Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 1: de Girona a Cracòvia (2 de juny de 2017) (III)
·
·
Aprofitant la guerra russoturca,
el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però el 1793 novament
van intervenir-hi Prússia i Rússia,
i dugueren a terme el segon repartiment de Polònia, que annexionava Lituània, Ucraïna occidental, Volínia i Podòlia a Rússia i Posnània, Danzig (Gdańsk)
i Toruń a Prússia.
Després del fracàs de la rebel·lió del 1794,
es produí el tercer repartiment de Polònia el 1795,
que fou el darrer i la seva fi com a estat independent.
·
En finalitzar la Primera Guerra mundial,
període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes
alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més
120 anys sense haver disposat d'un estat. Això va ser possible gràcies al
fet que els aliats van estar d'acord amb la voluntat del president dels Estats
Units Woodrow Wilson,
expressada al Congrés dels Estats Units.
Abans que s'acabés la guerra (punt tretzè dels catorze punts del seu discurs),
es proclamà la Segona República Polonesa (1918), que de seguida va patir una
nova i greu amenaça: la guerra amb els soviets,
iniciada el 1919 després
de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front
fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència.
·
L'any 1926,
el general Józef Pilsudski va
assumir la direcció de l'estat proclamant-se com a dictador.
·
L'1 de setembre de 1939, Hitler envaeix Polònia amb
una guerra llampec (Blitzkrieg),
i es desencadena la II Guerra mundial.
En un atac sorpresa, l'aviació alemanya va
destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i
la Unió Soviètica envaeix l'est de
Polònia, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat, segons el pacte Molotov-Ribbentrop.
Durant la guerra, Polònia va perdre sis milions de
persones, la meitat d'elles jueves,
primer concentrades en els guetos de
les ciutats i després en camps d'extermini tristament
coneguts, com el d'Auschwitz, al sud del país.
·
El 1945,
Polònia va ser ocupada per les tropes russes, que no van respectar el govern en
l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament
nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va
conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més, amb la Conferència de Ialta,
les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental
i Brest-Litovsk a
favor d'Ucraïna i Bielorússia.
Amb Alemanya,
la frontera es va fixar a la línia Oder-Neise,
per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939.
·
L'alçament popular de Poznan el 1956 va
obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i
la seua substitució per Edward Gierek es
va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels
productes bàsics de supervivència. Però, no va haver-hi transformacions
radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les dècades següents.
·
El 1980,
es va produir una gran onada de vagues, dirigides per la central sindical
Solidaritat i pel seu líder Lech Walesa,
que van aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw
Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski,
el qual el 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. El
1985, Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumeix la
secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues de 1988,
el govern va legalitzar Solidarność i
va convocar eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els
sindicalistes. El 1990, va ser triat com a president de Polònia Lech Walesa.
·
Recuperada la independència i la
democràcia, Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea,
amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a
membre, cosa que es va produir el 2004. El 2005 va morir el Papa Joan Pau II,
l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.”
Ens costa una mica
orientar-nos, però per sort arribem a la plaça central de Cracòvia, l’ Stare
Miesto. Des d’allí, amb alguna dificultat, acabem trobant l’hostal a on ens
allotjarem, el Good Bye Lenin Revolution (http://goodbyelenin.pl/ ), que queda molt cèntric. L’habitació és àmplia
i amb lavabo interior privat. Però tenim ganes de conèixer la ciutat i ens
n’anem directament a la plaça central i trobem un senyor, que porta una xapa a
la solapa amb el nom de “Mike”, tot vestit d’hivern, amb guants i tot, que ens
ensenya el menú del bar que promociona. Ens hi acabem seient, al Bulldog bar (https://www.tripadvisor.co.uk/Restaurant_Review-g274772-d8859040-Reviews-Bulldog_Bar-Krakow_Lesser_Poland_Province_Southern_Poland.html ). Prenem un cafè
amb llet i veiem les abundoses menges de la gent que esmorza. Mirem la guia i
fullets propagandístics i ens adonem que tenim temps de fer un “free tour” a la
tarda. Així que fem un primer tastet del centre de la ciutat, entrem a alguna
botiga de records i decidim anar a dinar a un restaurant vegetarià que hi ha
just davant de l’hostal, el Veganic (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g274772-d10642038-Reviews-Veganic-Krakow_Lesser_Poland_Province_Southern_Poland.html; http://veganic.restaurant/ ). A dins hi estan fent un càsting. Costa una
mica que ens atenguin, però ho fan i fem un deliciós menú amb sopa i pasta. Tot
ben regat amb la primera cervesa de mig litre polonesa i culminat amb un
deliciós pastís vegà que es desfà a la boca.
Com que estem fosos per la poca
estona dormida la nit anterior, anem a l’hostal a fer una capcinada de vint
minuts i ja marxar cap a davant de la catedral de Santa Maria, a on comença el
periple gratuït per la ciutat. Ho fem amb la companyia “Good tours” (https://www.goodcracowtours.eu/; https://www.goodtours.eu/ ). Tenim temps de comprar una
ampolla d’aigua i ja s’inicia el tour amb un guia madrileny, en Gonzalo. De
totes maneres, la meitat de la gent que el conformem som catalans. I ja ens endinsem a la part vella de Cracòvia
(https://www.cracovia.net/; https://www.cracovia.net/historia-cracovia; http://equipatgedema.cat/polonia/guia-de-cracovia/4-dies-a-cracovia-la-muralla-la-placa-del-mercat-i-wawel/; https://lapoloniadelospolacos.com/2014/09/17/por-que-los-nazis-no-quisieron-destruir-cracovia/ ) . Tal i com s’explica a
viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Crac%C3%B2via ): “Cracòvia o Kraków en polonès (
? i escolteu-ne la pronunciació en polonès)
és la capital del voivodat de
la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona
ciutat més important de Polònia després
de la capital, Varsòvia.
L'any 2014 tenia 761.873 habitants (els cracovians). El centre històric de
Cracòvia està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de
la UNESCO des
del 1978.
Situada
a la riba del riu Vístula,
la ciutat fou construïda als peus de la fortalesa eslàvica de Wawel.
Cracòvia tradicionalment ha estat un dels centres científics, culturals i
artístics del país. Temps enrere fou la capital nacional, i molts la consideren
encara el cor de Polònia, a causa de la seva història de més de mil anys. La
ciutat és també un important centre de turisme local i internacional, amb més
de set milions (2005)
de visitants anuals. Segons la tradició, el nom de Kraków es derivaria de Krakus (Krak,
Grakch), el llegendari fundador de Kraków i governant de la tribu dels lequites.
En polonès, Kraków és
un possessiu arcaic
de Krak i
essencialment significa "de (la ciutat de) Krak". El nom de Krakus es
deriva de "krakula", un mot protoeslau és
a dir el personal d'un jutge, o una paraula proto-eslava, "Krak", que
significa roure,
un cop un arbre sagrat més
sovint associat amb el concepte de la genealogia.
La primera menció al príncep Krakus (llavors escrit com a Grakch)
es remunta al 1190, tot i que la ciutat ja existia en una data tan primerenca
com el segle VII, habitada per la tribu dels vistulans. El nom oficial
complet de la ciutat és Stołeczne
Królewskie Miasto Kraków, o "ciutat capital reial de
Kraków".
La
història de Cracòvia comença abans de la creació de l'estat polonès en tant que
capital del poble vístula. Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada pel cap
d'aquest poble, Krak, sobre el turó de Wawel sobre
l'antre d'un drac. Els primers escrits històrics parlen d'un poble eslau que
s'instal·lava sobre les vores del Vístula al segle VIII on
es batejava el príncep dels vistulans. Aleshores Cracòvia
pertanyia a la Gran Moràvia.
La
primera menció del nom data de 966,
quan ho esmentava Abraham ben Jacob com
a centre comercial notable.
Quan
la Gran Moràvia és destruïda pels hongaresos,
Cracòvia passa a ser una de les ciutats administrades pels reis de Bohèmia.
Al final del segle X,
Cracòvia és un centre de comerç i d'intercanvis important però és conquerida
per Boleslau I Chrobry i
passa sota el domini de la dinastia Piast.
S'edifiquen els primers monuments de pedra en aquesta època: un castell,
esglésies romàniques (de
Sant Fèlix i Sant Aduakt), una catedral, i una basílica. (Continuarà)
(La imatge correspon a detalls que s'observen per les altures de Cracòvia!)
Comentaris