Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (III)

Passem una estona esperant per si surten els rats-penats (http://www.ratpenats.org/), però tot i que la pluja és intermitent, no acaben de sortir a les hores que ho solen fer, és a dir, entre les 17h  i les 18.30h. Imagino que si plou, surten més tard... amb tot, es fa fosc i tenim un altra excursió reservada, així que abandonem tota esperança de veure la sortida dels rats-penats i tornem a pas molt lleuger fins a l’entrada del parc, tot fintant a un bon nombre de turistes. I encara estem de sort de poder veure, enmig d’una fosca gairebé total, a una serp!

De camí, tot i el pas lleuger, vaig pensant en els rats-penats. Sense ells, segurament el lloc seria un espai molt més inhabitable, ja que consumeixen multitud d’insectes. La vida dels rats-penats és molt curiosa; de fet, són uns mamífers ben curiosos. A internet hi ha moltes històries sobre els rats-penats, però a viquipèdia, la gran enciclopèdia d’internet, hi ha un bon resum, que resa el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ratpenats ): “Els ratpenats (Chiroptera) són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 1.100 espècies, els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de volar, s'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de nínxols ecològics diferents. Els ratpenats tenen un rol ecològic vital com a pol·linitzadors de flors i també tenen un paper important en la dispersió de llavors. Moltes plantes tropicals depenen completament dels ratpenats. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalització. Els ratpenats poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, són hematòfags.

La seva mida varia des de 29–33 mm de longitud i 2 g de pes en el ratpenat de nas porcí fins a més d'1,5 m i 1,2 kg de pes en la guineu voladora de les Filipines. A causa dels costums nocturns de la majoria d'espècies i l'ancestral misteri de com podien «veure-hi» a la foscor, sovint se'ls ha considerat i encara se'ls considera sinistres criatures de la nit i, amb poques excepcions (com la Xina, on són un símbol de felicitat i prosperitat), a gran part del món els ratpenats han suscitat temor en els humans al llarg de la història. A més de ser icones del cinema de terror, apareixen en molts mites i llegendes i sovint se'ls associa amb els vampirs.

Juntament amb els ocells i els ja extints pterosaures, els ratpenats són un dels tres únics grups d'animals vertebrats capaços de volar.  Per a aconseguir-ho, han desenvolupat una sèrie de trets destinats a permetre el vol. Tret del polze, tots els dits estan particularment allargats i sostenen una fina membrana de pell, flexible i elàstica, que garanteix la sustentació. La membrana està formada per dues capes de pell que recobreixen una capa central de teixits innervats, vasos sanguinis i fibres musculars. La mida dels ratpenats varia entre el ratpenat de nas porcí, que mesura 29-33 mm de llarg, pesa dos grams i és el mamífer més petit conegut; i la guineu voladora de les Filipines, el ratpenat més gran, que té una envergadura de 170 centímetres i pot assolir un pes de 1.200 grams. Altres ratpenats de gran mida són la guineu voladora d'ulleres, la guineu voladora de l'Índia o la guineu voladora de Livingstone. Malgrat el seu nom, els megaquiròpters no són sempre més grans que els microquiròpters, car algunes espècies només mesuren sis centímetres de llarg i són més petits que els microquiròpters grans.

Els ratpenats passen gran part de la seva vida penjats al revés de branques o dels sostres de les coves on viuen. Les potes han experimentat una inversió de 180° en la seva posició en relació amb les dels humans, una adaptació per a penjar-se cap per avall. Quan els ratpenats estan penjats, el seu pes exerceix una tracció sobre els tendons que manté les urpes en posició d'enganxada. Això els permet no gastar energia encara que romanguin penjats durant molt de temps. Una altra adaptació que els permet romandre cap per avall molt de temps és que, mentre que la resta de mamífers tenen vàlvules unidireccionals per a evitar que la sang flueixi cap enrere només a les venes, els ratpenats també tenen aquest mecanisme a les artèries.

El cap dels ratpenats difereix considerablement d'una espècie a una altra. El cap de molts ratpenats recorda el d'altres animals (com ara ratolins), però tenen estructures especials. Molts tenen làmines nasals o altres estructures a la cara, que serveixen per a emetre o potenciar els ultrasons. Les orelles, que en moltes espècies són molt grans, sovint estan dotades de solcs o arrugues, a més d'un tragus, que és un lòbul de pell que millora la capacitat d'ecolocalització. La idea que en els ratpenats el sentit de la vista està poc desenvolupat a causa de la importància de l'ecolocalització ha sigut descartada per experiments del comportament. Els microquiròpters tenen una visió dicromàtica en blanc i negre, mentre que els megaquiròpters hi veuen en color. Segons les investigacions més recents, algunes espècies també hi veuen en llum UV, que és reflectida per certes flors, ajudant els ratpenats a trobar nèctar. A més, els ratpenats disposen d'un sentit de magnetorecepció. En viatges llargs, s'orienten amb les línies del camp magnètic terrestre, de manera similar als ocells migratoris i molts altres animals. Tanmateix, no es coneix com funciona la magnetocepció en els ratpenats.

Les dents dels microquiròpters s'assemblen a les dels animals insectívors. Estan molt afilades per tal de penetrar el dur exosquelet dels insectes o la pell de la fruita. En canvi, les dents dels megaquiròpters estan adaptades per a mossegar la pell dura d'alguns fruits. Els ratpenats tenen generalment entre 32 i 38 dents, de les quals estan especialment desenvolupades les dents canines. L'evolució de diferents modes d'alimentació ha fet aparèixer diferents configuracions dentals i en aquest ordre de mamífers es coneixen unes 50 fórmules dentals diferents. El vampir comú, amb vint dents, és una de les espècies de quiròpter amb menys dents. (Continuarà)

(La fotografia és des de l'interior de la Deer Cave)