Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: la Vall dels Temples d’Agrigento i cap a Marsala (dia 3, 3 de juliol de 2017) (VII)

El primer que veiem són les quatre columnes que queden del temple de Dioscurs (https://ca.wikipedia.org/wiki/Dioscurs) , del segle V aC i que va ser destruït per un terratrèmol i parcialment reconstruït el segle XIX. La imatge, amb la ciutat darrere, és espectacular. Llàstima, però, que hi ha un burro, perquè no té altre nom, que es dedica a pujar a la zona prohibida, s’hi fa fotos i a sobre, s’hi posa a llegir la guia turística! Continuem i també veiem els jardins de Kolymbetra, però no hi h entrem (a més, es paga). A la zona també hi ha una mena de vall, que temps ha, era una zona plena d’aigua i ara està plena de plantes, com ara tarongers. Anem caminant i també ens topem al es restes del temple de Zeus (https://en.wikipedia.org/wiki/Zeus) , que devia ser enorme, ja que l’altar, a on se sacrificaven animals, queda ben allunyat. Sembla que tenia una superfície de 112x56m i les columnes feien 20m d’alçada, tot i que sembla que la invasió cartaginesa evità que s’acabés de construir del tot. Va ser també destruït per un terratrèmol. També es pot observar una rèplica d’una escultura gegant, de més de 8m, que sembla que hauria tingut la funció de suportar el pes de l’edifici. La reconstrucció que n’han fet els arqueòlegs i que es pot veure en els panells informatius mostra que hauria estat un temple gegantí i preciós...
Continuem i creuem la carretera que travessa la Vall dels Temples per un pont de ferro colat per continuar. Ens trobem primer amb el temple d’Hèrcules o Hèracles (https://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8racles; https://en.wikipedia.org/wiki/Temple_of_Heracles,_Agrigento  ), que sembla ser que és el més antic i que data de finals dels segle IV aC. També sembla que hi ha un altre temple que apunta que seria la tomba de Teró i que fou construït el 75aC, 500 anys després de la mort del tirà grec d’Agrigento, però tot i això, hi ha dubtes raonables que realment pertanyi a ell.  A viquipèdia s’explica (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%B3_d%27Agrigent ) que “Teró d'Agrigent (Theron, Θήρων), fill d'Enesídem, fou tirà d'Agrigent.
Era descendent d'una de les principals famílies d'Agrigent amb origen mític en Cadme, però del que els seus ascendents més propers eren rodis que havien participat en la fundació de Gela. El seu avi Telèmac es va destacar com un dels dirigents de la revolució que va enderrocar al tirà Falaris.
Teró tenia un alt càrrec a Agrigent però la forma en la que va assolir la tirania no es coneix amb seguretat; Poliè diu que li fou encarregada la construcció d'un gran edifici públic i que va utilitzar els diners per contractat un cos de mercenaris amb els quals va assolir el poder. Va pujar a la tirania el 488 aC i la va conservar fins a la seva mort. Probablement a l'inici del seu govern fou quan els seus parents Capis i Hipòcrates van intentar enderrocar-lo, cosa que fou frustrada per la derrota dels seus aliats cartaginesos. Torna a aparèixer esmentat el 482 aC quan va expulsar a Teril·le del poder a Himera, que va incorporar als seus dominis. Era aliat de Geló I de Siracusa i Gela a la que va donar a la seva filla Demareta en matrimoni.
Teró i Geló es van enfrontar als cartaginesos que dirigits per Amílcar van desembarcar a l'illa amb una gran flota (480 aC) amb la intenció de restaurar a Teril·le (Terillus o Terillos). Teró quan va veure el formidable exèrcit cartaginès, es va tancar darrere les muralles d'Himera i va demanar ajut a Geló. En la victòria que va seguir la part principal va correspondre a Geló, però el més beneficiat en fou Teró, que a més de conservar Himera va rebre la part més important de presoners (utilitzats en les obres públiques d'Agrigent) i botí (amb el que es pagaven les obres). Agrigent va arribar llavors a un gran esplendor.
La seva aliança amb Siracusa va romandre inalterada fins a la mort de Geló el 478 aC, però es va produir el trencament amb el seu germà Hieró I, enfrontat a l'altre germà Polizel de Siracusa que estava casat amb Demareta, filla de Teró i vídua de Geló (i el mateix Teró estava casat probablement amb una filla de Polizel). Quan Polizel fou desterrat de Siracusa es va refugiar a la cort de Teró que va aixecar un exèrcit amb el propòsit de restaurar a Polizel en els seus honors; finalment la diplomàcia va impedir l'esclat de la guerra i segons Timeu de Tauromenium, amb la mediació de Simònides es va acordar que una germana de Teró es casaria amb Hieró; Diodor de Sicília al contrari diu que els ciutadans d'Himera s'havien cansat del govern de Trasideu fill de Teró, i van demanar ajut a Hieró; aquest va fer conèixer la petició d'ajut a Teró, que es va veure obligat a abandonar la causa de Polizel per salvar Himera.
Probablement els fets de Diodor corresponen a fets reals i no incompatibles amb els de Timeu: Teró va establir sòlidament el seu poder a Himera eliminant als desafectes molts dels quals foren executats i altres desterrats; la ciutat fou repoblada principalment amb emigrants doris.
Va regnar sense oposició fins a la seva mort el 472 aC. El seu govern és considerat en general just excepte pels fets d'Himera. Durant el seu regnat es van construir edificis i es van fer nombroses obres públiques a Agrigent. Va protegir als poetes i artistes. Va obtenir algunes victòries als jocs olímpics que foren immortalitzades per Píndar. A la vora d'Agrigent se li va erigir un monument.
Tot fent camí també trobem un tancat a on hi ha unes cabres amb unes banyes ben curioses. Són cabres girguentanes (https://en.wikipedia.org/wiki/Girgentana ), que ja fa molts i molts segles que habiten a la zona. Sembla que van ser portades originàriament del que avui és l’Afganistan i s’han adaptat al clima sicilià. De totes maneres, se n’està promovent a dia d’avui la reintroducció. Les seves banyes són en forma d’espiral i són ben rectes.
Mica en mica ja ens anem acostant a la “joia” de la zona monumental, que no és altre que el temple de la Concòrdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Conc%C3%B2rdia; https://en.wikipedia.org/wiki/Temple_of_Concordia,_Agrigento  ), que és la imatge de quan una cosa és patrimoni de la “Unesco”. Estem de sort i hi arribem en un moment a on gairebé no hi ha cap turista, de manera que podem tirar unes quantes fotografies. S’aguanta molt bé i la veritat, és espectacular. A més, el dia ben assolellat fa encara més bella tota l’estampa. Aquest temple gairebé s’ha mantingut intacte des de la seva construcció, pels volts de 430aC. La bona conservació seria potser deguda a que va ser també utilitzat com a basílica cristiana al segle S. VI i se’n va reforçar la seva estructura. El temple s’assenta sobre suau capa d’argila que fa d’amortidor als moviments sísmics.
Ens entretenim a contemplar-lo i fotografiar-lo, com també a una escultura en forma d’àngel alat que hi ha.
Malgrat la calor, continuem amb la visita tot passant enmig d’oliveres i tombes bizantines excavades a les muralles. 

I ja arribem al final, al temple de Juno o d’Hera (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hera; https://ca.wikipedia.org/wiki/Juno; https://en.wikipedia.org/wiki/Temple_of_Juno,_Agrigento) , al capdamunt d’una petita muntanyeta. Fou construït al segle V aC i parcialment enderrocat per un terratrèmol a l’Edat Mitjana, però es mantenen encara les columnates i l’altar a on es realitzaven sacrificis, un ritual que tenia lloc en tots els temples de la Vall. Se sacrificaven animals que posteriorment eren consumits pels fidels. També hi queden restes de la invasió cartaginesa del 406 aC en forma de taques vermelloses. (Continuarà)
(La fotografia correspon a Scala dei Turchei)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís