Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Els mormoòpids viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica. Es caracteritzen per la presència d'una làmina labial, en lloc de la làmina nasal típica de la majoria d'espècies de ratpenat. En algunes espècies, les membranes alars s'uneixen per sobre l'esquena de l'animal, fent que sembli calb. La cua només es projecta una curta distància més enllà de la membrana que s'estén entre les potes posteriors. Nien en coves i túnels, en enormes colònies que poden incloure centenars de milers d'individus, i produeixen prou guanoper permetre'n l'explotació comercial. Com que viuen en regions tropicals, no hibernen.
Els mistacínids són dues espècies endèmiques de Nova Zelanda bastant atípiques. Passen gran part del temps a terra, en lloc de volar i tenen la capacitat única de plegar les ales quan no les utilitzen. També tenen una projecció en algunes urpes que els ajuda a excavar i escalar. Són omnívors que s'alimenten de fruita i carronya, així com d'artròpodes que cacen a terra. També mengen pol·len i nèctar, que poden recollir amb la seva llengua extensible. A vegades fan el cau a fusta en procés de putrefacció, però també nien en esquerdes a les roques o els nius d'aus marines.
Els noctiliònids només inclouen un gènere i dues espècies i viuen a prop de l'aigua. Tot i el seu nom de ratpenats pescadors, en realitat són principalment insectívors i només el ratpenat pescador gros complementa habitualment la seva dieta amb petits peixos, utilitzant l'ecolocalització per detectar els seus moviments a l'aigua. Quan surt a pescar, un ratpenat pescador gros pot caçar entre vint i trenta peixos en una sola nit.
Superfamília dels rinolofoïdeus (Rhinolophoidea)
Els hiposidèrids habiten les zones tropicals d'Àfrica, Àsia i Austràlia. Tenen una mida mitjana-gran, amb una llargada corporal d'entre 3 i 11 cm segons l'espècie. Tenen la fulla nasal anterior en forma de ferradura i presenten diverses làmines secundàries. El color del pelatge varia d'una espècie a l'altra i pot ser vermellós, grisenc, marró o negre. La dieta dels hiposidèrids es basa en insectes, però hi ha indicis que, a vegades, les espècies més grans també es mengen petits vertebrats i fins i tot ratpenats petits. Alguns hiposidèrids nien a coves i altres ho fan a forats dins dels troncs dels arbres.
Els megadermàtids viuen al centre d'Àfrica, el sud d'Àsia i Austràlia. Són quiròpters relativament grans, amb una llargada de 6,5-14 cm. Tenen ulls grans, orelles molt grans i una làmina nasal prominent. Tenen una ampla membrana entre les potes posteriors, però manquen de cua. Moltes espècies són d'un color marró mat, però algunes són blanques, d'un gris blavós o fins i tot verd oliva, cosa que els ajuda a camuflar-se al seu medi. Són principalment insectívors, però complementen la dieta amb una àmplia varietat de petits vertebrats.
Els nictèrids només inclouen un gènere amb tretze espècies (segons algunes fonts, podrien ser setze). Tenen un solc al centre de la cara que va dels ulls als narius i que probablement té un paper en l'ecolocalització. La seva cua té forma de T i es compon de cartílag, un tret únic entre els mamífers. A diferència d'altres ratpenats, sembla que detecten les preses per mitjà del so que produeixen i no per ecolocalització.  Així doncs, aquesta última només serviria per orientar-se.
Els rinolòfids tenen el nas envoltat de làmines carnoses, que poden tenir forma de ferradura, de sella o de llanceta. Les orelles són amples a la base, acaben en punta i poden moure's per separat. No tenen tragus, però l'antitragus està ben desenvolupat. Els ulls són petits, les ales amples i arrodonides. La cua és curta i està completament inclosa a la membrana alar; s'enganxa al llom quan els animals estan en repòs. Solen emprendre el vol deixant-se caure en picat, però també poden volar des del terra. En aterrar, fan un gir de 180° sobre el seu eix amb el cap per avall.
Superfamília dels rinopomatoïdeus (Rhinopomatoidea)
Els craseonictèrids només tenen una espècie, el ratpenat de nas porcí. Amb una mida de 30-40 mm, es tracta del mamífer més petit del món en termes de llargada (en termes de pes, la musaranya etrusca és més petita, tot i que la diferència és minúscula). La UICN el tipifica com a espècie vulnerable, en part per les repercussions del turisme als seus hàbitats de Tailàndia occidental i Myanmar. S'agrupa en coves en grups d'entre 15 i 500 individus, tot i que la mitjana és d'uns cent.
Els rinopomàtids, coneguts com a ratpenats de cua de rata, inclouen un únic gènere amb tres espècies. Viuen al Vell Món, des d'Àfrica del Nord fins a Tailàndia i Sumatra, en regions àrides i semiàrides. Nien en coves, cases i fins i tot les piràmides d'Egipte. Són relativament petits, amb una llargada de només 5-6 cm. El seu nom es deu a la seva llarga cua, que sobresurt gairebé totalment de la membrana alar. La cua és gairebé tan llarga com el cos, cosa única entre els ratpenats insectívors vivents.
Superfamília dels vespertilionoïdeus (Vespertilionoidea)
Els cistúgids, que contenen només dues espècies, foren separats dels vespertiliònids l'any 2010 basant-se en els resultats d'anàlisis moleculars. Viuen a la part meridional d'Àfrica. Les dues espècies que formen aquest grup són bastant rares i no se sap gaire cosa sobre el seu mode de vida, tot i que se'ls ha observat caçant i menjant-se insectes.

Els minioptèrids són una família que conté una trentena d'espècies del Vell Món i Austràlia. Els ratpenats d'aquest grup són petits, amb una llargada de cap i cos de 40-78 mm i una llargada de l'avantbraç de 34-59 mm. Igual que els vespertiliònids (un clade en el qual foren classificats durant molt de temps), els minioptèrids tenen ossos premaxil·lars sense part palatal. Tant les espècies que viuen a regions tropicals com les que viuen a llocs més temperats solen tenir un període d'aparellament fix. Les espècies de zones temperades poden hibernar o migrar a regions més càlides durant l'hivern. (Continuarà)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís