Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXVI)

Harmonia vocàlica
Les vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors.
La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézben 'a la mà'). Mentre que les paraules amb vocals posteriors (uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban 'al braç'). Per altra banda, hi ha vocals considerades neutres (ei) que també poden aparèixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa 'pastanaga', kocsi 'cotxe'). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban 'en una pastanaga', kocsiban 'en un cotxe').
Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple, -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple, hoz/-hez/-höz).
·         Vocals posteriors: a, á, o, ó, u, ú
·         Vocals anteriors no arrodonides: e, é, i, í
·         Vocals anteriors arrodonides: ö, ő, ü, ű
Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides són les de caràcter neutre:
·         (Vocals neutres: e, é, i, í)
Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formació del plural:
arrel
significat
descripció de tipus
plural
asztal
taula
només vocals posteriors
asztalok
gyerek
nen
només vocals neutres (darrera vocal no arrodonida)
gyerekek
füzet
llibreta
només vocals anteriors (darrera vocal no arrodonida)
füzetek
ismerős
conegut (n.)
només vocals anteriors (darrera vocal arrodonida)
ismerősök
papír
paper
una vocal posterior i darrera vocal neutra)
papírok
Vocabulari

Substrat i canvi fonètic

La major part del seu substrat lingüístic prové del vocabulari comú de la família a la qual pertany, amb una sèrie de canvis produïts al cap del temps pel seu aïllament de la resta de llengües uralianes.
·         El so [f] de l'hongarès correspon al [p] del finès i l'estonià:
Hongarès
Finès
Estonià
significat
fa
puu
puu
arbre
fél
pelätä
pelgama
témer
fészek
pesä
pesa
niu
·         El so hongarès [k] correspon a la [k] de l'estonià i el finès abans de vocals frontals:
Hongarès
Finès
Estonià
significat
könny
kyynel
küünistama
llàgrima
kéz
käsi
käsi
mà, braç
kivi
kivi
pedra, roc
·         El so [h] hongarès correspon al [k] del finès i l'estonià abans de vocals posteriors (tal com el so [h] de les llengües germàniques es correspon al llatí [k], com en l'exemple Hund / canis)
Hongarès
Finès
Estonià
significat
hal
kala
kala
peix
ház
kota
koda
casa (hongarès), cabana (finès i estonià) - aquest exemple és particularment notori perquè la paraula hongaresa ház se sol prendre per un préstec de les llengües indoeuropees (Haus en alemany, per exemple)
húgy
kusi
kusi
orina
·         La [t] hongaresa es correspon amb la [t] finesa i estoniana a començament de mot:
Hongarès
Finès
Estonià
significat
tél
talvi
talv
hivern
tud
tuntea
teadma, tundma
saber
tavasz
touko
teki (derivat de tekkima)
primavera
·         A l'interior de les paraules (tot i que per la pèrdua de les vocals de final de paraula que va tenir lloc històricament en hongarès ara se situa a finals), la [z] hongaresa es correspon a la [t] finesa (que a vegades és [s]), i amb la [d] o [t] de l'estonià (que a vegades també esdevé [s], com en finès).
Hongarès
Finès
Estonià
significat
ház
kota
koda
casa (Hong.), cabana (Fin.)
kéz
käsi : käte-
käsi : käte-
mà, braç
fazék
pata
pada
pot
Aquests no són més que exemples d'una sèrie encara més gran de patrons fonètics: una altra correspondència és la [l] hongaresa, que equival a la [l] finesa i estoniana.

Vocabulari provinent d'altres llengües

A més, l'hongarès conté un bon nombre de manlleus d'altres llengües veïnes:
·         de l'iranià: tej ('llet'), vár ('castell')
·         del turc (s. XVI - XVII): egyetem ('universitat'), papucs ('sabatilles'), mecset ('mesquita'), tenger ('mar')
·         del llatí: iskola ('escola'), kollégium ('col·legi'), múzeum ('museu')
·         de l'italià: cselló ('violoncel')
·         de l'alemany: kastély ('residència'), sógor ('sogre')
·         de les llengües eslaves: kapa ('aixada'), kasza ('falç').

Neologismes

És una llengua també coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara:
·         számítógép - 'ordinador'. Szám - 'xifra', gép - 'màquina', 'motor'.
Gramàtica
L'hongarès és una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions és subjecte-verb-objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gràcies a la naturalesa de la seva estructura gramatical.
Els pronoms personals se solen obviar (elisió), ja que aquestes formes són implícites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per a expressar casos gramaticals, locació, possessió i totes les funcions que en les llengües indoeuropees duen a terme les preposicions. També existeixen els prefixos verbals. Preneu per exemple:
·         Sufixos: a virág - 'la flor', a virágom - 'la meva flor'; nyár - 'estiu', nyáron - 'a l'estiu'.
·         Postposicions: baj - 'problema', baj nélkül - 'sense problema'; ház - 'casa', ház előtt - 'davant de casa'.

Gènere i nombre

No es considera el gènere en cap aspecte gramatical de la llengua, i fins i tot els pronoms personals de la tercera personal del singular (ő) poden referir-se tant a persones del gènere masculí com del femení.
Pel que fa al nombre gramatical, existeixen el singular i plural. Dit de forma molt general, la marca de plural és sempre una derivació del sufix -k, sovint amb una vocal d'enllaç. Quan un substantiu porta més d'un sufix, aquesta marca de plural sempre anirà primera:
·         város - 'ciutat'
·         városok - 'ciutats'

·         városokban - 'a les ciutats'
(Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"