Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dies 1 i 2; arribada a Gósol i visita a la Vall de la Vansa (26 i 27 de maig de 2017) (IX)

-Pota de cavall (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pota_de_cavall ), a on primer neix la flor i després surten les fulles i segons es conta Pota de cavall (Tussilago farfara) és una espècie de planta de la família asteràcia. És originària d'Europa i Àsia i introduïda en altres continents. És una planta herbàcia perenne, amb rizoma. Les fulles totes surten des de la base, arrodonides i cordiformes amb un llarg peciol. Flors en capítols grocs, que apareixen abans que les flors. Creix en terrenys argilosos humits en colònies de diversos individus. Aquesta planta es coneix popularment com a "fills abans del pare" o "fill abans del pare" perquè primer en neixen les flors directament de la soca i nomé després quan es marceixen creixen les fulles.
Entre altres noms populars cal mencionar: Barretera, fulles de vellut, peu d'ase, peu d'egua, peu de mula, pota de bou, pota de burro, ungla d'ase i ungla de cavall
La utilització principal farmacèutica, com indica el nom del gènere Tussilago, és contra la tos.
-Xarop de saüc (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sa%C3%BCc ), pels refredats. El saüc, “El saüc o soguer (Sambucus nigra) és un arbust caducifoli del gènere Sambucus, que tradicionalment s'assignava a la família de les caprifoliàcies però que les recerques genètiques l'han fet ubicar actualment dins la família de les adoxàcies. Aquest arbust el trobem bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani.
Sambucus etimològicament prové de la paraula grega sambuca, nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans fet amb fusta de saüc, i nigra prové del llatí i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs). En català, el saüc rep altres denominacions com saüc ver, saüquer o saüquera, considerats noms populars i sabuc en septentrional.
L'espècie Sambucus nigra majoritàriament creix de forma espontània a Europa, però també s'estén a algunes regions geogràfiques de l'Àfrica (concretament a Macaronèsia i al nord d'Àfrica), a l'Àsia occidental en països com Iran, Iraq i Turquia, i per últim a la zona del Caucas.
Això no obstant, cal tenir en compte que el saüc al ser també una espècie cultivada (al nord d'Àfrica, a Àsia i Nova Zelanda) és difícil a vegades establir el seu origen.
És un arbust comú a tot el territori dels Països Catalans, excepte a les Balears, on de vegades existeix en cultiu.
Troba el seu clima idoni a les muntanyes mitjanes i al domini de les rouredes, en general entre els 0 i 1.500 m d'altitud però existent ocasionalment en nivells de 1800 m, sempre buscant indrets frescos i humits com poden ser boscos de ribera i bardisses. També se sol trobar plantat prop de les cases de pagès, on pot arribar a tenir unes mides pròpies d'un arbre.

Forma vital

Nanofaneròfits.

Port i dimensions

Planta arbustiva entre 2 i 5 metres d'altura tot i que pot assolir els 7 m (i rarament fins a 10 m en exemplars cultivats), de capçada densa i arrodonida

Òrgans vegetatius

·         L'arrel és axonomorfa.
·         La seva tija conté una ramificació simpòdica recoberta d'una escorça d'un color marró-grisenc amb consistència llenyosa. En el tronc apareixen gran quantitat de canals lactífers i les branques més joves tenen una medul·la blanquinosa molt desenvolupada.
·         Les fulles són pinnaticompostes, que contenen uns 5-7 folíols en forma el·líptica, obada o oblonga. En aquests folíols podem diferenciar un àpex agut i una base atenuada, a més d'un marge serrat. La textura de les fulles és coriàcia i presenten una certa lluentor i una olor poc agradable.

Òrgans reproductors.

·         La sambucus nigra conté androceu i gineceu alhora, per tant, és un arbust hermafrodita.
·         Presenta inflorescències cimoses corimbiformes, creant doncs agrupacions voluminoses d'entre 320 i 540 flors de color blanc cremós. Les flors desprenen una olor forta i tenen un gust amarg.
·         El seu periant presenta un calze fusionat i pentàmer, format per 5 petites dents. La corol·la és d'una sola peça amb cinc lòbuls oberts en estrella.
·         L'androceu es caracteritza per tenir 5 estams exserts, d'anteres groguenques i al gineceu trobem un ovari ínfer i monocarpel·lar.
·         El fruit és una drupa arrodonida de color negre-violeta, carnós i glabre d'uns 6-8 mm de diàmetre. És un fruit comestible quan es troba en estat madur, però en cas contrari pot tenir certs efectes tòxics.

Farmacologia

Part utilitzada

Les flors, i eventualment els fruits, les fulles i l'escorça (especialment la seva part interna).

Composició química

·         Flavonoides (3%): com la quercetina, isoquercetina, rutina i hiperósids entre d'altres.
·         Triterpens: alfa i beta-amirina, àcids oleanòlic i ursòlic.
·         Sals minerals (8%-9%): concretament sals potàssiques.
·         Olis essencials (0,3%-0,14%): compost fonamentalment per altes quantitats d'àcids grassos (principalment linoleic, linolenic i palmític) i en menor quantitat per alcans.
·         Àcids fenòlics (derivats de l'àcid cinàmic) i àcid clorogènic.
·         Glúcids: apareixen polisacàrids heterogenis com mucílags i pectines.
·         Tanins
·         Altres constituents: vitamines, àcids orgànics, sambucina (alcaloide)...

Usos medicinals

Usos provats:
S'afirma que el saüc té propietats diaforètiques i anticatarrals. S'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. Això és degut al fet que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries. També s'ha provat el seu ús com a remei per a la febre.
Usos tradicionals:
Pot ser un demulcent, les flors i també les drupes en via externa s'utilitzen per dolencies reumàtiques i dermatològiques (en cas d'inflamacions o tumefaccions), fins i tot l'aplicació d'aquestes drupes ha donat bons resultats en casos de neuràlgia.
Pot actuar com a diürètic, tant és així que decoccions d'escorça s'utilitzen per tractar cistitis, nefritis i litiasi renal. D'altra banda, els fruits s'han utilitzat tradicionalment com a remei per l'estrenyiment, i igualment l'escorça i les seves fulles es consideren discretament laxants sempre que siguin fresques, ja que quan s'assequen perden la seva activitat terapèutica.
La infusió fresca de saüc és excel·lent per rentar els ulls, i concretament la infusió de les seves flors s'empra per fer gargarismes com a tractament per la faringitis i en cas de genives inflamades.
El vinagre de saüc s'utilitza com a desinfectant.
Altres usos que se li han donat al llarg de la història són: contra la gota o antihemorroïdal.

Accions farmacològiques

·         Classificació terapèutica: PR03. Plantes medicinals expectorants i mucolítiques
Flavonoides i triterpens representen els seus principals components biològics actius. S'han observat efectes antiinflamatoris, antivírics i diürètics en estudis in vivo, el que dóna suport al seu ús medicinal.
·         diürètic i laxant : S'ha descrit un efecte diürètic del saüc en rates que sobrepassa el que exerceix la teofil·lina. Una infusió d'extractes rics en potassi i en flavonoides provoca diüresis.
·         antiinflamatori: s'ha documentat una activitat antiinflamatòria moderada (27%) d'un preparat de saüc (100mg/kg) via oral administrat una hora després de la carraguenina a l'edema de la pota de la rata induït per aquesta substància. La indometacina que va servir de control, va mostrar un 45% d'inhibició a una dosi de 5mg/kg.

·         antivíric: Una infusió preparada amb flors de saüc, planta d'hipèric i arrel de saponària (Saponaria officinalis) ha mostrat activitat antivírica front als virus de la grip tipus A i tipus B (in vivo i in vitro) i front al virus de l'herpes simple tipus 1 (in vitro). (Continuarà)
(La imatge correspon a Tuixen de nit)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís