Sicília, de l’1 al 4 de juliol de 2017: d’Erice a l’Etna, passant per Cefalú i acabant a Agrigento (dia 2, 2 de juliol de 2017) (III)

El nom d'Etna prové del mot grec αίθω, "cremar" o del fenici attano. Etna (Aetna) és també el nom d'una nimfa siciliana filla d'Urà. En el transcurs de la gigantomàquia, el gegant Encèlad deserta del camp de batalla; la deessa Atena el castiga tirant-li al damunt l'illa de Sicília, sota la qual continua estant empresonat. El seu alè de foc surt de l'Etna i provoca sismes quan es mou. Segons la mitologia grega, les fargues del déu Hefest es troben sota l'Etna. És aquí que fabricava les armes dels déus de l'Olimp: el trident de Posidó, el llamp de Zeus, etc. Va ser ajudat pels ciclops ferrers, que no s'han de confondre amb els ciclops pastors, com Polifem, que vivia també a Sicília. Els sorolls sords que s'escapen del volcà són el martelleig de les eines sobre les encluses. Els romans pensaven que Vulcà es trobava a l'illa del mateix nom, al nord de Sicília.

Segons el poeta grec Píndar, Zeus combaté i després tancà el monstre Tifó sota l'Etna, el qual causa les erupcions. És guardat per Hefest. Tifó portava ales d'àliga i tenia cent caps de drac, els ulls dels quals llençaven flames. Era el pare de Cèrber i de Quimera. Píndar designa l'Etna com la «columna del cel» a les Poètiques.”

La primera erupció del volcà està datada de l’any 1500 aC i des de llavors, ha emès lava més de 200 vegades. La pitjor fou el 1669, quan un immens riu de lava va arrasar més de 16 pobles i causà 12000 morts. Més recentment, les erupcions més espectaculars tingueren lloc el 2002 i el 2007, a on es van escopir núvols de cendra de més de 400m d’alçada.

Ho recordo diferent de la primera volta que hi vaig anar. Potser perquè era hivern i el dia era curt, tot estava nevat, etc. Quan hi arribem i aparquem, queda com si arribéssim a una atracció turística, a un parc temàtic: bars, un munt de botigues de souvenirs, restaurants, centres que ofereixen excursions, etc. El dia és preciós, el paisatge és preciós i fem un cafè tot contemplant-ho. El cràter del volcà es mostra imponent coronant fins a on ens arriba la vista. Hi ha el cràter de l’erupció del 2001, al qual s’hi pot accedir fàcilment. Com que no portem el calçat adequat, però, ho desestimem i fem la volta a un dels altres cràters que es poden visitar. Ens hi entretenim una estona fent una volta i ens meravellem amb el paisatge, la immensitat de veure el colossal volcà presidint l’illa. De totes maneres, se’ns fa tard i decidim marxar, tot sortint per la carretera nord, també ben envoltada de camps de lava seca, però amb més vegetació. La senyalització i les carreteres deixen molt a desitjar, la veritat. I més, amb la mala i temerària conducció dels bojos al volant que ens anem trobant. Finalment, trobem la carretera que ens ha de menar a Agrigento... però hi ha molts trams en obres i acabem fent una gran volta, de nou, amb conductors i conductores temeraris que ens posen en perill en alguna ocasió. Quan ja el sol comença a caure, arribem per fi, no sense algunes petites dificultats... i és que se celebra una processó en honor a  Calogerus (https://en.wikipedia.org/wiki/Calogerus_the_Anchorite; https://en.wikipedia.org/wiki/Calogerus_the_Anchorite ),i el carrer per on hem de passar està tallat per la processó. La gent tira paperets demanant la protecció del sant, així com també hi ha cartells a les portes de les cases. Decidim deixar el cotxe en una carretera plena a vessar de vehicles aparcats i anar a peu al lloc a on dormirem, el Bed and Breakfast 3Under (https://www.booking.com/hotel/it/bed-amp-breakfast-3-under.es-ar.html) . Allí ja ens espera un del senyors que regenta l’establiment per mostrar-nos el lloc, molt agradable, net i acollidor, tota una bona troballa. Quan passem pels carrers tinc la sensació que ens hem equivocat de ciutat, tot molt decadent, la processó, els bisbes, el escolans, etc... però un cop hem deixat les coses i ens perdem pels carrers més antics i monumentals, descobrim una altra ciutat, monumental, ben arreglada, impressionant! És tard i busquem un lloc per sopar, i per sort, l’encertem. Sopem a l’Ambasciata de Sicilia (https://www.ristorantelambasciatadisicilia.it/ ) allí també veiem passar la processó mentre engolim pasta (amb salsa de festucs), un bon vi i acabem fent postres casolans i ho rematem amb un xarrup de licor de l’illa, del qual no recordo el nom. Després de satisfer l’estómac, caminem una estoneta per fer baixar el sopar i veiem com s’acaba la festa del patró, enmig de l’església il·luminada i un gran castell de focs artificials.

Agrigento (http://www.lasicilia.es/agrigento) , tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Agrigento; https://ca.wikipedia.org/wiki/Agrigent ):” Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu Akragas. Limita amb els municipis d'Aragona, Cattolica Eraclea, Favara, Joppolo Giancaxio, Montallegro, Naro, Palma di Montechiaro, Porto Empedocle, Raffadali, Realmonte, Sant'Angelo Muxaro i Siculiana.

Fou una antiga colònia grega (en grec Akragas, en llatí Agrigentum).

kragas (Agrigent) fou una colònia de Gela fundada el 582 aC. Els primers líders en foren Aristonous i Pystilus i rebé institucions dòriques derivades de Rodes (de la qual Gela fou colònia).

Vers el 570 aC, fou sotmesa a la tirania de Falaris, que la va portar a ser la ciutat més poderosa de Sicília i va estendre el seu domini per les armes sobre bona part de l'illa. Una revolta popular va enderrocar i matar Falaris.

Durant els següents anys, fou una ciutat lliure i, dels següents seixanta anys, se'n sap molt poc, només que entre els seus governants hi va haver Alcàmenes i Alcandre.

Després, la ciutat va estar governada per Teró d'Agrigent (vers 488 aC), que es va aliar a Geló I de Siracusa, va expulsar Terillus d'Himera i n'annexà els dominis.

La ciutat encara es va engrandir arran de la invasió cartaginesa del 480 aC, quan es van fer molts presoners cartaginesos que van ser utilitzats per al cultiu dels camps i construcció d'obres públiques i edificis a la ciutat. Teró va morir el 472 aC i el va succeir el seu fill Trasudeus que, al contrari que el pare, fou odiat pels ciutadans i fou enderrocat només un any després.

Es va establir la democràcia, que va durar fins vora l'any 406 aC, amb la invasió cartaginesa, i que va ser una època molt pròspera; segons Diodor de Sicília, la ciutat va arribar als vint mil ciutadans lliures, però amb deu vegades més habitants comptant residents i esclaus.

L'expulsió de la dinastia geloniana de Siracusa va ser seguida per revolucions en moltes parts de Sicília. Va esclatar la guerra entre Agrigent i Siracusa i la primera fou completament derrotada a la riba del riu Himera (446 aC). Després, el moderat Empèdocles va controlar les lluites faccioses.

El 415 aC, els atenencs van fer la gran expedició a l'illa de Sicília i Agrigent es va mantenir neutral, neutralitat que va mantenir quan Atenes ja estava pràcticament derrotada.

Segesta va sol·licitar per motius interns la intervenció dels cartaginesos; la primera expedició cartaginesa fou rebutjada (409 aC), però la segona, tres anys després, va triomfar amb la conquesta de Selinunt i Himera. Els agrigentins, poc predisposats a la guerra, van disposar d'un exèrcit mercenari lacedemoni sota comandament de Dexippus i van tenir també l'ajut d'un exèrcit siracusà sota comandament de Dafneus, però foren assetjats i van haver de capitular per fam al cap de vuit mesos. Molts habitants foren massacrats i els que van sobreviure van emigrar a Gela. Els cartaginesos van ocupar la ciutat i, a la primavera següent (405 aC), la van destruir i abandonar. Tot i que Dionís de Siracusa va fer les paus amb Cartago, Agrigent ja no es va recuperar, malgrat que els habitants hi van poder tornar. L'acord de pau impedia reconstruir les muralles. (Continuarà)

(La imatge també és de l'Etna)