Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dies 1 i 2; arribada a Gósol i visita a la Vall de la Vansa (26 i 27 de maig de 2017) ( i XV)

Darrerament, s'ha explorat la muralla sud del Roget, a la base del Pollegó inferior que s'han equipat segons la mentalitat de l'escalada esportiva d'alta dificultat.
Junt amb Montserrat són les dues muntanyes de referència històrica i principals escoles d'escalada nacionals. Al Pedraforca, se li atorga un cert caràcter de muntanya seriosa: la magnitud de la paret principal, orientada al nord i de gairebé 600 metres d'altitud, junt amb l'entorn pirinenc li atorguen aquest. Per altra banda el Pedraforca és el punt més meridional on es porta a terme la pràctica del cascadisme (escalada en gel).
Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i és considerada una muntanya màgica. Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per sobre de les argelagues. Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.
El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L'any 1983, es va completar la protecció legal de l'entorn de l'espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l'any 2004 la gestió del PNIN s'incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Història

La primera proposta oficial per protegir l'espai figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Les extraccions de lignits a cel obert, portades a terme en el sector meridional del massís des del segle XIX i intensificades amb el desenvolupament industrial iniciat cap al 1950, van ser un factor més que va incidir en la urgència de preservar el Paratge. Després d'això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla d'ordenació provincial de Barcelona del 1963 que preveia l'anomenat Parc Natural del Cadí-Pedraforca. El 1966 es va promulgar la Llei 37/1966, de 31 de maig, sobre creació de reserves nacionals de caça que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual abasta actualment, a més del massís del Pedraforca i la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró, les serres del Verd i de Port del Comte.
Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que formen part del Paratge. La recuperació de l'autogovern de Catalunya va obrir les portes per a la definitiva protecció de l'espai. L'any 1980, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya va aprovar una relació d'espais d'especial interès natural, entre els quals es trobava el denominat Cadí-Moixeró-Pedraforca; el conjunt d'aquesta proposta va ser adoptat pel Parlament de Catalunya i incorporat en forma d'annex a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives Posteriorment, la Llei 6/1982, de 6 de maig, va declarar el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca. L'any 1983, es va completar la protecció legal de l'entorn de l'espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l'any 2004 la gestió del Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca va incorporar-se a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
En l'àmbit europeu, el setembre del 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Paratge, juntament amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró, va ser declarat Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una decisió de la Comissió del 22 de desembre de 2003, també es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000.
El Pedraforca és, junt amb Montserrat i el Canigó, la muntanya emblemàtica de Catalunya. La seva silueta singular i l'activitat excursionista i alpinística que es desenvolupa en aquest cim l'han convertit en un símbol de Catalunya.
Així la comarca del Berguedà la muntanya presideix el seu escut i la seva silueta és emprada llargament, tant en reclams publicitaris com en logotips.
«
I vegí vostres peus i vostres cingles
i vostres fronts, o serres de la pàtria!;
i al pondre's damunt seu l'astre del dia,
corona d'or irradiant de flama,
engollir-se'l vegí l'alt Pedraforca
fet un Vesubi atapeït de lava;
i entre el floreig d'estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales,
com aurora divina que em somreia,
vegí en lo cel la Musa catalana
»
 Jacint Verdaguer, l'arpa inclòs a Pàtria (1888)
L'any 2008 amb motiu de la celebració del 80è aniversari (1928-2008) de la primera ascensió a la paret nord del Pedraforca per part de Lluís Estasen, Josep Puntas, Josep Rovira i Jofre Vila, les productores Fanàtik Visual i Soul Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i Mercuri-SGP presenten el documental L'altra cara de la forca.  Aquest documental fou premiat com a Millor film espanyol en la 26 edició del Festival internacional de Cinema de Muntanya Vila de Torrelló.”

El camí és costerut, però no em costa gaire pujar-hi, suposo que per cremar adrenalina. Però com que comença a ser tard, decidim retornar la poble, ben cansats i fem una cervesa al bar del poble. Tot i el cansament, sopem al mateix apartament i ens decidim a tornar a Tuixent a veure una cantada popular de cançons del Pirineu, seguit de balls tradicionals, tot ben regat amb cervesa i “mojito” de flor de saüc. Curiosament, trobem gent coneguda de tot Catalunya, en una bonica festa, popular i que homenatja a les dones de la terra, al seu llegat i a la seva saviesa, les hereves de les sàvies cremades, també en aquests verals, per bruixes.
Finalment, desfem la costeruda i corbada carretera i retornem a l’apartament de Gósol a descansar unes quantes hores.
(La fotografia és del Pedraforca, amagat darrere els arbres)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís