Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (II)

Durant el trajecte el guia també conta la història d’un noi que no va fer cas de les recomanacions del parc; és a dir, anar amb guia en segons quines zones o bé informar-ne. Aquest noi es va perdre i va estar catorze dies perdut fins que el van trobar. Estava molt dèbil, no es podia ni moure i es va alimentar de plàtans salvatges i de l’aigua del riu. Aquest exemple, immortalitzat en una camiseta a l’oficina del parc, serveix per intentar dissuadir a la gent d’anar pel seu compte.... més de 120 persones el van estar buscant incansablement (http://www.bbc.com/news/world-asia-37831949 )...També escolto com explica que a la zona a on estem només hi ha una minsa assistència sanitària bàsica, mentre que per casos greus, cal fer dues hores amb barca pel riu per arribar a un lloc amb més recursos.
Amb tot, ja arribem a la zona de la Deer i Lang Caves (https://en.wikipedia.org/wiki/Deer_Cave; http://www.mulunationalpark.com/show-caves-deer-langs.php ). Davant de l’entrada, protegida amb un reixat i un vigilant, hi ha com una mena de mirador que ja vam veure ahir i que ara sabrem que és per veure la sortida en tromba dels rats-penats que dormen a la Deer Cave.
Primer de tot, però, ens encaminem cap a la Lang Cave. Quan el guia pregunta pel nom, surt una nena repel·lent, que ja ha intervingut en d’altres ocasions, donant la seva opinió. Sembla una saberuda. Una mica de gràcia ha fet en algun moment, però les seves intervencions donen a entendre que és una nena, de menys de deu anys, amb un alt concepte de si mateixa; almenys, aquesta és la impressió que ens dóna a nosaltres...
Bé, el nom la cova de Lang ve per la persona que la va descobrir el 1977, un tal Lang Belarek, de Borneo. L’entrada estava totalment coberta de vegetació i amagava un autèntic tresor a dins. Un munt d’estactites i estalagmites, així com columnes gegants que conformen estructures impressionants i gegantines que són molt admirables. Per exemple, n’hi ha una de molt curiosa que gairebé té forma de coit...
La cova té 350m i està molt ben habilitada per poder mostrar la seva exuberància; també es pot contemplar fins a on arribava el nivell de l’aigua quan aquesta fluïa per l’interior de la cova. Ara hi queden filtres d’aigua que ajuden a la formació de les estalactites i les estalagmites. A dins també el guia ens mostra un rat penat i els cucs enganxifosos, que són estructures molt fines i blanquinoses que pengen del sostre. Es veu que són enganxoses, estratègia que fan servir per atrapar les seves preses.
Un cop acabada la visita a la cova de Lang, continuem el periple i anem ja a la cova del cérvol (Deer Cave). El nom li ve perquè fa molts anys, la gent que vivia a la selva hi anava a caçar els cérvols. Aquests s’hi endinsaven per beure aigua salada. I d’on prové aquesta aigua salada que flueix dins de la cova? Doncs de que moltes deposicions, el guano, dels més de tres milions de rats penats que dormen a dins de la cova, salen l’aigua. Un cop a dins, era molt fàcil pels caçadors tenir preses...
La cova és molt alta, en el seu punt màxim fa més de 200 metres d’alçada i té una entrada mística i espectacular. Ens hi endinsem mica en mica i anem vorejant el riu. El camí està ben traçat, però cada vegada menys il·luminat. El guia ens assenyala el sostre, i allí hi veiem unes taques negres: són els rats-penats que encara descansen després de les seves sortides nocturnes. A mesura que ens anem endinsat, augmenta la pudor. És millor no agafar-se a les cordes que serveixen com a posa-mans per no embrutar-se les mans de guano, ja que n’hi ha moltíssim  a dins de la cova; més aviat, tones! Abans aquest guano s’usava per fertilitzar els camps. En algunes zones encara es fa, però d’aquesta cova en concret, no se n’extreu. Tal i com comprovarem una mica després, tot aquest guano porta associada una microfauna espectacular a simple vista. No em vull ni imaginar com serà a nivell microscòpic.  El guano s’acumula a banda i banda del camí, que anem seguint fins a trobar una zona a on hi ha com una mena de “dutxa” natural des d’on cau aigua i que deixa al descobert l’alta obertura de la cova, amb vegetació frondosa al fons i que es coneix com “el jardí de l’Edén”. Allí també hi ha una cascada. Sembla que s’hi pot fer una excursió, però cal una reserva prèvia. Dins de la cova, també en les baranes, s’hi acumulen un gran nombre de cuques, unes Golden... que no fan gaire gràcia. Un cop arribem aquí, la visita s’acaba i retornem gairebé pel mateix lloc per on hem vingut. De nou, en un punt, es pot observar com l’erosió de les pluges, tant freqüents, ha esculpit la pedra de l’entrada, de tal manera que hi ha qui hi veu el perfil d’Abraham Lincoln, metre d’altres hi veuen la figura d’una dona ajaguda.
Quan sortim a la cova penso també en coses que ens ha contat el guia, com ara que els rius de rats-penats són molt cobejats. En aquesta cova hi viuen 12 espècies.. Aquests nius són molt apreciats pels xinesos, ja que segons ells tenen no sé quines propietats. Fins fa 20 anys es recollien d’altres coves i per cada niu es pagaven uns 1000 ringgits (uns 200 euros, aprox). Si n’agafaven uns quants, es podia guanyar una petita fortuna. Avui en dia està totalment . prohibit. Si algú és enxampat fent-ho, va directament a la presó. A més , hi ha un risc elevat, ja que qui els agafa s’ha d’enfilar a una considerable alçada, i si falla, adéu-siau!

Un cop sortim de la cova, plou. Anem a la zona d’observació de sortida dels rats-penats que pernocten a la cova, per si tenim sort de poder veure l’espectacle de que surtin en tromba, el que es coneix com a “Bat exodus” (http://mulupark.com/tours-activities/treks-trails/bats-exodus/ ). Hi ha un bon grapat de gent esperant, la majoria turistes occidentals, i alguns amb una mica de mala educació, ja que s’estiren als bancs mentre d’altra gent ha de seure a terra... En fi, en aquest estada, a on hem coincidit bàsicament amb molts turistes alemanys, també ha servit per veure que a Occident fomentem molt la individualitat i el narcisisme. Només ha calgut veure el comportament de pares i fills en unes quantes ocasions...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís