Sud est asiàtic 2017: dia 4, primer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (12 d’agost de 2017) (i VI)

Un cop acabada  l’excursió, fem un mos al mateix bar del parc (un deliciós arròs) i ja marxem a fer una altra excursió. A la tarda decidim fer les 8km de la ruta circular de Paku Valley Loop (http://mulupark.com/plan-your-trip/#prettyPhoto[gallery-10832]/2/). Abans de marxar, però, hem d’escriure a la pissarra de l’oficina de seguretat del parc que fem aquesta ruta, quantes persones som i a on ens allotgem, a més de la previsió de temps, per tal que si hi hagués algun contratemps, se’ns pogués venir a buscar.
El camí està molt ben traçat durant molta estona, però també ens trobem que hi ha alguns llocs sense senyalitzar. En un d’ells, seguim un dels camins que ens acaba portant a una cova, però a l’entrada s’indica que no s’hi pot entrar sense guia, de manera que desfem el camí i retornem a la ruta que ens ha de portar també cap a la cascada de Paku (http://mulupark.com/tours-activities/unguided-tour/paku-waterfall/ ). A mesura que anem avançant, el camí deixa de ser més ben marcat i passa a ser un simple corriol de selva, no de bosc. Hi arbres tant alts que gairebé no es veu ni a on acaben; la vegetació frondosa evita que ens mullem de la pluja, de nou, torna a caure. També veiem invertebrats. Per exemple, un milpeus (giant pill millipede) que quan s’espanta, es cargola com si fos una pilota i passa perfectament per ser el fruit d’algun arbre (https://en.wikipedia.org/wiki/Sphaerotheriida; https://en.wikipedia.org/wiki/Pill_millipede )! I camina que caminaràs, o millor dit, enfanga’t que t’enfangaràs,  arribem a la cascada de Paku. Quan hi arribem, no hi ha ningú en el tram del riu  a on va caient aigua. Mica en mica, va arribant gent i nosaltres marxem cap la zona d’entrada del parc. De camí, però, no puc deixar, de nou, de meravellar-me amb la varietat d’organismes invertebrats que veiem només a la barana de la passarel·la que marca el camí. Diferents tipus d’erugues, de cucs estranyíssims amb cap de martell (http://www.strangeanimals.info/2014/11/hammerhead-slug-worlds-largest-flatworm.html; https://en.wikipedia.org/wiki/Bipalium ), formigues que amb la seva força s’emporten una papallona blanca encara viva, libèl·lules, centpeus  vermells copulant (https://sv.wikipedia.org/wiki/Trachelomegalus_modestior; http://www.realmonstrosities.com/2015/12/trachelomegalus-modestior.html ), no sé quantes varietats de papallones, etc...
Ben entretinguts amb tot aquest espectacle natural, arribem al parc, a on prenem un refrigeri tot esperant que caigui la tempesta que el cel vaticina que hi haurà. Quan marxem, encara amb un cel molt i molt ennegrit i ja havent dit a seguretat del parc que hem arribat de la nostra excursió, ens proveïm d’un impermeable per no quedar xops amb les bicicletes. De camí cap a l’hostal, però, fem marrada i comprem unes cerveses al supermercat local, que són molt més barates que en qualsevol bar! Quan arribem a l’hostal, una dutxa és una bona medicina reparadora; seguidament, a l’estança que hi ha fora l’hostal, és un bon moment per prendre una cervesa i contemplar com decau el dia enmig de rat-penats, dragons i la pluja. I per acabar de rematar el dia ja només ens queda anar a sopar al restaurant improvisat que hi ha a escassos cent metres del Mulu Village, a on coincidim amb la gent que porta l’hostal. El menjar que ofereixen és molt casolà i boníssim, a més de posar abundoses racions. Mentre satisfem la gana i recuperem les calories perdudes durant el dia, de bell nou comença a ploure amb ganes. Quan per fi amaina la tempesta, ja retornem cap a l’hostal a descansar durant unes quantes hores!

 (La fotografia és de la fauna de Mulu, mentre que el vídeo correspon també a la fauna de Mulu)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís