Sud est asiàtic 2017: dia 4, primer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (12 d’agost de 2017) (II)
Els Penan no tenen cap tros de terra propi i no deixen mai que ningú tingui gana. Tampoc tenen cap concepte de què és la propietat privada. Cada grup té un cap que actua com a interlocutor o comunicador però no té cap poder. Malgrat que hi hagi feines que fan només els homes i altres només les dones, no hi ha cap desigualtat per raó de gènere. Tant homes com dones es consideren molt afables. La gent que ha pogut establir contacte amb els Penan els descriuen com a gent molt afable, gentil, tímida i bona gent. Els que han observat el seu comportament descriuen la total absència de violència entre els Penan. Ningú no pot obligar a ningú a fer res: els pares donen molta llibertat als fills. Durant les converses, ningú crida ni interromp a l’altra gent quan parla. Tot i que els hi agrada discutir, són gent molt pacífica i en la seva història, mai han fet la guerra. Els boscos tropicals han estat la llar dels Penan durant molt de temps, de manera que són uns coneixedors excepcionals de