Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: d’Erice a l’Etna, passant per Cefalú i acabant a Agrigento (dia 2, 2 de juliol de 2017) (II)

A viquipèdia  (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cefal%C3%B9 )es conta que “Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia. Està situada a la costa nord entre Palerm i Messina, té uns 50.000 habitants i és una de les grans atraccions turístiques en la regió. És una ciutat tranquil·la i plena d'història amb meravelloses platges que s'omplen a l'estiu. Port de pesca i seu d'un bisbat. Limita amb els municipis de Castelbuono, Gratteri, Isnello, Lascari i Pollina.

·         La catedral va començar a construir-se en 1131, sota el patronatge de Roger II de Sicília. Més correctament, aquest estil d'arquitectura normanda s'hauria de denominar Romànic Sicilià. Dos grans torres de pedra flanquegen el pòrtic, que té 3 arcs (reconstruïts el 1400) corresponents a les 3 naus. Un absis semicircular es troba en la part est del mur posterior. Els contraforts estan construïts com columnes per a alleugerir el seu aspecte. Els mosaics estan entre els més famosos del món. Es diu que, segons la llegenda, es va començar a construir perquè Roger II es va salvar d’una violenta tempesta en aigües de Cefalù. El que sembla, més probable, però, és que el monarca, davant la creixent influència del Papa a Sicília, construint la catedral lluny de Palerm, refermaria el seu poder a l’illa.

·         El Palau d'Osterio Magno, que va ser la residència preferida de Roger II abans de passar a ser propietat dels Ventimiglia

Cefalù es deia en grec Kephaloidion i en llatí Cephaloedium. Tucídides diu que Himera era l'única colònia grega en aquesta part de l'illa, de manera que se suposa que fou d'origen fenici i que, abandonada, va ser convertida en fortalesa (phrouphion) per la gent d'Himera, que més tard la van poblar quan la seva ciutat fou destruïda.

Apareix esmentada el 396 aC, amb motiu de l'expedició cartaginesa dirigida pel general Himilcó, que va fer un tractat amb Himera i Cefalù (Kephaloidion). Després de la derrota cartaginesa, Dionís de Siracusa se'n va apoderar. Més tard, fou independent i aliada a Cartago. Per això, Agàtocles l'atacà el 307 aC. A la Primera Guerra Púnica, el 254 aC fou reduïda per la flota romana dirigida per Atilius Calatinus i Scipio Nasica, gràcies a una traïció.

Sota els romans, va prosperar i va gaudir de privilegis municipals. En temps de Ciceróera una civitas decumanae que pagava amb moresc a l'estat romà. Va patir els abusos de Verres. Després ja no s'esmenta cap fet especial però va subsistir com a ciutat.

El 858 fou ocupada pels àrabs, que la van conservar fins al 1063, quanla va ocupar el normand Roger I. El segle XII Roger II de Sicília, fill de Roger I, va traslladar la ciutat a una posició més forta i fàcil de defensar i amb un bon port. La catedral es va iniciar el 1131.

Queden algunes restes de l'antiga ciutat, entre ells un edifici amb diversos apartaments, que sembla un palau però construït a l'estil ciclop o poligonal.

El 1285, s'hi va signar el Tractat de Cefalù, entre Carles de Salern i Pere el Catòlic de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume, germà del futur Alfons el Cast de la Corona d'Aragó, i a canvi era alliberat. També s'establí el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant amb un dels fills de Carles. Tot i que Carles el va ratificar després de ser alliberat, però encara en territori català, ni França ni el Papa van reconèixer el tractat.”

Ens perdem pels carrers, pleníssims de gent, com la platja. El mar Tirrè està ben brau, però fa moltíssima calor. Després de caminar una estoneta i veure els preus prohibitius que es dement per fer una cervesa en una terrassa, optem per comprar-ne una en una gelateria i prendre-la mentre contemplem la catedral. Com que encara ens queda un bon camí per fer, tornem al cotxe i remprenem la marxa, ara sí, en bona direcció. De totes maneres, moltes carreteres estan en obres i  tardem bastanta estona a fer camí. A més, ens trobem amb una senyora que sembla boja conduint; tant aviat va molt lenta com accelera pel carril dret i no et deixa avançar. L’aguantem durant molts quilòmetres. Sembla que només tingui ganes de fer la guitza als conductors i conductores.

Tot i que no és de cap manera la meva intenció, el cansament em venç, i acabo fent una capcinada cura. Quan me’n desperto, ja veig la silueta de l’Etna davant dels meus ulls. Enfilem per la ruta sud que ens ha de menar al cim.  De camí, optem per parar-nos un moment a contemplar la seva bellesa en un dia claríssim, que ens permet observar tota la costa de la zona de Catània, així com les llengües de lava ja ben seca que conformem un paisatge negre amb tons verdosos per la vegetació que hi habita, o bé amb altres colors per les flors que s’aprofiten de la riquesa mineral de la terra volcànica. L’Etna va entrar en erupció per darrera vegada el març d’enguany (http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/volcan-etna-entra-erupcion-5866295) .

Finalment, arribem ja al capdamunt de l’Etna (https://ca.wikipedia.org/wiki/Etna; https://es.wikipedia.org/wiki/Etna ):” L'Etna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà actiu de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. És el volcà actiu més gran d'Europa i la muntanya més alta d'Itàlia (3.343 m.) fora dels Alps. La seva prominència té el mateix valor que la seva altura, ja que és la muntanya més alta de l'illa. L'Etna cobreix una àrea de 1.570 km². L'aparició de l'Etna està datada en 300.000 anys, cosa que fa que sigui un volcà recent segons el temps geològic.

Està constituït per una massa de materials de projecció i per lava. A més del cràter principal i d'un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis. L'activitat hi és gairebé constant, i les erupcionsposen sovint en perill gent, cases i conreus. L'erupció del 1669, que va destruir una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica. La seva darrera erupció data del 26 d'octubre de 2013. L'anterior va produir-se l'1 d'abril de l'any 2012.

Durant el segle XX la seva altura ha variat sovint en uns 100 metres amunt o avall en funció de les seves erupcions de lava. L'erupció més recent és d'octubre del 2013.

La seva altitud elevada implica que hi hagi al seu entorn un microclima humit que contrasta amb el clima de la regió siciliana: és terra d'agricultura fèrtil, hi ha estacions d'esquí, etc. (Continuarà)

(La fotografia correspon al capdamunt del volcà Etna)