Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) ( i XIII)

A l'heràldica municipal de la Franja de Ponent, el ratpenat apareix a l'escut de la ciutat de Fraga sota la corona.

Així mateix, hi ha molts altres municipis dels territoris catalanoparlants que fan ús d'aquest animal com a símbol heràldic. Hi ha teories que diuen que la vibra de la cimera reial de Pere el Cerimoniós s'arribà a identificar amb un ratpenat i en prengué la forma. Fora dels Països Catalans, el ratpenat es troba com a símbol als escuts d'Albacete (Castella-la Manxa) i Montchauvet (França).

Lo Rat Penat és una associació cultural que duu el nom d'aquest animal. Fou fundada el 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defensar la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença al País Valencià. Durant la Segona República Espanyola patí fortes convulsions internes de caràcter polític. Després de la Guerra Civil espanyola quedà en mans de valencians partidaris del règim franquista.

Lo Rat Penat. Periódich Lliterari Quincenal fou un diari literari quinzenal publicat els anys 1884 i 1885. Estava redactat per escriptors del País Valencià, de Mallorca i del Principat. El seu director fou Constantí Llombart i tenia com a objectiu ensenyar els valencians «à estimar ses coses, començant per estudiar sa nativa llengua, sa lliteratura i sa història, ses lleis, ses costums y tradicions; y acabant per donar à tot lo seu, com los catalans saben ferho, tot lo valor, importància o mèrit que en si tinga».”

Arribem amb temps suficient i som a temps de mengem unes patates fregides i anem cap al “tour” de nit. Com que plou, es cancel.la de nou. Ja no tindrem opció de fer-lo...

Agafem les bicis i retornem al Mulu Village, previ pas pel supermercat a comprar un parell de cerveses “Kingway”. Quan arribem a lloc, estem molls com ànecs. Avui hi ha hostes nous, que surten a interessar-se per com estem: una parella d’italians, en Roberto i la Fluvia ens donen una mica de conversa i expliquen que vénen del Japó i ara visiten Malàisia...Ens entenem parlant ells en italià i nosaltres en català, però quan apareix també un nou hoste francès, no sé perquè, acabem parlant en anglès, tot i que totes i tots parlem llengües d’origen llatí i amb un xic d’esforç ens hauríem entès...

Ens canviem de roba i anem a sopar al petit xiringuito que hi ha prop de l’hostal. La noia ens rep molt bé i mengem verdures i noodles vegetarians. Avui, com que és el darrer dia a Mulu, també demanen com a postres un vas de vi d’arròs, que tot sigui dit, és d’allò més deliciós!!

Com que ja estem ben cansats i tips, retornem cap a l’hostal, a on només ens queda aclucar els ulls i descansar unes quantes hores...

(La fotografia correspon a un vas de vi d'arròs)