Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: visita a Segesta i cap a casa (dia 4, 4 de juliol de 2017) (III)
Retornem cap
a la zona de l’aparcament, amb el temps just per menjar el darrer cannolo i fer
un cafè abans d’emprendre el camí cap a l’aeroport.
Mentre hi anem, penso que ho hem escoltat a ningú parlà
sicilià, que també és llengua oficial a l’illa. Del sicilià, a viquipèdia es
conta (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sicili%C3%A0 ) que :” El sicilià és una llengua
romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part
centre i sud de Calàbria i a la
part sud de Pulla (Itàlia). Malgrat que a
Itàlia hi ha gent que sovint l'anomena dialecte, no ho és pas
en absolut: és una llengua romànica com qualsevol altra. El sicilià (u sicilianu, lingua siciliana), com a llengua
pròpia, evolucionà a partir del llatí, amb moltes influències del grec tant prèvies a la conquesta romana, com al període que va formar part de l'imperi Bizantí a partir del 450 dC.
Vora el segle XIII el sicilià
s'havia format com a llengua romànica, amb influència del provençal i del normand. En aquest moment es produeix la
incorporació a la Corona Aragonesa del Regne de Sicília. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al
parlament de Sicília, juntament amb el català. Durant aquest període va ser l'únic temps
en què el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en
el sicilià en aquest període va ser important.
Amb la incorporació del regne de
Sicília al Regne d'Espanya després de la unificació de la corona de Castella i la d'Aragó, el català i el sicilià deixaren
de ser llengües de la cort i començà a utilitzar-s'hi el toscà, que esdevindria la base del modern italià. La influència de l'italià des d'aleshores
ha estat marcada i va esdevenir l'única llengua oficial.
El sicilià es mantenia de pares a
fills com a llengua oral. A mitjan segle XX, gran part de la població de l'illa parlava
un sicilià pur. La següent generació parlava un sicilià amb uns quants
italianismes. A la primeria del segle XXI, la major part dels jóvens ja no sap
parlar bé el sicilià o el mescla amb l'italià.
Exemple de paraules similars entre català i sicilià
·
abbuccari -
abocar (it. cadere)
·
accabbari -
acabar
·
accuppari -
acubar (soffocare)
·
addunarisi -
adonar-se (it. accorgersi)
·
affruntari(si)
- afrontar(-se) (avergonyir(-se)
·
anciova -
anxova (it. acciuga)
·
arricugghirisi
- recollir-se
·
arriminari -
remenar (it. mescolare)
·
arruciari -
arruixar
·
attrivitu -
atrevit
·
atturrari -
torrar
·
darreri -
darrere
·
muccaturi -
mocador
·
nzirtari -
encertar
·
palataru -
paladar
·
pinzeddu -
pinzell
·
priarisi -
prear-se
·
ragogghia -
argolla
·
taccia - taxa
(it. chiodino dei calzolai)
·
travagghiu -
treball (it. lavoro)
Exemple de llengua escrita
Lu Patri Nostru
Patri nostru,
chi siti 'n celu,
Sia
santificatu lu vostru nomu,
Vinissi
prestu lu vostru regnu,
Sempri sia
fatta la vostra Divina Vuluntati
Comu 'n celu
accussì 'n terra.
Dàtinillu sta
jurnata lu panuzzu cutiddianu
E pirdunàtini
li nostri piccati
Accussì comu
nui li rimittemu ê nostri nimici
E nun ni
lassati cascari ntâ tintazzioni,
ma scanzàtini
dû mali.
Amen.”
La veritat és que em sap greu no haver-lo escoltat.
A Sicília
també hi va haver un procés independentista important (http://www.mis1943.eu/ ). Durant la nostra estada, però, només hem pogut veure un
adhesiu en una moto a Agrigento. A viquipèdia es conta el següent sobre
l’independentisme a Sicília (https://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_Independentista_Sicili%C3%A0; ): “El Moviment
per la Independència de Sicília (MIS), dit també Moviment Independentista Sicilià (Movimento per l'Indipendenza della Sicilia en italià), és un
moviment polític independentista actiu
a Sicília de 1943 a 1947, i des de 2004, que propugna el secessionisme de
l'illa de Sicília respecte de l'Estat d'Itàlia. El moviment nasqué al setembre
del 1942 com a Comitè
per la Independència de Sicília (Comitato per l'Indipendenza della Sicilia, CIS), prenent com a
referència de les glòries de les Vespres
Sicilianes. Entre els seus fundadors es troba Giovanni
Guarino Amella, que aleshores començà preferint una solució autonomista prou moderada. El
primer president i líder fou Andrea Finocchiaro
Aprile, el qual agrupà exponents polítics heterogenis, com ara
el revolucionari socialista Antonio Canepa, que es convertiria en Comandant de l'Exèrcit
Voluntari per la Independència de Sicília. Si bé també hi hagué una forta empremta de
membres dretans, en part provinent dels latifundis i de la màfia.
L'endemà de l'armistici, amb una
Itàlia que havia abandonat Sicília en la pràctica i després de l'arribada de
les tropes aliades, l'illa quedà com a terra de ningú.” (Continuarà)
(La fotografia és de les vistes que s'observen des de Segesta)
Comentaris