament, Horthy).
El comte István Bethlen, un membre no afiliat de la dreta del Parlament, aprofità aquest forat per a formar un nou partit d'unitat sota el seu comandament. El regent Horthy va designar primer ministre Bethlen, i Carles IV va morir finalment a Madeira el 1922, poc després de fracassar en el seu segon intent de proclamar-se rei l'octubre de 1921.
Com a primer ministre, Bethlen dominà la política del país entre el 1921 i el 1931. Formà una maquinària política esmenant la llei electoral, proporcionant treballs als seus partidaris en la burocràcia i convocant eleccions manipulades en àrees rurals. Bethlen restaurà l'ordre en el país oferint llocs de feina als contrarevolucionaris a canvi que cessessin llur campanya de terror contra jueus i gent d'esquerres. També va arribar a un acord amb socialdemòcrates i amb sindicats per legislar llurs activitats. Va fer que el país entrés a la Societat de Nacions el 1922 perquè el país deixés d'estar aïllat internacionalment, fet que es produïa d'ençà la derrota en la Primera Guerra mundial. La finalitat última de la seva política era anul·lar el tractat de Trianon. Això va fer amagar a l'opinió pública els problemes econòmics i socials del país. Els pocs resultats, però, i la gran crisi van fer trontollar greument el govern. El nou primer ministre, Gyula Gömbös, va començar aleshores un apropament a Alemanya el 1933 i hi signà un tractat comercial.

Segona Guerra mundial

En vigílies de la Segona Guerra mundialAdolf Hitler va prometre tornar els territoris perduts en el tractat de Trianon (el tractat imposat a Hongria després de la derrota en la Primera Guerra mundial), i la pressió econòmica i les amenaces d'intervenció militar varen obligar els hongaresos a donar suport a la seva política, fet que va animar l'antisemitisme a Hongria. El 1935 el partit feixista més important d'Hongria, el Partit de les Creus Fletxades, encapçalat per Ferenc Szálasi, entrà de ple a l'escena política. El primer ministre, Kálmán Darányi, intentà apaivagar els antisemites i els nazis proposant quotes restrictives a la participació jueva en negocis i en activitats professionals. La llei va fracassar en el seu desig de satisfer els radicals antisemites d'Hongria, i el regent aleshores designà el suposat antinazi Béla Imrédy, que finalment va prohibir tots els partits feixistes hongaresos. Quan va mostrar-se massa proper als alemanys, el regent va substituir-lo per un antic primer ministre conservador, Pál Teleki. La situació ja era insostenible, i el 1939 el nou govern de Pál Teleki aprovà una llei antijueva encara més restrictiva que definia els jueus per l'ètnia i no pas per la religió.
Durant el primer arbitratge de Viena, la tardor de 1938, Hongria recuperà parts de Txecoslovàquia (Eslovàquia meridional i part de la Rutènia Carpàtica) amb població predominantment hongaresa. El març de 1939, quan Alemanya ocupava Bohèmia i Moràvia, Hongria ocupava la resta de Rutènia, una àrea sense població hongaresa, i després d'una breu guerra contra Eslovàquia, va conquerir part d'Eslovàquia oriental. Durant el segon arbitratge de Viena recuperà la part nord de Transsilvània el setembre de 1940.
L'octubre de 1940 va començar una política d'aliança teòrica entre Romania i Hongria que va continuar fins al final de la Segona Guerra mundial. Dividint Transsilvània entre tots dos països, Hitler fou capaç de manipular i controlar els dos futurs aliats, que lluitaven pel favor del dictador alemany per aconseguir llurs objectius territorials. El 20 de novembre de 1940 Pál Telekim va afiliar Hongria al pacte de l'Eix sota la pressió d'Alemanya. Uns mesos més tard Hitler va sol·licitar a Hongria suport per envair Iugoslàvia i va prometre atorgar certs territoris a canvi de la cooperació. Incapaç d'evitar la participació d'Hongria en la guerra al costat d'Alemanya, Teleki va suïcidar-se.
L'ultradretà László Bárdossy, ministre d'Afers exteriors, va succeir Teleki i immediatament, l'abril del 1941, envià forces hongareses contra Iugoslàvia, on ocupà les antigues terres magiars de VoivodinaCroàcia i Eslovènia que Hongria havia perdut després de la seva derrota a la Primera Guerra mundial.
Hitler no va demanar l'ajuda hongaresa per a la invasió de l'URSS, però gran part dels sectors polítics van voler participar en l'atac per no animar el favoritisme nazi envers Romania, que sí que hi participava. Hongria entrà en la guerra a finals de juny, després que la ciutat de Košice (que aleshores pertanyia de nou a Hongria després del primer arbitratge de Viena) fos bombardejada per avions desconeguts i s'acusés l'URSS de l'atac.
Pels volts de desembre de 1941 les esperances d'una victòria ràpida sobre la Unió Soviètica ja s'havien esfondrat i el 1942 el contingent militar d'Hongria havia augmentat a 150.000 soldats. Amoïnat per la dependència creixent d'Hongria respecte d'Alemanya, Horthy cessà Bárdossy i va substituir-lo per Miklós Kállay, un conservador veterà del govern de Bethlen. Kállay va seguir la política de Bárdossy de donar suport a Alemanya contra l'Exèrcit Roig, però també començà negociacions amb els aliats occidentals. L'exèrcit hongarès va patir pèrdues terribles en una batalla al riu Don, poc després de la caiguda de Stalingrad el 2 de febrer de 1943.
A mesura que els exèrcits soviètics recuperaven territori, van multiplicar-se els esforços del govern hongarès per aconseguir un armistici amb britànics i estatunidencs, mentre es mantenia la tradicional postura antisoviètica del període de regència. Davant la traïció italiana i coneixent els intents d'abandó per part del govern hongarès, Hitler ordenà l'ocupació del país el març de 1944. No va haver-hi resistència. El regent mantingué el seu càrrec i va instaurar-s'hi un govern clarament favorable a l'eix amb l'antic ambaixador hongarès a Berlín com a primer ministre, que començà les deportacions massives de jueus als camps d'extermini. Fracassades les converses, el regent Miklós Horthy tractà d'abandonar el bàndol de l'eix el 15 d'octubre de 1944 de manera semblant de com ho havia fet Romania l'agost d'aquell mateix any. L'intent, mal planificat, fracassà i Alemanya controlà totalment el país, lliurant el govern al feixista Ferenc Szálasi, que mantingué la seva aliança amb els alemanys, i esdevingué el país un camp de batalla entre els exèrcits de l'eix en retirada i els soviètics que contraatacaven.

El país, finalment ocupat completament pels exèrcits soviètics la primavera de 1945, quedà arrasat, i la capital, Budapest, va haver de patir un llarguíssim setge durant l'hivern en una de les darreres contraofensives alemanyes prop del llac Balaton. Els soviètics ja havien creat el desembre de 1944 un govern favorable i rival al de Szálasi, amb el general hongarès Béla Miklós al capdavant. (Continuarà)
(La fotografia és del capvespre a Budapest)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís