Sud est asiàtic 2017: dia 5, segon dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (13 d’agost de 2017) (I)

Avui no dormo gens bé. Més aviat, passo una tortura xinesa literal. Anit em vaig adormir amb la intensa pluja, però de matinada el que en trenca lleugerament el son són els galls. Tot i això aconsegueixo de nou adormir-me fins a les 4.30 de la matinada, quan el grup de xineses i xinesos que també pernocten a Mulu Village ja es lleven i sense cap mania comencen a xerrar i a riure quan encara és negra nit. A més, com que no hi ha porticons i en prou feines persianes, és com si els tingués ben bé a dins de l’habitació. No aconsegueixo ni deixar-los de sentir improvisant taps a les orelles amb mocadors de paper! Encara no són ni les set que la panda eleva encara és el to de veu i desisteixo de dir-los que callin. Em llevo i a les set en punt ja esmorzem. Mentrestant elles i ells continuen amb els seus riures i les seves converses, totalment aliens al descans de la resta de gent que encara dorm. Reconec que he dormit poc i que estic de bastanta mala lluna, així que quan s’acosten a esmorzar, em falten cames per anar-me a tancar una estona a l’habitació. Avui no tenim cap excursió fins a les 10.30 i ens ho prenem amb calma. Quan ens ve bé, agafem la bicicleta i ja anem cap a l’entrada del parc, a on esperem que es faci l’hora de començar. Ens ve un noi que serà el guia d’un grup format per una família de quatre persones i un pare i una filla. El noi que ens menarà durant l’excursió és tot un expert en animals i ens va mostrant un cuc que té el cap en forma de martell, molts cent i milpeus, des dels que s’alimenten a la fusta fins els que es pleguen sobre si mateixos en forma de bola i que ja havíem vist el dia anterior, erugues urticants, ocells, insectes pal de diferents mides, etc. Tot xino-xano acabem arribant a la zona a on farem canoping (https://www.tripadvisor.com/ShowUserReviews-g1483707-d12145271-r488249942-Mulu_Skywalk-Gunung_Mulu_National_Park_Sarawak.html; ), que vol dir que ens enfilarem en un pont penjant. Abans d’arribar-hi, però, el noi ens mostra algunes curiositats, com uns arbres parasitaris que creixen des de la copa dels arbres i van baixant pel tronc fins a les arrels. Allí, s’hi aferren més fort, i en haver-hi més nutrients, encara s’accelera més el creixement, de manera que aquests arbres paràsits acaben matant a d’altres. Ens conta també que quan la gent que viu a la selva o viu de la selva els veu que comencen a parasitar, ja els tallen.
Un altre arbre que ens mostra és el binuang (Octomeles sumatrana; https://en.wikipedia.org/wiki/Octomeles ; http://tropical.theferns.info/viewtropical.php?id=Octomeles+sumatrana ), que és enorme. Té una base molt àmplia i sòlida i creix una barbaritat. Poden arribar a viure fins a 500 anys; el que tenim a davant es compta que en deu tenir uns 300. En els arbres tropicals no hi ha anells de creixement, com sí que succeeix en d’altres latituds, a on durant l’hivern els arbres paren la creixença. En aquest caps, la datació es fa pel diàmetre del tronc.
També parlem una mica dels animals que podem trobar, la majoria omnívors. Per exemple, hi ha un ós que serveix d’aliment per algunes tribus i que es desplaça rodolant quan veu perill: l’ós malai (https://en.wikipedia.org/wiki/Sun_bear ). L’ós malai és el més petit dels óssos, però també el més agressiu. S’alimenta de termites,  ocells, petits mamífers, palma, o fins i tot poden escalar arbres per menjar-se els nius d’abelles salvatges. També poden consumir esquirols o bé fruites. A viquipèdia es conta el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93s_malai ): “L'ós malai (Helarctos malayanus, dit de vegades Ursus malayanus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels úrsids. És una menuda espècie d'ós, la menor entre totes les actuals, que viu en els boscs tropicals del sud-est asiàtic, concretament en el centre-oest de BirmàniaIndoxinaMalaccaSumatra i Borneo (en aquesta última illa representat per una subespècie endèmica. És l'única espècie del seu gènere i està poc emparentat amb les altres espècies d'óssos del món. És el més petit dels grans óssos actualment en vida, és també conegut com a ós del sol per les marques ataronjades del seu pit. L'ós malai rep noms curiosos en alguns idiomes, com per exemple el malai, en el qual se li coneix com basindo nan tenggil, "el qual li agrada asseure's alt". En francès se li diu ours des cocotiers, "ós dels cocoters", per la seua afició als cocos, mentre que en anglès se li anomena sun bear, "ós del Sol". Els óssos malais poden trobar-se al sud-est d'Àsia de Myanmar i Tailàndia fins a MalàisiaSumatra i Borneo. Viuen en la selva tropical, sols o en petits grups. Tenen el pèl curt i negre, es caracteritzen per una marca al pit de color taronja i groc, o a vegades blanc impur, en forma d'anella o ferradura. Tenen una alçada corporal de 100-140 cm. Les femelles pesen 30-35 kg mentre els mascles, més grossos, arriben als 65 kg. També es caracteritzen per tenir un cap molt mòbil i una llengua llarga i extensible. Omnívors. S'alimenten de petites termites, aus, petits mamífers, arrels i tot tipus d'insectes. La seva dieta també inclou mel, nèctar de flors, fruits, baies i llavors. Les plantes pelades de les seves potes li donen un gran poder d'agarrada i les ungles llargues i corbades els converteixen en bons grimpadors. També utilitzen les seves fortes grapes per obrir bresques d'abelles i altres nius d'insectes. Aquests óssos passen gran part del dia als arbres, en els quals construeixen per a dormir nius de branques i fulles. És actiu durant la nit mentre que durant el dia es dedica a dormir. No entre mai en letargia. Les femelles de l'ós malai habitualment donen a llum entre 1 i 3 cadells després d'un període de gestació de 96 dies. (Continuarà)
(La fotografia correspon a la  vista des del canopy)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís