Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: la Vall dels Temples d’Agrigento i cap a Marsala (dia 3, 3 de juliol de 2017) (III)

La Màfia, una confederació de xarxes de crim organitzat, va emergir a mitjan segle XIX inicialment en el paper de forces privades llogades per protegir la propietat dels terratinents i comerciants dels grups de bandits (briganti), que freqüentment van saquejar el camp i les ciutats. El règim feixista va començar suprimint-los als anys vint amb considerable èxit. Ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, Sicília va ser triada pels Aliats per atacar Europa, en l'operació coneguda generalment com a Desembarcament de Sicília, el 1943. Per preparar la invasió de Sicília, els aliats van revitalitzar la Màfia perquè els ajudés. La invasió de Sicília va contribuir a la crisi del 25 de juliol; en general els aliats victoriosos eren càlidament abraçats per la població siciliana.
Itàlia es va convertir en República el 1946 i com a part de la Constitució d'Itàlia, Sicília es va constituir com una de les cinc regions d'estatut especial. Tant la reforma agràriaparcial italiana com els fons especials de la governamental Cassa per il Mezzogiorno (Caixa pel Sud) de 1950 a 1984, va ajudar al fet que millorés l'economia siciliana, encara que va continuar la imposició pels septentrionals d'importants posicions administratives.”
I encara hi ha més informació sobre la història antiga de l’illa (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_antiga_de_Sic%C3%ADlia): La història de Sicília és convulsa donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani. Moltes de les grans potències l'han cobejada –feniciscarteginesosgrecsromans són alguns dels primers pobles invasors.

Història antiga de Sicília

Els fenicis

Els fenicis foren els primers que van establir factories a la costa siciliana. Aquestes colònies segons Tucídides foren força nombroses i se situaven a caps i petites illes, però eren bàsicament punts de comerç més que ciutats establertes. Amb l'arribada dels grecs els fenicis es van concentrar a la part nord-oest de l'illa amb tres establiments permanents: MòtiaPanormos i Soluntum o Soloeis. Eren aliats dels elimis. Aquestes colònies van passar a dependre de Cartago a la meitat del segle VI aC quan les ciutats fenícies van passar a Pèrsia.

Colònies gregues

Les primeres colònies gregues es van establir a la meitat del segle VIII aC i van seguir durant cent anys. la més antiga sembla que fou Naxos (735 aC), colònia de Calcis, seguida de Siracusa (734 aC), colònia de Corint. Naxos va fundar dos establiments al cap de poc temps: Leontins i Catana (vers 730 aC) i Mègara va fundar Mègara Hiblea el 728 aC, entre Siracusa i la futura Messana. Gela fou fundada per rodis i cretencs el 690 aC. Els calcidis van fundar una altra colònia que es va dir Zancle i fou després Messana. Siracusa va fundar altres colònies, com Acres o Acrae (664 aC), Casmenes o Casmenae (644 aC) i Camarina (599 ac). Aquesta darrera va fundar una colònia a Agrigent (580 aC) que tot i ser de les darreres fou de les més importants. Mègara Hiblea va fundar Selinunt (628 aC), la més occidental ja limitant amb elimis i cartaginesos. Al nord la ciutat de Zancle va fundar Himera el 648 aC, i per la mateixa època Miles (Mylae). Naxos va fundar dues colònies: Cal·lípolis i Eubea, que no van agafar importància i van desaparèixer relativament aviat. Les colònies dominaven la costa, els siculs l'interior, i els cartaginesos el nord-oest. Els elimis eren independents en un petit territori a Segesta, igual que ho eren els sicanis.

Gela

Al segle VI aC les principals ciutats eren Agrigent i Gela, la primera sota el govern de Falaris (570-554 aC). Vers el 500 aC el poder, fins llavors en mans dels oligarques, havia passat als tirans: Panètios a Leontins, Cleandre a Gela, Terilos a Himera, i Scythes a Zancle. El més afortunat fou Cleandre al que va succeir el seu germà Hipòcrates que va estendre el seu domini sobre bona part de l'illa (Cal·lípolis, Leontins, Naxos, Zancle i Camarina); Siracusa es va salvar per l'ajut de Corint, però el successor d'Hipòcrates, Geló I de Gela, va aconseguir el domini de Siracusa el 485 aC. Geló va descuidar Gela, va destruir Camarina i va dedicar les seves energies a engrandir Siracusa on va traslladar a la meitat dels habitants de Gela, i a tots els de Camarina, Mègara Hiblea i Eubea. Siracusa va esdevenir així la primera ciutat de l'illa.

Agrigent

Mentre el 488 aC Teron (Theron) va prendre el poder a Agrigent i es va apoderar d'Himera (d'on va expulsar a Terilos el 481 aC); al mateix temps Anàxiles tirà de Rhegion va posar peu a l'illa ocupant Zancle (rebatejada Messana pel seu origen messeni).
Terilos, expulsat d'Himera, va buscar l'ajut de Cartago que va enviar una flota sota el comandament d'Amilcar que va assetjar Himera. Teron va poder mantenir la ciutat fins que el 480 aC va arribar en ajut seu el tirà Geló de Siracusa que amb 50.000 homes va atacar als cartaginesos i va derrotar els cartaginesos al mateix temps que es lliurava la batalla de Salamina a Grècia. Els captius d'Himera, molt nombrosos, foren repartits com esclaus per tota l'illa i amb el seu treball es van fer molts edificis públics arreu.

Hieró I de Siracusa

Geló va deixar el poder al seu germà Hieró I. Va lluitar contra els pirates etruscs aliats als cartaginesos que atacaven Cumes a Itàlia, i els va derrotar completament en una batalla naval (474 aC). L'oposició de les ciutats calcídides la va resoldre amb l'expulsió dels habitants de Naxos i Catana cap a Leontins, repoblant Catana amb nous habitants, donant-li com a nou nom el d'Etna (Aetna). Teron d'Agrigent va morir el 472 aC i el va succeir el seu fill Trasideu que aviat fou expulsat per una revolta popular. A la mort d'Hieró I (467 aC) el poder va passar a Trasibul, la tirania del qual va provocar una revolta es va produir també a Siracusa que es va estendre a altres ciutats i Trasibul fou expulsat del poder i de l'illa. (466 aC).

Democràcia i emergència dels sículs


El buit de poder va provocar disputes internes a les ciutats però finalment els problemes foren resolts el 461 aC, els exiliats van poder retornar, Camarina fou reconstruïda i els calcídids van tornar a poblar Catana que va recuperar el seu nom. Va seguir un període de quasi mig segle de pau i prosperitat. En general el sistema democràtic fou substituir per oligarquies. En aquest temps cal esmentar l'actuació del cap dels sículs, el rei Ducetius, que va establir una confederació dels sículs de l'interior i va fundar una nova ciutat anomenada Palica (o Palice), però l'intent es va acabar primer amb la seva derrota a mans dels siracusans (451 aC) i quan va tornar a la costa nord, va morir aviat (445 aC) sense que cap successor ocupés el seu lloc. Moltes ciutats dels sículs van passar a poder dels siracusans i les que van restar independents van ser hel·lenitzades cada vegada més. (Continuarà)
(La fotografia és del temple de la Concòrdia, a Agrigento)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís