Sud est asiàtic 2017: dia 7, de Mulu a Sepang (Malàisia) (15 d’agost de 2017) (i III)

Ens quedarà haver conegut més la història local i haver fet un tour per conèixer altres zones del parc i també poder pujar als pinacles, fer el tour de nit o veure l’èxode de rats penats entre les 17 i les 18.30h. També m’emportaré el record de com la gent crema cartrons sota les cases després de les pluges per evitar la presència de mosquits...
Ja a l’aeroport, passem el control de seguretat i allò... és “can pixa rellisca”!. Només hi ha dos guardes i tot i que sona l’alarma quan passo pel detector, en prou feines miren res... i no hi ha cap mena de problema en què passem una aigua de litre! Inaudit! Pel que veig, només hi vola una sucursal de Malaysia Airlines, MAS Wings, que es dedica, segons diu la seva publicitat, a vols rurals.
Almenys a la sala d’espera s’hi està ben fresc.  Va arribant gent que puja al vol anterior al nostre, a una altra punta de Borneo, i també gent que vindrà amb nosaltres. ES distingeixen dues classes de turistes: els motxillers i les famílies adinerades amb nens que s’han allotjat al ressort...
Quan arriba el moment d’embarcar, també és ben curiós: arriba un noi, es posa la jaqueta reflectant i emula a un altaveu d’aeroport, amb les mateixes paraules per dir que el vol ja embarca. I així ho fem. Pugem de nou en el petit avió que ens ha de portar a Miri i que no va ni ple. Encara no ha acabat l’embarcament que la noia de la botiga de records ja l’ha tancada; el nostre vol és el darrer del dia. A la tarda ja no hi ha vols a enlloc, segurament degut a que ja el cel s’està ennegrint i la tempesta és imminent. S’acaba l’estada al parc natural de Mulu, que té una superfície de 529 km2 i un lloc del tot increïble...
Abans d’enlairar-se, l’avió ha de fer tota la petita pista per tenir prou embranzida. I ja als núvols, hi ha bastantes turbulències, que no frenen al personal de cabina de donar-nos cacauets salats i una beguda. Tot i que només hi ha 20 minuts de vol, pel mal temps, se’m fan eterns! Finalment, ja aterrem a Miri i anem directament a buscar la motxilla... i a córrer cap a facturar-la per un altre vol, en aquest cas, amb Air Asia. Encara ens queda un xic de temps per fer un mos a una cadena de menjar ràpid de Malàisia i ja esperar per embarcar. Com no, ho fem amb retard. Ja dins de l’avió, m’adormo en un tres i no res i no  em començo a desvetllar fins que ja estem arribant a Kuala Lumpur, dues hores i mitja després d’haver-nos enlairat. Un cop a l’aeroport KLIA2, des d’on opera Air Asia, recollim les maletes i anem a cercar un taxi. Just després de recollir les maletes, hi ha un comptador a on el reservem per anar a l’hotel que tenim a Sepang (https://en.wikipedia.org/wiki/Sepang_District ), a uns 10 minuts de l’aeroport. Ens costa, al canvi, uns 10 euros ( 50 ringgits) per dues persones. El taxista que ens porta és molt atent i simpàtic i quedem que serà ell qui el dia següent ens conduirà de nou a l’aeroport. Ens deixa davant de l’Orange hotel (http://www.orangehotels.com.my/our-hotels/kota-warisan-sepang/ ), en una zona de nova construcció, a on hi ha alguns establiments comercials i dos o tres hotels. El nostre hotel és una bona i econòmica opció per no passar la nit en blanc a l’aeroport. Un cop fem el registre d’entrada (amb fiança de 50 ringgits inclosa i de saber que encara no funciona l’ascensor), deixem les coses i anem a cercar un lloc per sopar. No hi ha gaires opcions, com a molt uns 5 restaurants entre un que està ple, un McDonalds, un Pizza Hut, un altre que no té nom o un Domino’s pizza. Finalment, entrem a aquest darrer i encarreguem pizzes, que tenen alguns gustos diferents, suposo que per agradar als consumidors locals, la majoria musulmans. De fet, no podem ni prendre una cervesa perquè no poden vendre alcohol. Les pizzes, tot i ser més petites que la mida normal a la qual estem acostumats, són prou bones. A l’establiment també sentim catalans...

Un cop marxem, anem directament al 7eleven, a on sí que podem comprar cervesa per fer sobretaula a l’habitació. I així ho fem, just després de passar per la bugaderia i la botiga d’ungles, que són els altres establiments oberts  de la zona... I un cop a l’habitació, àmplia i confortable, poca cosa més que prendre la cervesa i descansar l’espinada!
(La fotografia és de la fauna de Mulu)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís