Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dies 1 i 2; arribada a Gósol i visita a la Vall de la Vansa (26 i 27 de maig de 2017) (XIII)

Com a mamífers, Cal destacar l'isard (Rupicapra pyrenaica), l'herbívor salvatge que senyoreja els cims del massís. Altres mamífers de mida menor són el conill (Oryctolagus cunniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el talpó roig (Clethrionomis glareolus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus).
Pel que fa als carnívors trobarem la guineu (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), la mustela (Mustela nivalis) i el gat fer (Felis silvestris).
I pel que fa als rèptils i als amfibis, Cal destacar el tritó pirinenc (Euproctus asper), la salamandra (Salamandra salamandra), la granota roja (Rana temporaria), la granota vulgar (Rana perezi), el gripau comú (Bufo bufo), la serp verd-i-groga (Coluber viridiflavus) i la serp llisa (Coronella girondica).
Els terrenys oberts, forestals o pedregosos són el reialme de l'escurçó europeu (Vipera aspis), que pot ser l'espècie més perillosa de tot el massís pel verí de les seves fiblades.
Pel invertebrats, La presència de zones càrstiques fa força comuna l'existència d'espècies de fauna cavernícola endèmiques o rares a la resta del país. Entre els mol·luscs trobem el cargol Pyrenaearia parva.
Entre les papallones, d'excepcional interès al massís, s'hi han trobat espècies com: Aphantopus hyperantus, Aporia crataegi, Argynnis paphia, Argynnis adippe, Brintesia circe hispanica, Colias hyale, Gonepteryx cleopatra, Gonepteryx rhamni, Inachis io, Ladoga camilla, Limenitis reducta, Pandoriana pandora, Parnassius apollo, Pieris rapae, Quercusia quercus.

L'Alpí

(per damunt dels 2.300 m)
Les dures condicions climàtiques impossibiliten el desenvolupament de la vegetació arbòria i arbustiva, però en canvi a les formacions rocoses i a les tarteres hi creix una vegetació adaptada a aquest ambient fred i rocallós com l'orella d'ós (Ramonda myconi), pròpia de l'era terciària (fa uns 25 milions d'anys), la corona de rei (Saxifraga longifolia) espècie endèmica del Pirineu calcari que hi va arribar durant les primeres glaciacions, ara fa un milió d'anys. Altres espècies destacables són el xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica), la lluqueta de roca (Globularia cordifolia ssp repens) o la falguera (Woodsia glabella ssp pulchella).

El Subalpí

(1.700 - 2.300 m)
Són boscos sempre verds i majestuosos de coníferes formats per avets (Abies alba) i pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb sotabosc de boix (Buxus sempervirens) o neret (Rhododendrom ferrugineum), el·lèbor verd (Helleborus viridis), pulsatil·la blanca (Anemone alpina), te de bosc (Cruciata glabra), etc.

El Montà

(per sota dels 1.700 m)
Format, sobretot, per la roureda de roure martinenc (Quercus humilis) que ocupa gran part dels vessants acompanyat per blada (Acer opalus), boix (Buxus sempervirens), corner (Amelanchier ovalis), avellaner (Corylus avellana), arç blanc (Crataegus monogyna), ginebre (Juniperus communis), marxívol (Helleborus foetidus), roser caní (Rosa canina) i herba fetgera (Anemone hepatica) entre d'altres.
A Gresolet hi ha el bosc de la baga on el faig (Fagus sylvatica) intenta guanyar les zones més humides i desplaçar l'avet (Abies alba) i el pi negre (Pinus uncinata). Ací i allà, hi creix el pi roig (Pinus sylvestris) estès arran de l'explotació de la fusta. El bosc de la baga de Gresolet va ser protagonista d'una de les primeres campanyes conservacionistes que van tenir lloc a Catalunya, en els anys 1920 i 1921.
Dins el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca es troben molts elements del patrimoni històric i cultural entre els quals destaquen:
·         Arquitectura religiosa: Són molt nombroses les esglésies d'origen romànic escampades per la majoria de pobles o en indrets ben amagats, tant dins el Paratge com en els seus entorns. En destaquem algunes com el Santuari de Gresolet (Saldes), Santa Maria del Castell (Saldes), Sant Martí (Saldes), Sant Andreu de l'Espà (Saldes), Sant Sebastià del Sull (Saldes), Sant Ponç de Molers (Saldes), Santa Maria del Castell (Gósol), Santa Margarida (Gósol) i Santa Eulàlia de Bonner (Gósol).
·         Fortificacions: Durant l'edat mitjana la zona del massís del Pedraforca i els seus entorns eren controlats pels comtes de Cerdanya que utilitzaven els castells de Saldes i Gósol per protegir els seus territoris. Aquestes fortificacions van ser l'inici d'ambdós pobles, però actualment es troben apartades i parcialment en ruïnes.
·         Camins tradicionals: Són diversos els camins tradicionals que transcorren pel Paratge, sobretot pel que fa a camins ramaders, ja que a la zona i als seus voltants s'hi concentren àrees de pastura d'alta muntanya molt importants a Catalunya. Aquests camins conserven construccions annexes destacables com murs de pedra, pletes, ponts, hostals i cortals.
·         Art: L'estiu de l'any 1906 Pablo Ruiz Picasso va visitar Gósol, on va transformar el seu estil i va esdevenir molt productiu. Passat l'estiu, Picasso va marxar de Gósol, passant el Cadí pel pas dels Gosolans, per arribar a París, on va iniciar la seva època cubista. El record de la visita del geni és inesborrable per als gosolans, els quals disposen d'una Sala Picasso amb reproduccions de les obres pintades per l'artista en aquesta població del Berguedà
El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels excursionistes i, sobretot, dels escaladors, ja que als temps heroics dels inicis de l'escalada a Catalunya, les dificultats de la cara nord a l'hivern en feien l'ascensió una gesta comparable a les més famoses escalades hivernals dels Alps.
Tot i això, també hi ha itineraris per pujar caminant (o amb alguna grimpada fàcil) als principals cims, tant els dos pollegons com al Calderer. El més visitat és el Pollegó superior, i les principals vies d'ascensió que hi duen són:
·         Des de Gósol, pel camí de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera.
·         També des de Gósol, seguint el tram del GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.
·         Des del Refugi Lluís Estasen, també seguint la Canal de Verdet.
Les excursions al Pedraforca cal planificar-les molt bé, l'accessibilitat no és fàcil i per pujar-hi cal estar mínimament preparat tenint en compte diversos aspectes:
·         Preparació física personal.
·         Portar equipament adequat i alimentació i beguda (no hi ha fonts).

·         Tenir en compte els canvis de temps.
(Continuarà)
(La imatge correspon al poble de Gósol des de la distància)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís