Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: visita a Segesta i cap a casa (dia 4, 4 de juliol de 2017) (II)

La ciutat no torna a ser esmentada fins a temps d'Agàtocles. A la tornada d'aquest d'Àfrica (307 aC), va desembarcar a Segesta i fou rebut com a amic i aliat, però de sobte el tirà es va girar en contra i va matar tots els ciutadans mascles (uns deu mil), saquejà la ciutat i vengué les dones i nens com a esclaus. La ciutat fou rebatejada Dicaèpolis i donada com a residència als desertors i fugitius que s'havien passat al seu bàndol.
Un temps després, la ciutat va recuperar el seu nom i es va recuperar parcialment, i recuperà la independència. Així, és esmentada el 276 aC quan va fer costat a Pirros. A la sortida d'aquest, fou dominada pels cartaginesos i saquejada un altre cop (segons Ciceró). Va restar possessió cartaginesa fins a la Primera Guerra púnica; el primer any de la guerra (264 aC) fou atacada sense èxit pel cònsol Appi Claudi Caudex, però poc després la ciutat va matar la guarnició cartaginesa i es va declarar aliada de Roma. Els cartaginesos la van assetjar i estava a punt de rendir-se quan una força dirigida per Gai Duili, que havia obtingut una victòria naval en la Batalla de Miles, la va alliberar (260 aC).
La ciutat fou gaire ben tractada per Roma per ser la seva primera aliada a l'illa i per la mítica descendència troiana dels seus habitants. Fou declarada ciutat lliure i immune (foedere immunes ac liberi). Després de la destrucció de Cartago en la Tercera Guerra púnica, Escipió l'Africà va retornar a la ciutat l'estàtua de Diana que els cartaginesos s'havien emportat el 273 aC.
Durant la Guerra dels esclaus, el seu territori fou dels més afectats. La rebel·lió portada per Athenion començava a Segesta l'any 104 aC.
Sota domini romà fou poc esmentada. En temps de Ciceró era una ciutat important, amb un port (Castellammare del Golfo) a uns 10 km. En temps d'Estrabó, aquest port va esdevenir més important que la mateixa ciutat, a causa de les millors oportunitats de comerç.
La ciutat va rebre la ciutadania llatina i va entrar en decadència sota l'imperi. Va ser destruïda pels vàndals; mai es va restaurar i va acabar desapareixent al segle IX pels atacs sarraïns.
El port va subsistir i és la moderna Castellammare del Golfo. La ciutat mateixa és prop de Calatafimi (a la part superior d'un turó a uns 5 km, anomenat Monte Bàrbaro, a 305 m al damunt del mar. La ciutat era protegida per pendents costeruts en uns quants costats i per murs en el pendent més suau cap al temple.
Des del cim, hi ha una vista esplèndida sobre la vall mirant el golf de Castellamare. La ciutat controlava unes quantes vies preferents entre la costa al nord i l'interior.
Se'n sap molt poc sobre el plànol urbà. La fotografia aèria indica un plànol urbà regular, construït en part en terrasses per vèncer el terreny que s'inclina de forma natural. Les restes actuals podrien obeir a la reconstrucció després de la destrucció de la ciutat per Agàtocles.
Un riu de la rodalia (a uns 7 km a l'est) avui anomenat fiume di San Bartolomeo, és probablement el riu Crimisus o Crimisos, on Timoleó va derrotar els cartaginesos. Unes antigues aigües termals (Aquae Segestanae) corresponen a la moderna Calametti.
Se'n conserven algunes ruïnes importants: un temple, un teatre (un dels millors conservats de Sicília) i algun altre edifici.
Temple
El temple dòric hexàstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) és construït en un cim just fora de la ciutat antiga de Segesta, amb una vista molt bella sobre la vall. És un dels temples grecs millor conservats. Segurament per més d'una causa: pel seu aïllament dalt d'un turó -cosa que evita les temptacions d'utilitzar-lo com a material per a construccions locals-, i perquè mai ha estat profanat, ja que no s'havia completat. Si mai hagués tingut una nau envoltant-lo, seria un temple perípter. Però mai se li va posar teulada per damunt, i les columnes romanen en brut, esperant ser estriades.
Va ser construït pels elimis, probablement al voltant de 430-420 aC, però mai no s'acabà. És un temple dòric de tipus perípteramb columnata de 6×14 sobre un mesurament de base de 21×56 m. L'estructura del temple està intacta, amb el timpà en el seu lloc. Les columnes no són estriades, els tabuladors utilitzats per alçar els blocs són encara presents a la base, i no hi ha cap traça d'una nau o d'un sostre.
El temple de Segesta és, per la seva construcció, estil i mida, un producte estàndard de finals del segle V aC; el fet de ser inacabat i el seu estat de notable conservació el fa un dels temples hel·lènics supervivents més importants al món.
Teatre
El teatre està molt ben conservat, segurament pels mateixos motius. Està edificat dalt d'un turó encara més alt que el temple. La pujada és una joia per als ulls, que van veient el temple amb diferents perspectives. Un mur de contenció envolta el forat de 63 m de diàmetre. Set cunes divideixen les places dels espectadors. Les separacions són fetes amb travertí provinent d'Alcamo. La divisió horitzontal del teatre permetia als espectadors desplaçar-se d'una secció a l'altra. La zona més propera a l'orquestra té vint files de seients. La zona superior està semidestruïda. El teatre tenia una capacitat per a 3.000 persones.
Anem al teatre, molt més ben protegit aquesta vegada que l’anterior que hi havia estat. Hi comença a haver gent i ens passegem aquesta joia que ha aguantat anys i anys a la intempèrie, i que va quedar sense acabar. Darrera hi ha camps i vinyes, que no sé perquè, penso que fa alguns milers d’anys també hi eren.
A la Lonleyplanet s’explica que Segesta fou la ciutat principal de l’antiga civilització desenvolupada pels èlims (https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89limos ) un poble que afirmava que descendia dels troians i que es va instal·lar allí a l’edat de bronze. Estaven en conflicte constant amb la grega Selinunt i van perseguir destruir-la de manera sanguinària cap a l’any 409aC. Aquestes tensions van provocar que un segle més tard, el tirà grec Agàtocles massacrés més de 10000 èlims i repoblés Segesta amb grecs.
Després de delectar-nos amb la bellesa del temple, marxem ja cap al teatre, tot passant per la zona del que era una antiga porta flanquejada per torres. Al teatre s’hi pot pujar a peu o amb bus, previ pagament aquest darrer de 1.5 euros. Preferim aprofitar el bon temps i poder trepitjar la terra que fa milers d’anys que ja està habitada. Arribem ja a dalt del teatre. Ho han millorat molt des de la darrera vegada, i fins i tot hi ha posat màquines expenedores de menjar i begudes. Arribem al moment just, amb poca gent per poder contemplar el teatre i el paisatge que hi ha darrere. El teatre està bastant ben conservat i per uns moments, si es tanquen els ulls, hom es transporta a segles enrere, quan allí s’hi devien representar unes quantes obres.

Com que tenim un xic de pressa, hem de marxar, passant gairebé d’escallimpada per la zona a on hi ha excavacions i es veuen les restes d’una mesquita, ja que la zona també va ser conquerida pels àrabs.
(La imatge correspon al teatre de Segesta)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"