Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: la Vall dels Temples d’Agrigento i cap a Marsala (dia 3, 3 de juliol de 2017) (VI)

Sicília durant l'Imperi

Sota August Sicília fou una província assignada al Senat romà governada per un procònsol. Al segle IV va passar a dependre del Vicarius Urbus Romae i governada per un consularis.

Plini esmenta que al seu temps només els habitants de Messana tenien ciutadania romana. Centúripa, Netum, i Segesta tenien dret llatí, i la resta (menys les colònies) eren ciutats estipendiàries (tributàries).

Sota l'Imperi es parla molt poc de Sicília. En el regnat de Gal·liè es va produir una revolta d'esclaus que sembla fou reprimida ràpidament. La importància del gra d'Àfrica i Egipte va fer perdre importància al gra de Sicília.

Alta edat mitjana

Alaric I va intentar creuar a Sicília però va morir quan era al sud d'Itàlia. Genseric, rei dels vàndals, que posseïa una flota, va poder envair l'illa i la va dominar per uns anys però en foren expulsats pels ostrogots que la van conservar fins que el 535 la va ocupar el general bizantí Belisari, i va romandre en poder de Bizanci fins a la conquesta àrab.

Els àrabs van ocupar Mazara, a l'oest, el 827, i es van apoderar d'Agrigent. Messana fou ocupada el 831, i Panormos el 835. Siracusa no fou ocupada fins al 878. Al segle XI els bizantins van iniciar la reconquesta amb ajut dels normands, però Robert Guiscard el 1061 va iniciar la conquesta de l'illa pel seu compte i al cap d'un temps la va reduir.”

Finalment, em llevo i ja anem a esmorzar a la terrassa del mateix establiment, a on prenem l’esmorzar dolç que ens van oferir la nit anterior. Hi ha els dos homes que porten l’allotjament, que són molt i molt atents i simpàtics. Les menges són delicioses, i riem una mica mentre, tot esmorzant, se’m caga un ocell a sobre i a dins del deliciós capuccino. Ens ofereixen bons consells per visitar coses, que els hi agraïm de bon grat. La veritat és que hi hem estat molt bé a l’establiment. Marxem i anem a buscar el cotxe, que la nit anterior vam deixar un xic mal aparcat. Tot fent la baixada, ens n’adonem que no el veiem. Suposem que se’ns l’ha emportat la grua, ja que és una via de doble carril a on els vehicles passen molt ràpidament.  Sortosament, però, ha estat una falsa alarma i el cotxe continua mal aparcat i ben sol. Ens hi enfilem i anem a buscar un altre lloc a on estacionar-lo, però amb tant mala sort que ens mig perdem pels carrers impossibles de la ciutat. No entenc com en alguns carrers hi poden arribar a passar cotxes. Finalment, ens en sortim i aparquem per anar a fer un vol de dia per la ciutat. De nou agafem la cèntrica via Atenea i contemplem de dia la bellesa de la població. També hi ha un curiós carrer de les arts, ple de grafits i pintures, molt original! Tot i que el lloc convida a passar-hi més estona, de temps no ens en sobra, de manera que retornem al cotxe i ja anem cap a la propera destinació, que no és altra que l’atractiu per excel·lència de la ciutat: La vall dels temples (Valle dei Templi) (http://www.valleyofthetemples.com/; http://www.lavalledeitempli.it/ ).

Agafem el cotxe per arribar-hi i som a tems de veure un accident en una rotonda. L’aparcament és de pagament, però ens equivoquem i aparquem a l’aparcament d’un restaurant que hi ha allí, que costa 2 euros menys que “l’oficial” (acabem pagant 3 euros). Seguidament ja comprem les entrades per la zona monumental, que costen 10 euros per persona. Si es vol fer la visita guiada, cal pagar 10 euros més. I ja entrem.

A viquipèdia es conta el següent sobre la Vall dels Temples (https://en.wikipedia.org/wiki/Valle_dei_Templi; https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_dels_Temples ):” La vall dels Temples (en italià: Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic situat a prop d'Agrigent, al sud de Sicília. Agrigent es començà a construir a partir del 580 aC en el territori que es coneix com la Magna Grècia; tots els temples de la vall foren construïts amb posterioritat a aquesta data. La vall dels Temples és considerada Patrimoni de la Humanitat des de 1998 i és una de les principals destinacions turístiques de l'illa.”

La vall dels Temples (que més aviat és una carena i no una vall) es caracteritza per la presència de les restes de set temples hexàstils d'estil dòric. Les seves denominacions i les respectives identificacions, excepte la de l'Olimpièon o temple de Zeus Olímpic, es creu que són meres especulacions humanístiques, tot i que es continuen utilitzant habitualment.

·         El temple d'Hera (conegut com a temple de Juno, l'equivalent romà d'aquesta dea grega) fou construït el segle V aC i incendiat el 406 aC pels cartaginesos. Era el temple en què s'acostumaven a celebrar els casaments.

·         El temple de la Concòrdia, anomenat així per una inscripció llatina trobada prop del temple, també fou construït al mateix segle V aC. Actualment és el més ben conservat. Es va transformar en temple sagrat al segle VI dC.

·         El temple d'Hèracles, el més antic, estava dedicat a la veneració del déu Hèracles (o Hèrcules), un dels més respectats pels habitants de l'antiga Akragas. Destruït per un terratrèmol, avui dia només en queden dretes vuit columnes.

·         El temple de Zeus Olímpic, edificat per honorar el déu homònim arran de la victòria del 480 aC contra els cartaginesos, es caracteritza per la presència dels anomenats telamons, estàtues de grans dimensions amb aspecte humà.

·         El temple dels Dioscurs (o de Càstor i Pòl·lux) fou construït per honorar els dos germans bessons, fills de Zeus o de Tíndar d'Esparta, segons les diverses tradicions. Només en queden quatre columnes dretes. És el símbol de la ciutat d'Agrigent.

·         El temple de Vulcà, també del segle V aC, es creu que era una de les construccions més imponents de la vall, però actualment és un dels temples més afectats pel pas del temps i dels fenòmens naturals.

·         El temple d'Asclepi, construït lluny de les muralles de la ciutat, era lloc de pelegrinatge dels malalts que es volien guarir.

A la vall dels Temples, a més a més, s'aixeca la tomba de Teró, un monument de roca volcànica de notables dimensions en forma de piràmide, que es creu que fou erigit en memòria dels caiguts a la Segona Guerra púnica.”

I ja ens endinsem de ple a la Vall dels Temples, completament rodejada de camps de conreu i amb unes vistes espectaculars al mar. (Continuarà)

(La fotografia correspon al Temple de Zeus, a la Vall dels Temples)