Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: visita a Segesta i cap a casa (dia 4, 4 de juliol de 2017) (i VI)

Estats Units es va aprofitar cínicament de les circumstàncies i van usar les connexions italianes dels mafiosos nord-americans durant la invasió de Sicília i Itàlia de 1943Lucky Luciano i altres membres de la màfia, que havien estat empresonats durant la seva estada als Estats Units, de sobte es van tornar uns valuosos patriotes i la intel·ligència militar va usar les influències de Luciano per facilitar l'avanç de les tropes nord-americanes.
Un altre suposat benefici addicional (des de la perspectiva nord-americana), era que molts dels mafiosos italians-estatunidencs eren anticomunistes, ja que la màfia no podia permetre's una altra forma d'organització social en el cor de Sicília, tenint el monopoli del poder i la violència a l'illa. Van ser, per tant, vistos com a valuosos aliats pels anti-comunistes nord-americans, que suposadament els van usar per erradicar qualsevol rastre de socialisme i comunisme en la indústria naval nord-americana, els moviments de resistència contra la guerra, i després d'aquesta, en molts dels governs regionals i locals en els quals la màfia tenia influència.
Segons l'expert en tràfic de drogues Alfred W. McCoy, a Luciano se li va permetre dirigir la seva xarxa criminal des de la cel·la a canvi de la seva ajuda. Després de la guerra, va ser recompensat sent extradit a Itàlia, on va poder seguir la seva carrera criminal sense molèsties. En 1946, es va marxar a Sicília per continuar amb les seves activitats, i segons el llibre de McCoy, Luciano va dur a terme una aliança crucial amb la màfia de Còrsega, liderant el desenvolupament d'una vasta xarxa internacional de tràfic d'heroïna, inicialment portada des de Turquia i amb base a Marsella (l'anomenada 'Connexió Francesa').
Més tard, quan Turquia va començar a eliminar la seva producció d'opi, va utilitzar els seus contactes amb els corsos per establir un diàleg amb mafiosos corsos expatriats a Vietnam del Sud. En col·laboració amb els líders de la màfia nord-americana, entre ells Santo Trafficante Jr., Luciano i els seus successors es van aprofitar del caòtic estat del país, durant la Guerra de Vietnam per establir una inexpugnable base de subministrament i distribució en el Triangle Daurat, que aviat portaria enormes quantitats d'heroïna asiàtica als Estats Units, Austràlia i altres països a través dels militars nord-americans.
Benito Mussolini va atacar implacablement a la màfia, empresonant a qualsevol home del que es tingués la més mínima sospita de ser un mafiós. La màfia no va recuperar el seu poder fins al cap de la rendició d'Itàlia en la Segona Guerra Mundial
En els vuitanta i noranta, una sèrie de disputes internes van portar a la mort a molts membres destacats de la màfia.
Després del final de la Segona Guerra Mundial, la màfia es va convertir en un Estat dins de l'Estat. Els seus tentacles ja no abastaven només a Sicília, sinó gairebé a tota l'estructura econòmica d'Itàlia, i d'usar escopetes de canons retallats, va passar a disposar d'armament més expeditiu: revòlvers del calibre .357 Magnum, fusells llança-granadesbazookas, i explosius. La màfia i altres societats secretes del crim organitzat van formar un sistema de vasos comunicants. En la lògia maçònica P-2, representada pel gran maestre Lici Gelli, hi havia ministres, parlamentaris, generals, jutges, policies, banquers, aristòcrates i fins i tot mafiosos.
En 1992, la màfia siciliana va assassinar al jutge italià Giovanni Falcone fent esclatar mil quilograms d'explosius col·locats sota l'autopista que uneix Palerm amb l'aeroport ara anomenat Giovanni Falcone. Van morir ell, la seva esposa Francesca Morvilio i tres escortes.
En 1993, cinc ex-presidents de Govern, moltíssims ministres i més de 3000 polítics i empresaris van ser acusats, processaments o condemnats per corrupció i associació amb la màfia. Un dels implicats en el «maxi-procés», Francesco Madonia, el cap de la Democràcia Cristiana i un membre de l'honorable societat, va haver de resignar-se amb la requisa de 250 comptes bancaris, 200 edificis, 60 empreses, 265 automòbils, 45 finques rústiques i diversos iots. Es tractava d'un missatge de la màfia al vell Andreotti, ex-president del Govern, per no aturar l'enpresonament masiu dels seus membres. La màfia no perdona mai, com ja no podran testificar els banquers Michele Sindona i Roberto Calvi, dos mags de les finances del Vaticà, la màfia i altres institucions d'Itàlia. Van ser assassinats per un rampell de cobdícia, ja que van voler apropiar-se dels diners de la màfia.”

Finalment, arribem a l’aeroport. Tenim temps de deixar el cotxe i ja entrem directament cap a la zona d’embarcament, a on després d’una bona estona i de comprar coses típiques de l’illa, com ara els massapans, ja pugem a l’avió que ens retornarà cap a terres catalanes!
(La imatge correspon al trajecte de tornada en avió des de Sicília)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís