Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: visita a Segesta i cap a casa (dia 4, 4 de juliol de 2017) (I)

Avui matinem, ja que encara ens queden algunes hores a l’illa de Sicília i les volem ben aprofitar! Recollim les coses i ja marxem de Marsala, aquesta ciutat fundada pels fenicis que van marxar de Mozia el 397 aC en ser derrotats per un exèrcit liderat per Dionís I de Siracusa. Es van instal·lar al cap de Lilibeu, van anomenar a la ciutat Lilybaeon i la van fortificar amb muralles de més de 7 m d’amplada; es va convertir en el darrer assentament púnic que va caure en mans dels romans. El 830 va ser conquistada pels àrabs, que li van atorgar el seu nom actual: Marsa Allah (port de Déu) (font: Lonleyplanet).
Anem tirant mica en mica, amb un paisatge molt bell. La nostra destinació del dia d’avui és Segesta (http://www.lasicilia.es/segesta ), una altra de les joies arqueològiques de l’illa. És un lloc que repeteixo, però, que no em fa res, car en tinc molt i molt bon record. Un cop arribem allí, encara està tancat i com que hem de fer benzina, anem cap al poble actual de Segesta, a uns km. Comprem un cafè, fem benzina i en retornar, ja han obert. Entrem i paguem els preceptius sis euros d’entrada per anar a veure el temple i el teatre. A viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Segesta_(Sic%C3%ADlia); https://en.wikipedia.org/wiki/Segesta ) s’explica el següent: “Segesta (Σέγεστα) fou una ciutat de Sicília al nord-oest de l'illa, a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos. Apareix també com a Egesta (Ἔγεστα), que sembla que fou el seu nom grec inicial (Segesta, però, no seria pas el nom romà, ja que en les monedes apareix des del segle V aC). Era el centre polític del poble elimi. Estava situada en la part nord-occidental de Sicília, a l'actual província de Trapani i en la proximitat d'Alcamo i Gibellina. Segons la tradició utilitzada en l'Eneida de Virgili, Segesta va ser fundada conjuntament entre el rei d'aquell territori, Acestes(que era fill del riu local Crimís) i d'una dona dardaniana), i el poble d'Aeneas, que desitjava ser regnat per Acestes.
Segesta (Egesta) era una de les ciutats essencials del poble elimi, que alhora era un dels tres pobles indígenes de Sicília. Les altres ciutats importants eren Eryx i Entella. Una tradició grega deia que l'havien fundat fugitius de Troia i una altra que ho havien fet els focis.
Tucídides esmenta els habitants com a bàrbars. Se sap que no eren sicanis ni hi havia pas una colònia grega. La població de Segesta s'anava barrejant entre els elimis i els grecs jonis, encara que cada vegada agafava més força l'hel·lenització amb característiques externes de vida grega. Segesta estava en conflicte permanent amb Selinus (Selinunte modern), que probablement intentava assegurar-se un port a la mar Tirrena. La primera batalla va ser entre 580-576 aC, i una altra el 454 aC. Més tard, el conflicte tindria repercussions per a tot Sicília. La primera notícia històrica és un conflicte amb Selinunt el 580 aC, en què va obtenir la victòria gràcies als serveis d'emigrants de Rodes i de Cnidos dirigits per Penpatlos. Diodor de Sicília esmenta el 454 aC una guerra amb Lilibea per la regió del riu Mazaros, però això és impossible, ja que Lilibea encara no existia. Probablement, doncs, la lluita fou altre cop amb Selinunt.
A la primera expedició atenenca sota Laques (426 aC), Segesta es va aliar amb Atenes, però això no li va reportar cap avantatge. No gaire més tard, la guerra amb Selinunt va tornar a esclatar, i Selinunt es va aliar amb Siracusa i va assetjar Segesta per mar i terra. La ciutat va demanar ajut a Agrigent, a Cartago i a Atenes. Aquesta darrera va acceptar enviar una flota (416 aC), atreta per la riquesa que la ciutat ostentava davant dels atenencs, però que era força fictícia. Nícies va proposar atacar directament Selinunt i sotmetre la ciutat, però els atenencs van optar finalment per atacar Siracusa, i el conflicte entre Segesta i Selinunt va passar a segon terme. A l'estiu del 415 aC, la flota atenenca va prendre la ciutat d'Hyccara, prop de Segesta, i va arribar a la ciutat. La derrota final dels atenencs va deixar els segestans exposats als atacs de Selinunt, i van haver de demanar altre cop l'ajut de Cartago, que va enviar una flota que amb 5.000 africans i 800 mercenaris, suficient per a obtenir la victòria (410 aC).

L'any següent, els cartaginesos van desembarcar a Lilibea i van atacar Selinunt, que fou destruïda. També Himera fou destruïda. Segesta va quedar com una ciutat aliada dependent de Cartago i va restar fidel a l'aliança fins i tot el 397 aC, quan l'expedició de Dionís el Vell de Siracusa (a l'oest de Sicília) i el setge de Mòtia van posar en serioses dificultats els cartaginesos. Segesta fou assetjada per Dionís, especialment després de la conquesta de Mòtia, però la ciutat va resistir fins que l'arribada de reforços cartaginesos dirigits per Himilcó va obligar Dionís a retirar-se. (Continuarà)
(La fotografia correspon a Segesta)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís