Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dia 3; passejada per la Vall de la Vansa (28 de maig de 2017) (IV)

Fruit

El fruit és una càpsula que està inclosa al calze amb diverses llavors petites i marrons al seu interior. Quan el fruit madura, s'obre transversalment i deixa caure les llavors.

Farmacologia

Droga

La part utilitzada o droga són les seves fulles i llavors. És important destacar que les fulles del segon any de la planta són més efectives que les del primer i que aquestes s'han de collir quan la planta està en plena floració i, assecar per al seu ús posterior, al més aviat possible per evitar la pèrdua de les seves propietats.

Principis actius

Com a principis actius, les fulles i les llavors contenen molts alcaloides tropànics com escopolamina (més del 50%), hiosciamina, hioscina, apoatropina, tropina, escopina i escopolina. També abunden els flavonoides com el rutòsid (vasoprotector) i altres components importants com la vitamina C, èsters, tropanol, sals potàssiques, i tanins.

Acció farmacològica

Igual que l'atropina, la hiosciamina i la hioscina, en dosis baixes, bloquegen els receptors de l'acetilcolina deprimint els impulsos a les terminals nervioses; mentre que en dosis elevades, provoquen una estimulació abans de la depressió. A dosis elevades, es converteix en narcòtic. Els alcaloides li proporcionen una acció anticolinèrgica, actuant com a espasmolítics, antiasmàtics, antisecretor, midriàtic i analgèsic local. També té una acció sedant sobre el sistema nerviós central, per la qual cosa s'utilitza en la malaltia de Parkinson.

Usos medicinals

El jusquiam té una llarga història d'ús com a herba medicinal i ha estat molt cultivat per satisfer la seva demanda.
Hi ha una forma anual i una de biennal; ambdues, amb usos medicinals, però la forma biennal és considerada superior.
S'utilitza àmpliament com un sedant i analgèsic i és específic per al dolor que afecta al tracte urinari, sobretot el produït per les pedres que es formen als ronyons. El seu efecte sedant i antiespasmòdic el converteix en un valuós tractament per als símptomes de la malaltia de Parkinson, alleugerint i controlant la tremolor i la rigidesa durant les primeres etapes.
Aquesta planta és considerada la millor per a ús extern, i el jusquiam blanc (Hyoscyamus albus) n'és més adequat per a l'intern. La planta s'utilitza internament en el tractament de l'asma, la tos, el mareig, el vertigen de Ménière, les tremolors o paràlisi en la senectut i com a una medicació preoperatòria. Externament, s'usa com un oli per a alleujar el dolor com la neuràlgia i els dolors dentals i reumàtics.
El jusquiam negre redueix les secrecions mucoses, la saliva i altres sucs digestius. Totes les parts de la planta, però sobretot les fulles i les llavors, es poden utilitzar com a antiespasmòdic, diürètic suau, al·lucinogen, hipnòtic, narcòtic i sedant.[7]
Les fulles s'han de collir quan la planta està en plena floració i han de ser assecades per al seu ús. Les llavors s'utilitzen en el tractament de l'asma, la tos, l'epilèpsia, la miàlgia i el mal de queixal. També és utilitzada com a antihelmíntica, antitumoral i en tractaments estomacals i pulmonars.
Aquesta és una planta molt verinosa que hauria de ser utilitzada amb molta cura, precaució, i sota la supervisió d'un professional qualificat.

Efectes adversos i/o tòxics

L'escopolamina és un alcaloide present en el jusquiam negre, que pot produir canvis en la conducta de l'individu sense adonar-se'n o portar-lo a un món de fantasia i vols màgics. També és la responsable de la midriasi o dilatació de les pupil·les. Per això, aquesta droga formava part del món màgic medieval, tot i que també ha format part del món de la criminalitat i la tortura política.
Per tant, per la gran toxicitat dels alcaloides i l'estret marge terapèutic, es desaconsella la prescripció per via interna en dosis ponderals, ja que la intoxicació produeix una excessiva salivació, vòmits, insomni, deliri, coma i, fins i tot, la mort.

Contraindicacions

A més dels efectes per intoxicació esmentats a l'apartat anterior, el jusquiam presenta contraindicacions importants, com per exemple glaucoma i hipertensió arterial.
Història
Els antics egipcis van deixar testimoni dels seus coneixements sobre el jusquiam negre en el Papir Ebers, que data d'uns 1500 anys aC. Es creu que els egipcis utilitzaven l'oli d'aquesta planta per a l'enlluernament. Homer va descriure algunes begudes màgiques els efectes de les quals semblaven indicar que el jusquiam negre n'era l'ingredient principal. Des de l'antiguitat, es coneix la propietat d'aquesta planta d'alleugerir els sofriments del condemnats a tortures i a la mort, ja que té l'avantatge, a més a més, d'induir a un estat de completa inconsciència.
Legislació
El cultiu del jusquiam negre és legal i pot comercialitzar-se lliurement.
Curiositats
·      A l'antiga Grècia, el jusquiam negre servia per a aparentar bogeria i per a permetre als individus profetitzar.
·      Els bruixots de l'època medieval utilitzaven aquesta planta com a ingredient en begudes que, després, subministraven a altres persones, per persuadir-los i perquè formessin part d'aquests cercles de bruixeria.
·      Al segle I aC, la reina Cleòpatra VII utilitzava extractes del jusquiam negre per a dilatar-se les pupil·les i semblar, així, més atractives davant els seus enemics polítics masculins.

·      A més a més, el suc bullit d'aquesta planta pot utilitzar-se en pintura i les fulles per a tenyir la llana de color verd.”
(Continuarà)
(La fotografia correspon a una flor de tabac bord)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"