Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 1: de Girona a Cracòvia (2 de juny de 2017) (II)

Polònia es divideix en 16 voivodats, 379 comtats anomenats en polonès powiat (fins i tot 65 ciutats amb l'estatut de comtat) i 2.478 comunes. Polònia té una de les economies més estables dels antics països comunistes. El 70% del seu comerç és amb països de la Unió Europea; importa sobretot maquinària tècnica per a la seva indústria, que suposa el 28% del seu PIB. Es concentra en els sectors de fabricació de vehicles i petroquímica.
El gruix de la riquesa polonesa prové del sector terciari, tot i que l'agricultura continua jugant-hi un paper rellevant. Un dels reptes contemporanis és fer-la més productiva, ja que continua depenent de latifundis i antigues inèrcies. Els productes que més exporta són la patata i els cereals.
Amb 38 milions d'habitants, en anys recents la població polonesa ha decrescut per l'emigració i una forta caiguda en la taxa de natalitat. Des de l'entrada de Polònia a la Unió Europea, un gran nombre de polonesos n'han emigrat cap als països d'Europa occidental, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda. La taxa de creixement poblacional és de -0,045%, la taxa de natalitat és de 10 naixements per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat és de 9,99 morts per cada 1.000 habitants, i la taxa neta de migració és de -0,46 migrants per cada 1.000 habitants. L'esperança de vida en néixer és de 75 anys, i la taxa de fecunditat d'1,27 nens per dona. Històricament, Polònia va ser un estat multiètnic, la llar de moltes llengües, cultures i religions. Abans de la Segona Guerra mundial, hi havia comunitats importants d'alemanys, ucraïnesos, i en particular de jueus, estimats en 3 milions tot just abans del conflicte bèl·lic. D'altra banda, hi havia minories poloneses fora del seu territori, en especial a Daugavpils (a Letònia), a Minsk (a Bielorússia), i a Kíev (a Ucraïna). Tot va canviar radicalment després de la guerra: els canvis territorials i l'expulsió de les minories van fer de Polònia un dels països aparentment més homogenis del món. En l'actualitat, el 97% es considera ètnicament polonès, mentre que només l'1,23% va declarar tenir una altra nacionalitat en el cens del 2002 (a més, el 2,03% no va declarar cap nacionalitat). Les minories més grans en són els silesians, els alemanys, els ucraïnesos, els lituans, els russos, els jueus i els bielorussos.
La llengua oficial és el polonès, una llengua eslava occidental. Fins fa poc, el rus era una llengua important i que s'estudiava com a segona llengua, però ha estat reemplaçat per l'anglès.
A causa de l'Holocaust i de la fugida i expulsió de les poblacions alemanyes i ucraïneses després de la Segona Guerra mundial, Polònia ha esdevingut un país gairebé homogeni religiosament. La majoria de la població és catòlica romana, al voltant del 89%. Tot i que el percentatge dels catòlics practicants és molt menor que en el passat, Polònia encara és un dels estats més religiosos d'Europa.. Les minories religioses són els ortodoxos polonesos (506.800), els protestants (150.000), els testimonis de Jehovà (126.827), els catòlics orientals, els mariavites, els catòlics polonesos, els jueus, els musulmans (incloent-hi els tàtars de Białystok). Les esglésies protestants inclouen al voltant de 77.500 membres només en l'Església evangèlica-Augsburg de Polònia, a més de moltes altres esglésies pentecostals i evangèliques. La llibertat religiosa és garantida en la constitució des de 1989. Segons una enquesta del 2007, el 72% dels enquestats no estaven en contra de la presència del catolicisme en les escoles públiques; tanmateix, hi ha cursos alternatius d'ètica només en l'1% del sistema educatiu públic. La cultura polonesa s'ha vist influenciada tant per la cultura oriental com per l'occidental. Actualment, això és evident en la seva arquitectura, folklore i art. Polònia és el lloc de naixement de diversos personatges coneguts com ara Marie Curie, Frédéric Chopin, i Nicolau Copèrnic, entre d'altres.
L'art polonès ha reflectit les tendències mundials. El famós pintor Jan Matejko va incloure nombrosos esdeveniments històrics significatius en les seves pintures. Un altre artista polonès important va ser Stanisław Ignacy Witkiewicz. Fou un exemple de l'home renaixentista, així com un destacat dramaturg, pintor i poeta.
Els inicis de la literatura polonesa daten dels anys 1100, i inclou poetes i escriptors com Jan Kochanowski, Adam Mickiewicz, Bolesław Prus, Juliusz Słowacki, Witold Gombrowicz, Stanisław Lem, Ryszard Kapuściński, Henryk Sienkiewicz, Władysław Reymont, Czesław Miłosz, Wisława Szymborska (els últims quatre han guanyat el Premi Nobel de Literatura), i el novel·lista anglès d'origen polonès Joseph Conrad.
Molts directors de cinema polonesos són mundialment coneguts, incloent-hi els guanyadors de l'Oscar Roman Polański, Andrzej Wajda, Zbigniew Rybczyński, Janusz Kamiński i Krzysztof Kieślowski. També són mundialment conegudes les actrius Helena Modjeska i Pola Negri. Entre els compositors, el més conegut mundialment és Frédéric Chopin, però altres compositors polonesos han obtingut un gran renom mundial: Krzysztof Penderecki, Henryk Mikołaj Górecki, i Karol Szymanowski, entre d'altres.
Pel que fa a la cuina polonesa, els plats més famosos són la kiełbasa, barszcz, pierogi, flaczki (sopa), gołąbki, oscypek, kotlet schabowy (costelles de porc poloneses), bigos, diversos plats de patata, i sandvitx de zapiekanka, entre d'altres. Les postres tradicionals poloneses inclouen el pączki, i el pa de gingebre, entre d'altres.
Molts esports són populars a Polònia. El futbol és el més popular al país, amb una rica història de competència internacional. També tenen força afició l'atletisme, el bàsquet, la boxa, l'esgrima, l'handbol, l'hoquei sobre gel, la natació i l'halterofília, entre d'altres.
El primer pilot polonès de Fórmula 1 va ser Robert Kubica, que també va ser el primer a guanyar una cursa. Polònia ha destacat en el món de les motos gràcies a Tomasz Gollob, pilot amb un gran èxit. Les muntanyes poloneses són un lloc ideal per a realitzar la pràctica del senderisme, l'esquí i el ciclisme de muntanya. Aquests esports atrauen cada any milions de turistes, procedents de tot el món. Les platges i els complexos turístics del mar Bàltic són llocs populars per a practicar la pesca, la canoa, el caiac, entre altres esports aquàtics.

Polonesos cèlebres

·        Copèrnic, astrònom i matemàtic.
·        Fryderyk Chopin, gran músic i compositor.
·        Maria Skłodowska Curie, científica, Premi Nobel de Física l'any 1903, Premi Nobel de Química el 1911.
·        Henryk Sienkiewicz, escriptor, Premi Nobel de Literatura el 1905.
·        Karol Wojtyła, papa Joan Pau II.
·        Lech Wałęsa, líder sindical revolucionari, president de la república entre 1990 i 1995.
·        Pare Jerzy Popiełuszko, sacerdot, sindicalista i líder opositor, màrtir del règim comunista.
·        Adam Mickiewicz, escriptor.
·        Robert Lewandowski, davanter del Bayern München.
·        Tadeusz Kościuszko, enginyer, líder del moviment antiocupació russo-prussiana-austrohongaresa. El cim més alt d'Austràlia (Mount Kosciuszko) porta aquest nom en memòria seva.
·        Robert Kubica, pilot de Fórmula 1 en actiu en la màxima competició automobilística.
·        Witold Gombrowicz, escriptor i dramaturg del segle xx.
·        Ryszard Kapuściński, periodista i escriptor.
·        Karol Borsuk, destacat matemàtic, especialitzat en topologia.
·        Alfred Tarski, matemàtic i lògic i coautor juntament amb Banach d'una famosa paradoxa: Banach–Tarski paradox.
·        Ximon Peres, president de l'estat d'Israel.
·        Violetta Villas, polonesa i cantant internacional, molt famosa a Las Vegas i Europa.
·        Roman Polanski, director de cinema.
·        Waclaw Sieroszewski, escriptor, etnògraf, sindicalista i revolucionari.
·         Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels huns i pels àvars. En el segle X, el príncep Miecislau I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès, el Regne de Polònia: va ser batejat el 966, amb la qual cosa adoptà la religió cristiana com a nova religió oficial; això féu que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle.
·         El 1384, l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Ladislau II Jagelló, gran duc de Lituània (Gran Ducat de Lituània). Aquesta unió donà als polonesos força suficient per a enfrontar-se als teutons, formant un poderós estat, l'Imperi polonès, les fronteres del qual s'estenien del mar Bàltic al mar Negre, i va arribar a tenir Kíev entre les seves ciutats.

·         El segle xvi, amb els jagelló, va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonesolituà. Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, el 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia. (Continuarà)
(La fotografia correspon al pati de la Universitat de Cracòvia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís