Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: visita a Segesta i cap a casa (dia 4, 4 de juliol de 2017) (V)

Al contrari del que diu la creença popular, la màfia siciliana va sorgir en realitat a mitjans del segle XIX, al mateix temps que l'aparició del nou Estat Italià. Itàlia no va arribar a ser un estat sobirà fins a aquest moment, i van ser la industrialització i el comerç els que van portar aquest canvi i va suposar l'autèntica força que va impulsar el desenvolupament de la màfia siciliana. La màfia sempre ha estat més forta a l'oest de l'illa, especialment al voltant de la ciutat de Palerm, el seu lloc de naixement. Palerm era, i encara és, el centre industrial, comercial i polític de l'illa de Sicília, per la qual cosa la màfia va situar la seva base aquí, en contraposició amb el mitjà rural, que es trobava subdesenvolupat en termes econòmics.
La major font d'exportacions, així com de riquesa de l'illa des de la qual va brollar la màfia, eren les grans finques de tarongers i llimoners que s'estenien des dels mateixos murs de la ciutat de Palerm.
Origen econòmic
Quant a l'agricultura, Sicília sempre havia destacat pel groc daurat de les muntanyes de l'interior de l'illa, propietats productores de cereals. L'altre color de Sicília tenia un origen més recent. Quan els àrabs van conquistar Sicília en el segle IX, van portar amb si el cultiu de cítrics les fulles dels quals van tenyir la franja costanera septentrional i oriental de l'illa d'un color verd fosc. Els mètodes de la màfia es van perfeccionar durant un període de ràpid creixement de la indústria dels cítrics. A mitjans del segle XIX, un llarg període d'expansió dels cítrics va fer que la franja verda fosc de Sicília s'eixamplés.
Dos pilars de la manera de vida britànic van exercir un important paper en aquesta expansió. Des de 1795, la Royal Navy feia prendre suc de llimona a les tripulacions dels seus vaixells com a remei per a l'escorbut. Ja en 1840 es va iniciar la producció comercial, en una escala menor, d'un altre cítric, l'oli de bergamota, utilitzat per aromatizar el te de la varietat Earl Grey. Tots dos productes eren exportats des de Sicília. Les taronges i llimones s'enviaven a Nova York i a Londres. En 1834 es van exportar més de quatre-centes mil caixes de llimones; en 1850 la xifra va augmentar a 750.000. A mitjan dècada de 1880 arribava cada any a Nova York la sorprenent quantitat de 2.500.000 caixes de cítrics italians, la majoria procedents de Palerm. En 1860, l'any de l'expedició de Garibaldi, es calculava que els limoners de Sicília eren els camps més rendibles de tota Europa, superant fins i tot a les hortes fruiteres dels voltants de París.
Les plantacions de cítrics del segle XIX eren negocis moderns que exigien un elevat nivell d'inversió inicial. Els llimoners són també extremadament vulnerables. Fins i tot una breu interrupció del subministrament d'aigua pot tenir efectes devastadors. El vandalisme, ja sigui contra els arbres o contra els seus fruits, constitueix un risc constant. Va ser aquesta combinació de vulnerabilitat i elevats beneficis la que va crear l'entorn perfecte per als negocis de protecció de la màfia. Tots aquests factors influirien en el ràpid desenvolupament d'aquesta.
La Cosa Nostra s'encarregava al principi de la protecció d'aquestes finques. Els amos d'aquestes necessitaven a la màfia per la seva protecció, i la màfia necessitava als contactes polítics d'aquests per poder operar lliurement. De fet, segons algunes fonts, els membres de l'aristocràcia governant eren també membres de la «secta» (el nom amb el qual es coneixia a la màfia al segle XIX), entre ells, el baró Turrisi Colonna, que va escriure el primer relat sobre l'organització criminal de Sicília de 1864. En 1890, els germans Mattanga, nascuts a Palerm, controlaven el tràfic del port de Nova Orleans.

Durant el feixisme a ItàliaCesare Mori, prefecte de Palerm, va usar els poders especials que li van ser atorgats per processar a la màfia, forçant a molts mafiosos a fugir a l'estranger o arriscar-se a ser empresonats. Molts van fugir als Estats Units, entre ells Joseph Bonanno, àlies Joe Bananes, que arribaria a dominar la branca nord-americana de la màfia. El naixement de la Cosa Nostra, com es va anomenar la màfia d'origen italià-estatunidenc, es va produir el 12 de novembre de 1908.[1] Inicialment, es va constituir com una filial de la màfia siciliana, llavors dirigida per Don Vito Cascio Ferro, capo di tutti capi. Però en poc temps va arribar a convertir-se en la més fabulosa organització criminal del planeta. A mitjans 1970, el seu poder era similar a l'atresorat pels magnats de Wall Street. (Continuarà)
(La fotografia és de les vistes que s'observen des del teatre de Segesta)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís