Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXIV)

Davant mateix de la catedral de Sant Esteve, la guia ja comença a explicar-nos coses. Davant hi tenim un dels mercats de Nadal de la ciutat (http://budapestchristmas.com/budapest-basilica-christmas-market ), però poc esment hi parem.
La guia ens fa cinc cèntims d’on som. Budapest bàsicamet és la unió de Buda i de Pest, i d’una tercera ciutat. Ara mateix enst robem a la zona de Pest, que tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pest_(ciutat); https://en.wikipedia.org/wiki/Pest,_Hungary): “Pest fou una antiga ciutat d'Hongria, que fou vila autònoma fins a la conquesta otomana a mitjan segle XVI. Llavors va agafar el nom de Peshte i fou capçalera d'una nahiye del sandjak de Budin i de la província de Budin (la nahiye més gran de la divisió administrativa).
Pest era una ciutat antiga, anterior a Budin (Buda), i estava poblada majoritàriament per alemanys. Amb la invasió mongola de 1241-1242 es va construir el castell de Buda, a l'entorn del qual va sorgir la ciutat del mateix nom (inicialment anomenada Nova Pest). Amb el temps Buda va eclipsar Pest; els alemanys van emigrar a la nova ciutat, i això no obstant Pest encara tenia uns 7.500 habitants al final del segle XV. Estava emmurallada i rodejada d'una rasa amb aigua. Va caure en mans dels otomans sense lluita el 1541. El 1542 l'exèrcit imperial, comandat per l'elector de Brandenburg Joaquim, va intentar reconquerir-la però fou rebutjat. El 1602 fou altre cop assetjada pels imperials i conquerida el 6 d'octubre; els imperials la van conservar fins a mitjan 1604. El 30 de juny de 1684 els imperials de Carles de Lorena van ocupar la fortalesa abandonada pels turcs, però al cap de quatre mesos, després de fracassar davant Budin, els otomans van recuperar Pest. El duc de Lorena la va reconquerir definitivament després d'un setge entre 17 juny - 2 setembre 1686. Durant el domini otomà la població era majoritàriament hongaresa i havia disminuït durant el seu govern. El 1546 hi havia uns 700 cristians i el 1590, uns 400. El nombre de soldats musulmans oscil·lava entre 750 i 1.500 i el de civils no es coneix però era baix, per tant la població no va sobrepassar els 2.500 homes, o tres mil com a màxim.
El 17 de novembre de 1873 es va unir a Buda i Óbuda (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93buda ) per formar l'actual capital hongaresa, Budapest”.
Els orígens de la ciutat són dels anys 800dC, quan arriben a la zona set tribus de l’Àisa Central i acabem forment el que serà Hongria. Són les tribus magiars, de les quals s’explica que (https://ca.wikipedia.org/wiki/Magiar; https://en.wikipedia.org/wiki/Hungarians) Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslavesgermàniques o romàniques. Actualment, per extensió, el terme magiar s'utilitza sovint per a referir-se als hongaresos.
Els magiars, sembla que estaven establerts a la zona dels Urals, des d'on la major part van emigrar (els que van quedar són els mansi moderns, abans voguls) cap al nord de la mar d'Azov i després a la plana entre el baix Dnièper, els Carpats, el Sereth i el delta del Danubi i la mar Negra. Alguns autors pensen que estaven dirigits per una aristocràcia turca, però això no és segur. La tribu dels turcs búlgars dels Onoghundur o Onoghur, que al segle IX es va establir al sud-est dels Carpats i es van barrejar amb els magiars, hauria donat nom al país que avui és Hongria. Una altra tribu turca, els Kabar, emparentada amb els khàzars, hauria aportat als magiars la família reial, els arpad; els bizantins anomenaven els sobirans magiars prínceps dels turcs (arkhontes ton Tourkhon). Vers 833, els magiars vivien a Lebàdia entre el Don i el Dnièper com a feudataris dels khàzars.
Vers 850-860, expulsats del seu territori pels turcs petxenegs, van passar a l'Atelkuzu i van arribar vers 880 al delta del Danubi, on encara van restar vassalls dels khàzars; un khan khàzar va nomenar com a sobirà dels magiars un jove noble de la tribu kabar, de nom Arpad. Poc després, l'emperador bizantí Lleó VI, en guerra contra el tsar búlgar Simeó, va demanar ajut als magiars i, dirigits per Arpad, van passar el Danubi i van assolar Bulgària. Els búlgars van cridar en ajut als petxenegs, llavors senyors de l'estepa russa, i els petxenegs van agafar als magiars per darrere i van forçar Arpad a refugiar-se a les muntanyes de Transsilvània.
El rei de Germània Arnulf de Caríntia, que llavors estava en guerra contra Sviatopolk, rei de la Gran Moràvia (Bohèmia, Eslovàquia, Àustria i Hongria occidental), va cridar als hongaresos com a aliats. Arpad hi va anar, va aniquilar Sviatopolk, que va morir en la batalla i va liquidar l'Imperi de la Gran Moràvia; els magiars es van instal·lar al que havia estat el territori dels àvars (899), i van començar a ser coneguts com a hongaresos; des d'allí les seves bandes (magiars o hongaresos) van assolar Europa occidental: l'any 900 a Itàlia, fins a Pavia, seguint després Catalunya, França, i Alemanya, on els magiars van esclafar prop d'Augsburg el darrer rei carolingi Lluís l'Infant (910), i van arribar fins a Lorena (919); van incendiar Pavia, van creuar els Alps fins als regnes de Borgonya i de Provença (924), arribaren fins a Attigny, a Xampanya (926), saquejaren la regió de Reims i de Sens, fins al Berry (937), Catalunya el 942,  devastaren Lorena, la Xampanya, i la Borgonya (954), fins que finalment el rei Otó I d'Alemanya els va derrotar decisivament a Augsburg el 10 d'agost del 955. El rei Vaïk fou batejat amb el nom d'Esteve (sant Esteve, 997-1038).”
Aquesta ciutat té també la Sinagoga més gran d’Europa, que intentarem visitar demà. Actualment hi ha 1700000 persones a Budapest, segons la guia; el sou mitjà és entre 300 i 500 euros al mes.
Ens fa cinc cèntims de les ocupacions que han tingut i que han marcat també la seva cultura, com l’ocupació turca de 150 anys, o l’austríaca, de 200.
Entre d’altres coses també ens relata que parlen hongarès, una llengua de la qual es desconeix l’origen, però està considerada la tercera més difícil del món, darrere del xinès i del rus. L’alfabet consta de 44 lletres i 14 vocals.

Sobre la seva llengua, a viquipèdia es conta el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Hungarian_language ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Hongar%C3%A8s ):” L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; (ˈmɒɟɒr̪ ɲɛlv ˈmɒɟɒr̪ ɲɛlv és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís