Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: la Vall dels Temples d’Agrigento i cap a Marsala (dia 3, 3 de juliol de 2017) (i VIII)

Després de la visita, molt acalorats, prenem una cervesa (també a preu d’or) i piquem una mica de menjar en una de les terrasses que hi ha dins del mateix recinte monumental. En sortint, mirem una mica la zona de records i ja agafem el cotxe, ben calent, per anar a la propera destinació, un lloc que desconeixíem i que ens ha recomanat en Dino, el propietari del “Bed and Breakfast” a on hem pernoctat. Volem anar a veure l’Scala dei Turchi. Seguim el que ens diu el GPS, però ens mig equivoquem i decidim parar-nos a un poble, a Porto Empedoche, a on aparquem el cotxe i anem caminant per la platja durant una estona, tot aprofitant la refrescant brisa marina en un dia molt clar. Després de la caminadeta, optem per prendre una cervesa en un dels “xiringuitos” de platja, que és prou econòmic i de molt bon tracte. Ja decidim anar cap a Marsala, la propera destinació del dia, quan veiem un cartell que ens indica com arribar a l’Scala dei Turchi, via Realmonte (https://www.conociendoitalia.com/visitando-scala-dei-turchi-la-playa-de-los-acantilados-blancos-playas-de-sicilia/; https://it.wikipedia.org/wiki/Scala_dei_Turchi ; http://www.lasicilia.es/scala-dei-turchi ). Són uns penya-segats de pedra blanca, espectaculars, a on fins i tot s’hi pot banyar, però cal pagar per aparcar i optem només per fer la fotografia. El nom li ve en honor als pirates àrabs i turcs que hi trobaven resguard durant les tempestes.
Un cop feta la fotografia, continuem el periple fins a Marsala, de nou, en una carretera plena de gent imprudent al volant. No tenim temps de parar-nos a un dels altres llocs que ens han recomanat al “Bed and Breakfast”, com ara la reserva natural Torre Salsa (https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g1064639-d1809844-Reviews-Riserva_Naturale_Orientata_Torre_Salsa-Siculiana_Province_of_Agrigento_Sicily.html )o bé Bovo Marina (https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g2269260-d10838268-Reviews-Spiaggia_di_Bovo_Marina-Montallegro_Province_of_Agrigento_Sicily.html) .
Durant el camí és molt fàcil observar que a Sicília es compleix ben bé la tríada mediterrània de blat, olivera i vinya, ja que es veu a tot arreu (http://blocs.xtec.cat/ladietamediterrania/el-mediterrani-la-terra-i-el-mar/caracteristiques/la-triada-mediterrania/ ).
Finalment, ja arribem a Marsala, vorejant la mar mediterrània. Un cop allí, ens perdem una mica per trobar aparcament i anar-nos a instal·lar al lloc a on pernoctarem, un petit apartament anomenat Casa degli Agrumi (https://www.booking.com/hotel/it/casa-degli-agrumi-al-centro.it.html ). La senyora de la casa, molt amable, ja ens espera i ens conta que el seu fill, que ara és fora, a Portugal concretament, va estudiar català a la universitat de Bolonya.
Marsala (http://www.lasicilia.es/marsala ), tal i com es conta a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Marsala ):” Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani. L'any 2007 tenia 82.390 habitants. Limita amb els municipis de Mazara del ValloPetrosinoSalemi i Trapani.
El descobriment de dos vaixells púnics del segle III aC enfonsats a prop de Marsala, que semblen ser vaixells auxiliars, ja que són petits (30 m) i no porten esperó, ha permès estudiar la tècnica de construcció naval de la marina cartaginesa.
Tranquil·lament ens instal·lem i prenem una cervesa Moretti (https://es.wikipedia.org/wiki/Birra_Moretti; https://www.birramoretti.com/  ) o Peroni (https://en.wikipedia.org/wiki/Peroni_Brewery; http://www.birraperoni.it/ ), ja no ho recordo, abans de perdre’ns pel centre de la ciutat, tot i que la mestressa ens comenta que les vistes més boniques són ja marxant del nucli de població.  Quan ho fem ja és ben de nit i no podem anar al lloc que ens ha recomanat la dona de l’apartament per sopar (Assud, Cibo da Strada), ja que està tancat. Passem la porta Garibaldi i veiem edificis enormes, preciosos. També busquem un lloc per sopar i l’acabem trobant en un carreró, en una pizzeria a on ens atenen molt bé i podem tastar el vi de Marsala (https://es.wikipedia.org/wiki/Marsala_(vino) ), molt conegut. La gent és molt amable; però no així el senyor del restaurant del costat, que passa pel carreró amb unes turistes que es paren a mirar la carta del restaurant a on nosaltres mengem, el Pizziamo (https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g194817-d5561852-Reviews-Pizzeria_trattoria_Pizziamo-Marsala_Province_of_Trapani_Sicily.html ) i decideixen quedar-s’hi davant de la mala educació de l’amo de l’altre restaurant comminant-les de mala manera a no aturar-se. Després d’engolir dues delicioses pizzes i pagar, ja marxem. Per postres, comprem un cannolo de ricotta i festucs que és deliciós i ja retornem cap a l’apartament a descansar unes quantes horetes en un lloc ben acollidor.
(La imatge és de la Vall dels Temples)






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís