Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XIV)

 Domini austríac i les guerres d'independència (1686-1867)

L'alliberament de Buda i l'expulsió dels otomans

Després de l'èxit dels cristians a Viena el 1683 contra els otomans, la Santa Lliga, organitzada pel papa Innocenci XI i encapçalada per Leopold I, va decidir envair el territori hongarès sota domini otomà, i el 1686 van començar a assetjar la ciutat de Buda, que era la principal ciutat sota domini turc des del 1541.
Els exèrcits cristians estaven comandats per l'elector germànic Maximilià II de Baviera, pel duc Carles V de Lorena i per Lluís Guillem de Baden-Baden, i tenien 10.000 soldats. El setge durà tres mesos, des del 18 de juny fins al 2 de setembre. Si bé va haver-hi grans pèrdues en tots dos bàndols, van guanyar els cristians, que van expulsar els turcs de la ciutat i van ocupar la regió, fet que es coneix com l'alliberament de Buda de 1686.
Durant el conflicte, el soldà ordenà diverses vegades al príncep de Transsilvània, Miquel Apafi I, que enviés provisions als turcs de Buda, però no va obeir. Tanmateix, després de l'ocupació d'Hongria, els turcs van retrocedir fins a Transsilvània cercant-hi refugi, i això va fer que aquest fos el proper objectiu de la Santa Lliga.
El 1687 l'exèrcit de Leopold I va envair Transsilvània, obligant Miquel Apafi I a reconèixer la superioritat de l'emperador. Les forces imperials continuaren desplegant-se per tot el regne, tot ocupant ciutats regides tant per turcs com per hongaresos que no estaven disposats a acceptar el règim absolutista de Leopold I. Tal fou el cas de la dona de Thököly, Ilona Zrínyi, que va haver de dirigir la defensa de la ciutat de Munkács durant més de tres mesos, fins que va veure's obligada a lliurar-la a les forces imperials. El 1690va morir el príncep de Transsilvània, i el seu fill, Miquel Apafi II, que tenia 14 anys, va pujar al tron. Els nobles hongaresos de Transsilvània van demanar a l'emperador que reconegués el títol del jove rei, cosa que va fer, però d'altra banda va sancionar el Diploma Leopoldinum el 1690, el qual estipulava que Transsilvània continuava sent un principat, però ara part del Sacre Imperi romanogermànic i havia de pagar-li un impost anual. També va decretar que s'havien de nomenar tres regents per a les tres nacionalitats de Transsilvània, l'hongaresa, la székely i la saxona, fins que Miquel Apafi II fos major d'edat.
Miquel Apafi II temia que l'emperador no reconegués la seva autoritat com a príncep, i per això esperava la confirmació per part del Regne d'Anglaterra i pel Regne d'Holanda. Els seus protectors van fer que es comprometés en matrimoni (sense autorització de l'emperador) amb la comtessa Kata Bethlen, anhelant així unir totes dues famílies, que eren de gran poder. Després del casament, només un parell de setmanes després, van cridar-lo a la cort de Viena, on l'emperador va obligar-lo que canviés les seves propietats a Transsilvània per unes altres d'una zona d'Hongria sota domini germànic. L'emperador Leopold I assegurà ràpidament la nova situació política europea i signà la pau de Karlowitz el 1699, bo i reafirmant el seu control sobre tots els territoris del Regne d'Hongria, així com al Principat de Transsilvània.
Les petites revoltes hongareses per tot el regne aviat van ser sufocades, i Emeric Thököly va haver d'exiliar-se a territori otomà. Més endavant la seva dona, Ilona Zrínyi, va haver de seguir-lo. Fou així com acabà tota oposició al nou règim i es va eliminar tota existència tant d'otomans com d'hongaresos que anhelaven la independència d'Hongria respecte del Sacre Imperi romanogermànic. D'altra banda, Leopold I va investir Miquel Apafi II amb el títol de príncep imperial germànic, forçant-lo a renunciar al de príncep de Transsilvània el 1701, i per tant l'expríncep de Transsilvània va haver de romandre a la cort de Viena fins a la seva mort el 1713.

La Guerra d'Independència de Francesc Rákóczi II

El jove Francesc Rákóczi II, fill d'Ilona Zrínyi, va créixer des del 1688 a la cort de Viena amb Leopold I, criat per jesuïtes. Després de la pau de Karlowitz el 699, Francesc Rákóczi II va prendre la decisió de continuar amb l'empresa independentista que havien intentat abans la seva mare i el seu marit, Emeric Thököly. El 1701 escrigué a Lluís XIV de França aprofitant l'enemistat entre els Borbons i els Habsburg, però la carta fou interceptada i l'emperador va posar-lo sota arrest domiciliari el 18 d'abril a Hongria. Francesc, però, n'escapà el 7 de novembre cap a Polònia.
Bo i aprofitant-se de la Guerra de Successió espanyola, Rákóczi va posar-se en contacte amb els guerrers hongaresos que havien lluitat de part del seu padrastre i inicià un moviment contra els Habsburg, que ja el 1703 tenia un gran suport. Tanmateix, la noblesa hongaresa no hi estava d'acord, car considerava l'afer una revolta de camperols. Això, però, no significà cap impediment, i el 1704 les seves tropes varen ocupar gran part del Regne d'Hongria, aprofitant que els Habsburg havien de lluitar en molts fronts alhora.
El 1704, l'alt comandament dels rebels hongaresos de Transsilvània va escollir Francesc Rákóczi príncep de Transsilvània i continuà, doncs, la guerra contra l'exèrcit imperial en diverses regions del Regne d'Hongria. En morir Leopold I el 5 de maig de 1705, el seu fill, Josep I, va succeir-lo en el tron, i va haver d'afrontar tant la Guerra de Successió espanyola com la Guerra d'Independència de Rákóczi.
Més endavant, el setembre de 1705, l'assemblea de Szécsény va nomenar el líder dels hongaresos Francesc Rákóczi II príncep, i va constituir-se un senat de 24 membres que operava amb Rákóczi. El resultat de les batalles era variat, i el 1706 les forces rebels de Rákóczi van veure's forçades a retirar-se a poc a poc davant la força imperial. Després d'una sèrie de batalles, Rákóczi va romandre ferm en la seva campanya i el 13 de juny de 1707 declarà oficialment a l'assemblea d'Hongria d'Ónod que els Habsburg estaven usurpant el tron hongarès, fet que generà una escomesa més violenta per part de les forces imperials. El 3 d'agost de 1708 va tenir lloc la Batalla de Trencsen, en la qual Rákóczi va caure del cavall i va desmaiar-se. Com que els soldats van creure que era mort, van retirar-se'n i la batalla va concloure amb una victòria dels Habsburg.

Ja que era imminent un nou tractat, Rákóczi començà a apaivagar les seves escomeses contra els Habsburg, i davant la desconfiança de la capacitat de negociació del nou emperador Josep I, abandonà el regne el 21 de febrer de 1711 i va marxar a Polònia. El baró Alexandre Károlyi va quedar-se aleshores al comandament de les forces de Rákóczi i començà a negociar la pau amb l'emperador. Tanmateix, el 17 d'abril va morir l'emperador Josep I i el seu germà Carles VI pujà al tron i continuà amb les negociacions. D'aquesta manera, el 30 d'abril de 1711 se signa la pau de Szatmár entre els rebels hongaresos i els imperials, tancant el capítol d'alçaments anti-Habsburg durant aquella època (Francesc Rákóczi no va tornar mai més a Hongria; va viatjar per diversos territoris europeus buscant protecció i va acabar morint exiliat a Rodostó, en territori turc, el 1735). (Continuarà)
(La imatge és de l'església de Sant Esteve a Budapest)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís