Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXVI)

Harmonia vocàlica

Les vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors.

La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézben 'a la mà'). Mentre que les paraules amb vocals posteriors (uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban 'al braç'). Per altra banda, hi ha vocals considerades neutres (ei) que també poden aparèixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa 'pastanaga', kocsi 'cotxe'). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban 'en una pastanaga', kocsiban 'en un cotxe').

Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple, -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple, hoz/-hez/-höz).

·         Vocals posteriors: a, á, o, ó, u, ú

·         Vocals anteriors no arrodonides: e, é, i, í

·         Vocals anteriors arrodonides: ö, ő, ü, ű

Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides són les de caràcter neutre:

·         (Vocals neutres: e, é, i, í)

Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formació del plural:

arrel	significat	descripció de tipus	plural
asztal	taula	només vocals posteriors	asztalok
gyerek	nen	només vocals neutres (darrera vocal no arrodonida)	gyerekek
füzet	llibreta	només vocals anteriors (darrera vocal no arrodonida)	füzetek
ismerős	conegut (n.)	només vocals anteriors (darrera vocal arrodonida)	ismerősök
papír	paper	una vocal posterior i darrera vocal neutra)	papírok

Vocabulari

Substrat i canvi fonètic

La major part del seu substrat lingüístic prové del vocabulari comú de la família a la qual pertany, amb una sèrie de canvis produïts al cap del temps pel seu aïllament de la resta de llengües uralianes.

·         El so [f] de l'hongarès correspon al [p] del finès i l'estonià:

Hongarès	Finès	Estonià	significat
fa	puu	puu	arbre
fél	pelätä	pelgama	témer
fészek	pesä	pesa	niu

·         El so hongarès [k] correspon a la [k] de l'estonià i el finès abans de vocals frontals:

Hongarès	Finès	Estonià	significat
könny	kyynel	küünistama	llàgrima
kéz	käsi	käsi	mà, braç
kő	kivi	kivi	pedra, roc

·         El so [h] hongarès correspon al [k] del finès i l'estonià abans de vocals posteriors (tal com el so [h] de les llengües germàniques es correspon al llatí [k], com en l'exemple Hund / canis)

Hongarès	Finès	Estonià	significat
hal	kala	kala	peix
ház	kota	koda	casa (hongarès), cabana (finès i estonià) - aquest exemple és particularment notori perquè la paraula hongaresa ház se sol prendre per un préstec de les llengües indoeuropees (Haus en alemany, per exemple)
húgy	kusi	kusi	orina

·         La [t] hongaresa es correspon amb la [t] finesa i estoniana a començament de mot:

Hongarès	Finès	Estonià	significat
tél	talvi	talv	hivern
tud	tuntea	teadma, tundma	saber
tavasz	touko	teki (derivat de tekkima)	primavera

·         A l'interior de les paraules (tot i que per la pèrdua de les vocals de final de paraula que va tenir lloc històricament en hongarès ara se situa a finals), la [z] hongaresa es correspon a la [t] finesa (que a vegades és [s]), i amb la [d] o [t] de l'estonià (que a vegades també esdevé [s], com en finès).

Hongarès	Finès	Estonià	significat
ház	kota	koda	casa (Hong.), cabana (Fin.)
kéz	käsi : käte-	käsi : käte-	mà, braç
fazék	pata	pada	pot

Aquests no són més que exemples d'una sèrie encara més gran de patrons fonètics: una altra correspondència és la [l] hongaresa, que equival a la [l] finesa i estoniana.

Vocabulari provinent d'altres llengües

A més, l'hongarès conté un bon nombre de manlleus d'altres llengües veïnes:

·         de l'iranià: tej ('llet'), vár ('castell')

·         del turc (s. XVI - XVII): egyetem ('universitat'), papucs ('sabatilles'), mecset ('mesquita'), tenger ('mar')

·         del llatí: iskola ('escola'), kollégium ('col·legi'), múzeum ('museu')

·         de l'italià: cselló ('violoncel')

·         de l'alemany: kastély ('residència'), sógor ('sogre')

·         de les llengües eslaves: kapa ('aixada'), kasza ('falç').

Neologismes

És una llengua també coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara:

·         számítógép - 'ordinador'. Szám - 'xifra', gép - 'màquina', 'motor'.

Gramàtica

L'hongarès és una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions és subjecte-verb-objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gràcies a la naturalesa de la seva estructura gramatical.

Els pronoms personals se solen obviar (elisió), ja que aquestes formes són implícites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per a expressar casos gramaticals, locació, possessió i totes les funcions que en les llengües indoeuropees duen a terme les preposicions. També existeixen els prefixos verbals. Preneu per exemple:

·         Sufixos: a virág - 'la flor', a virágom - 'la meva flor'; nyár - 'estiu', nyáron - 'a l'estiu'.

·         Postposicions: baj - 'problema', baj nélkül - 'sense problema'; ház - 'casa', ház előtt - 'davant de casa'.

Gènere i nombre

No es considera el gènere en cap aspecte gramatical de la llengua, i fins i tot els pronoms personals de la tercera personal del singular (ő) poden referir-se tant a persones del gènere masculí com del femení.

Pel que fa al nombre gramatical, existeixen el singular i plural. Dit de forma molt general, la marca de plural és sempre una derivació del sufix -k, sovint amb una vocal d'enllaç. Quan un substantiu porta més d'un sufix, aquesta marca de plural sempre anirà primera:

·         város - 'ciutat'

·         városok - 'ciutats'

·         városokban - 'a les ciutats'

(Continuarà)