Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXI)

José II de Habsburgo colocó a los caballeros checos de la estrella roja al cuidado de la santa reliquia y a partir de 1882 fue custodiada por el párroco de la capilla real en Buda. En 1862 el concilio de obispos húngaros decidió ordenar la construcción de un relicario nuevo para la Santa Diestra (el original puede verse en la Basílica de Estrigonia, el cual guarda los restos de San Márk Kőrösi.

La Santa Diestra fue custodiada entre 1900 y 1944 en el palacio de Buda. En 1938, conmemorando los 900 años del fallecimiento del rey San Esteban se organizó una peregrinación conducida por la reliquia que fue llevada a todos los rincones del reino. Bajo la Segunda Guerra Mundial tanto la Santa Diestra como la Corona de San Esteban y las demás joyas reales fueron llevadas y ocultadas en una cueva de Salzburgo. El ejército norteamericano los encontró y se los entregó al arzobispo de Salzburgo para que los custodiasen. Posteriormente la corona no fue devuelta pero la Santa Diestra si, y el régimen comunista húngaro que se instauró luego de la Segunda Guerra Mundial llevó la reliquia a la basílica de San Esteban en Budapest y la ocultaron en una bóveda.

El 20 de agosto de 1987 el cardenal László Paskai, arzobispo de Esztergom santificó la capilla de la Santa Diestra en la basílica de San Esteban, y ahí colocaron la reliquia. Desde 1989 cada 20 de agosto se organiza una procesión encabezada por la reliquia de la Santa Diestra por Budapest.

Actualmente la Santa diestra es conservada en la Basílica de San Esteban en Budapest y puede ser vista por cualquier visitante”.

Dins de la basílica no hi ha enterrat cap més rei, però sí un futbolista: Puskás. Per això es diu que hi ha una mà dreta incorrupta (la del rei) i una cama esquerra incorrupte. Sobre aquest futbolista, idolatrat a Hongria, es relata això (https://en.wikipedia.org/wiki/Ferenc_Pusk%C3%A1s; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferenc_Pusk%C3%A1s ):” Ferenc Purczfeld Biró, més conegut com a Ferenc Puskás va ser un jugador hongarès de futbol que va destacar al Budapest Honved FC i al Reial Madrid.

Va ser un gran davanter, amb una gran capacitat tàctica del joc, i un xut únic. La Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol el considera el màxim golejador de la història, amb 512 gols en 528 partits de primera divisió.

Va néixer el 2 d'abril de 1927 a Budapest. Va començar a jugar al futbol al Kispest de Budapest, debutant a primera divisió el 1943 amb setze anys. El 1949, l'equip va ser incorporat a l'exèrcit hongarès, anomenant-se Honved.

Va debutar amb la selecció nacional el 1945, amb la qual va aconseguir fama internacional, conquerint el 1952 la medalla d'or als Jocs Olímpics de Hèlsinki, i guanyant a Anglaterra al mític estadi de Wembley, per 3 a 6. Al mundial de Suïssa de 1954, amb companys de selecció com Sandor Kocsis, Josef Bozsik o Zoltan Czibor va aconseguir el subcampionat. En total va marcar 83 gols en 84 partits representant el seu país.

Amb el Honved va aconseguir cinc títols de lliga (1950, 1952, 1954, 1955 i 1956), aconseguint ser el màxim golejador tres cops (1949-50, 1950 i 1953), sumats al títol de màxim golejador aconseguit amb el Kispest el 1947, marcant 358 gols en 349 partits.

El 1956 amb la Revolució Hongaresa i l'arribada de l'exèrcit soviètic va desertar, i la FIFA li va imposar una sanció de dos anys.

Puskas va estar lluny del futbol fins a l'onze d'agost de 1958, amb 31 anys i sense estar en forma, quan va signar pel Reial Madrid, on va formar part d'una de les millors plantilles de la història del futbol, acompanyat per Francisco Gento, Alfredo Di Stéfano, Raymond Kopa i Héctor Rial.

Al Reial Madrid, va guanyar 5 lligues consecutives, (1960-1961, 1961-1962, 1962-1963, 1963-1964, i 1964-1965); 1 Copa d'Espanya (1962), 1 Copa Intercontinental (1960), Copes d'Europa (1959, 1960 i 1966), aconseguint ser el màxim golejador de la lliga en quatre ocasions (1960, 1961, 1963 i 1964)

Puskas es va retirar amb 40 anys, a finals de juny de 1967 després de marcar 154 gols en 180 partits de lliga.

Com a entrenador va treballar a diversos equips a Europa i Amèrica, destacant el subcampionat d'Europa amb el Panathinaikos grec.

El 1995 va ser proclamat màxim golejador del segle xx per la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFFHS).

El 1997, el dia del seu aniversari número 70, va rebre un homenatge a l'Estadi Nacional hongarès, rebent del president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, l'Ordre Olímpica. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Hongria com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.

Va morir el 2006 a Budapest, després de diversos anys a l'hospital patint Alzheimer i arterioesclerosi cerebral. ”

Després d’aquestes explicacions ja marxem i anem cap a un parc proper, a la plaça d’Elisabet, a on hi ha la nòria (http://oriaskerek.com/ ) i també algunes estàtues. Allí, la simpàtica guia ens dóna uns papers amb noms de menges i begudes en hongarès, dels plats i begudes més típics. Ens explica que el parc rep en aquest nom a l’emperadriu Sissí, que va ser regnar durant l’imperi austrohongarès. Va aprendre molt ràpid la llengua i es veu que li agradava moltíssim estar a la ciutat. Sobre l’emperadriu, hi ha molta mitologia. Elisabet de Baviera (http://khronos.es/sissi-emperatriz-de-leyenda-y-mito/; http://www.historyandwomen.com/2014/08/the-bizarre-excentricities-and-troubled.html; https://www.kaiservilla.at/index.php/en/sisi-her-romances ), més coneguda com a “Sissi” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabet_de_Baviera_(emperadriu_d%27%C3%80ustria); https://en.wikipedia.org/wiki/Empress_Elisabeth_of_Austria ):” Elisabet de Baviera (Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, o Isabel de Wittelsbach), emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria (Possenhofen 1837 - Ginebra 1898), més coneguda com a Sissi, va ser, pel seu naixement duquessa a Baviera amb el grau d'Altesa reial i es convertí, pel seu matrimoni amb Francesc Josep I d'Àustria, en emperadriu d'Àustria-Hongria des de 1854 fins a 1898 i reina d'Hongria, entre altres.

Biografia

Orígens familiars i infància

Nascuda el 24 de desembre de 1837 al Castell de Possenhofen a vores del llac Starnberg, a l'estat alemany de Baviera, llavors país independent. Filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Ludovica de Baviera, que conformaven una branca secundària de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era néta del rei Maximilià I Josep de Baviera a través de la seva mare i, alhora, era neboda dels reis Frederic Guillem IV de Prússia i Joan I de Saxònia i de l'emperador Francesc I d'Àustria.

Elisabeth va ser un dels vuit fills de la parella ducal Ludovica i Max de Baviera (de gran a menor): Lluís; Helena, a qui li deien Nené; Elisabeth, era Sissi; Carles Teodor, el germà predilecte de Sissi, anomenat Gackel (pollet); Maria; Matilde, a qui li deien Spatz (pardal); Sofia i Maximilià.

Elisabeth, junt amb els seus germans, va viure una vida senzilla, a la natura, atesa i educada directament per la seva mare. La seva infantesa va ser molt despreocupada i allunyada de la vida protocol·lària, fet que més endavant li portaria molts problemes. Tots els estius, la família Wittelsbach es traslladava al Castell de Possenhofen, a la vora del llac Starnberg. Aquesta residència era la preferida d’Elisabeth, ella solia anomenar-la Possi. Allà és on va aprendre a practicar muntanyisme, pescar, muntar a cavall, nadar i apreciar la bellesa de la natura. Igual que els seus pares i els seus germans, no donava importància a les cerimònies ni al protocol, cosa que tampoc preocupava la cort reial de Munic, ja que la rama ducal dels Wittelsbach no havia d'exercir cap funció oficial i per això es podien permetre una còmoda vida privada. (Continuarà)

(La fotografia és dels grafitis pels carrers de Budapest)