Sud est asiàtic 2017: dia 4, primer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (12 d’agost de 2017) (IV)

Des de l'arribada dels europeus, que van colonitzar la regió, la caça humana i d'altres costums dels iban es van anar perdent gradualment, encara que la llengua i algunes tradicions i pràctiques tribals van perdurar. Actualment la població iban es concentra a Sarawak, Borneo, i a la província indonèsia de Borneo Occidental. Viuen en cases comunals anomenades rumah panjai.  Actualment, la majoria d'aquestes cases comunals tradicionals estan equipades amb electricitat, aigua corrent, línia telefònica i internet. Els iban es van urbanitzant progressivament, tot i que conserven gran part del seu patrimoni cultural i tradicions.”
Els xinesos van arribar a Sarawak al segle VI com a mercaders i exploradors; avui en dia representen el 26% de la població de la zona i són comunitats de migrants arribades al segles XIX i XX. Els xinesos establerts parlen un gran nombre de dialectes, com ara Hokkien, Hakka, Foochow, Teochew, cantonès i henghua (http://www.gial.edu/wp-content/uploads/paul_kroeger/Sarawak_lg-SMJ-prepub.pdf; https://en.wikipedia.org/wiki/Languages_of_Malaysia ). Els xinesos mantenen la seva herència cultural i celebren festes com l’any nou xinès o el hungry ghost festival. La majoria de xinesos de la zona o bé són budistes o cristians.
Els malaisis representen el 22% de la població. Tradicionalment havien estat pescadors, però molts han marxat a les ciutats, a on treballen en diferents sectors. Els kampungs, els poblats tradicionals dels malaisis, molts d’ells encara situats a les vores dels rius. Són coneguts per fer bonics braçalets o productes tèxtils amb plata coneguts com a  kain sonngket. Són musulmans i van ser ells que van portar aquesta religió a l’Àsia, segons resa el panell, fa uns 600 anys.
Un 10% de la població de la zona pertany a l’ètnia dels Bidayuhs (https://en.wikipedia.org/wiki/Bidayuh; http://www.sarawak-vacation-destinations.com/bidayuh-sarawak.html ), i es concentren sobretot a l’est de Borneo. Viuen bàsicament a zones més interiors, de manera que se’ls anomena sobretot “Land Dayaks”. Són coneguts per la seva hospitalitat i per ser els millors fabricants de vi d’arròs. Parlen un gran nombre de dialectes, però estan relacionats entre ells. La majoria practiquen la religió cristiana, però alguns encara segueixen creences ancestrals.
Continuant amb els grups ètnics, els 5% pertanyen als Melanaus (https://en.wikipedia.org/wiki/Melanau_people; http://melanautcsj.blogspot.com.es/; http://blog.malaysia-asia.my/2009/09/sarawak-cultural-village-melanau-people.html; ), i es creu que eren dels primers pobladors de Sarawak. Originaris de Mukah, tradicionalment vivien en cases elevades, però actualment han adoptat l’estil de vida dels malaisis al costat del riu. Abans eren reputats pescadors, mentre que avui en dia són molt coneguts per ser grans constructors de barques. 
Tot i que els Melanaus són ètnicament diferents dels malaisis, els seus estils de vida i pràctiques quotidianes són molt similars, especialment a les grans ciutats, a on els Melanaus majoritàriament han abraçat la fe islàmica, tot i que també n’hi ha de cristians. De totes maneres, però, continuen celebrant festes animistes com el festival anual Kaul.

El terme Orang Ulu (https://en.wikipedia.org/wiki/Orang_Ulu; https://www.britannica.com/topic/Orang-Ulu ) es refereix a la gent que viu als principis del rius i a l’interior, integrant aquestes paraules a un bon nombre de tribus com els Kayan i els Kenyah, Sebob, Kejaman, Punan, Ukit, Kiput, Berawan, Saban i Penan. En els darrers temps aquest terme d’Orang Ulu també ha inclòs grups de les parts baixes dels rius com els Lun Bawang o bé els Kelabits. Tot el conjunt de tribus dels Orang Ulu representen el 6% de la població i tot i que són majoritàriament cristians, encara n’hi ha que abracen religions paganes. Viuen tradicionalment en cases llargues i toquen unes músiques úniques amb el seu sape (https://en.wikipedia.org/wiki/Sapeh ).  (Continuarà)
(La fotografia correspon a una petita cascada que hi ha dins del parc Nacional de Mulu)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"