Sud est asiàtic 2017: dia 7, de Mulu a Sepang (Malàisia) (15 d’agost de 2017) (I)

Avui també tinc la sort de poder descansar bé i amb un son prou seguit. El gall canta quan el dia ja està ben aixecat i no em fa tanta peresa llevar-me. Amb tranquil·litat acabo de fer la maleta abans d’anar a esmorzar: avui toca truita i torrades amb melmelada i margarina, conjuntament amb te o cafè. De nou, ens ho serveix el senyor Stanley, que ha tingut cura de nosaltres aquests dies. Abans de marxar encara parlem una estona amb ell i ens conta que és oriünd de Miri i que està jubilat. De fet, viu a Miri, però com que la dona del seu cosí James, la Brenda, és a Singapur a visitar la seva família, ell ha vingut a donar-li un cop de mà amb la Mulu village. És un senyor molt amable i ens explica que estem a la regió de Sarawak, que està federada amb Malàisia. Aquest lloc és ric en reserves de petroli, com també el sultanat de Brunei, a on ens diu que la vida és tres vegades més cara que a Malàisia. També es queixa que el govern federal de Malàisia no retorna els diners que se li envien de Sarawak i que la gent n’està cansada... la història em sona una mica al mateix que succeeix al nostre país..
Ens conta també que Sarawak vol dir literalment “Donar” o quelcom semblant. I és que el sultà de Brunei, cansat de no poder controlar a la gent de Sarawak, va donar el territori a un anglès.... que va esdevenir rei. Després d’ell van venir dos reis més, descendents seus, fins que Sarawak (https://www.sarawak.gov.my/; https://sarawaktourism.com/; ) va esdevenir un estat que es va federar amb Malàisia.
A viquipèdia es conta el següent sobre Sarawak (https://en.wikipedia.org/wiki/Sarawak; https://ca.wikipedia.org/wiki/Sarawak ):” Sarawak (Jawi:سراواك) és un estat federat de Malàisia, situat a l'illa de Borneo i que limita al sud amb la província indonèsiade Kalimantan, al nord amb Brunei i a l'est amb l'estat malai de Sabah. La capital és Kuching.  Les principals alçàries del país corresponen als estreps de l'altiplà de Borneo, amb els pics Mulu (2.371 m), Kama (1.071 m), Lawit (1.767 m) i Murud (2.423 m). Hi ha nombrosos rius, curts i cabalosos, com el Rajanj, el Lupar, l'Igan, el Kemena, el Tinjar, el Baram, el Limbang, el Trusan i el Tutoh. El 33,1% de la població són xinesos; el 28,6% Iban, el 8,4% daiak i el 5,7% melanau, ètnies originàries del territori; el 18,2% malais, el 3,5% hindús, el 2,3% tàmils i el 0,2% europeus. Compta amb un estatut federal dins Malàisia. El president de l'estat (yang dipertua negeri) és nomenat pel govern de Malàisia, però escollit pel poble. Gaudeix d'una assemblea estatal de 56 membres i envia 26 representants al Parlament Federal malai (dewan ra’ayat) i dos al Senat Federal (dewan negara). Té una autonomia força àmplia, amb control sobre l'emigració i d'altres afers des del 1966, i té reconegut el dret d'autodeterminació. o se sap quan van arribar els primers pobladors daiaks, i les troballes més antigues daten del 40.000 aC (cova i crani de Niah). El territori fou sotmès d'antuvi a la influència índia, més tard a la malaiomusulmana, i finalment a l'europea. Fins al 1475 va formar part del regne de Madjapahit i fou islamitzat pel de Brunei.
El 1512 el navegant basc Juan Sebastián Elcano va visitar Sarawak. Aleshores formava part del soldanat de Brunei, però patia nombroses revoltes daiaks, que hi impedien l'establiment de l'autoritat reial. També fou visitat pel portuguès Tomás Pires. El 1645 foren atacats pels espanyols de Filipines i pels soldans de Sulu.
El 1841 el soldà de Brunei Muda Hasim va cedir el territori de Sarawak a l'oficial britànic James Brooke (1803-1868), qui havia arribat al territori el 1839 amb el vaixell The Royalist, hi governarà des de llavors com a soldà gairebé independent al territori entre el Tanjunj Datu i el riu Batang.
James Brook, conegut com el "rajah blanc de Sarawak", hi governarà fins al 1868. Va rebre Kuching per tal de reprimir les revoltes daiaks, ja que volia acabar també amb la cacera de caps. El 1850 aixafà cruelment una revolta de pirates malais i va fer front a noves revoltes de xinesos el 1857 i de malais el 1859. El 1861 engrandí el territori en prendre-li al soldà de Sibu la meitat del Sarawak actual. Hi va instal·lar una administració regular, va fomentar el govern i va perseguir la pirateria. El 1862 va obtenir Miri i gairebé tot el territori llevat de l'interior selvàtic. Mercè els seus oficis, els britànics aconseguiren l'establiment de la base militar de Labuan. Es faran exploracions per a investigar els dayaks i s'hi escrigueren les gramàtiques de Gabelentz (1852) i el diccionari d'Hardeland (1858) sobre llurs parles. Endemés, el 8 de setembre del 1867 es reuní a Bintulu la primera assemblea estatal de Sarawak.
Quan va morir el va succeir el seu nebot Charles Johnson Brooke (mort el 1917), qui hi governà com a soldà independent fins al 1888, any en què hagué d'acceptar el protectorat britànic. El 1904 el territori assolí la seva extensió actual i el 1905 tenia una població de 213.000 habitants, d'ells 133.000 daiaks, 67.000 malais, 13.000 xinesos i 100 europeus.
A la seva mort el 1917 el va succeir el seu fill Charles Vyner Brooke (1874-1963) fins al 1946. Intentà modernitzar el país amb la construcció d'algunes carreteres i l'extracció petroliera, alhora que s'incrementava la immigració xinesa. Del 1942 al 1945 el territori fou ocupat pels japonesos, i el rajà hagué de marxar.
Quan Sarawak fou alliberat, el 1946 els Brooke van cedir el territori a la corona britànica, i passà a ser governat directament com a colònia igual que Borneo del Nord.  (Continuarà)

(La fotografia és de la bandera de Sarawak i l'estelada)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís