Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dia 3; passejada per la Vall de la Vansa (28 de maig de 2017) (I)

Dormo tant tranquil·lament que em costa molt llevar-me. Però tenim una excursió programada i ens traiem la mandra de les orelles. Esmorzem a l’apartament i truquem a la senyora que ens ha de venir a recollir les claus de la casa. Deu estar enfeinada, ja que ens diu que la deixem a dins. Així ho fem i ja posem rumb cap a... Fórnols. Però ens equivoquem de camí i tardem més estona a arribar a aquesta petit poble de la Vall de la Vansa. A viquipèdia s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%B3rnols): “Fórnols o Fórnols de Cadí, és un poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situat a 1.285 metres d'altitud damunt el vessant dret de la vall de la Vansa (o també Lavansa). Les cases tenen teulades amb doble vessant, balconades de fusta a la façana i eixides amb arcs als darreres. Són agrupades entorn de l'església parroquial de Sant Climent.
Aquesta església, reconstruïda en època moderna (conserva encara un dels murs romànics), té un campanar de torre sobre un angle de la façana; aquesta té un portal adovellat i un ull de bou a sobre. S'hi conserva una còpia moderna d'una imatge romànica i un fragment d'un retaule gòtic dedicat a sant Climent.
Al poble hi ha la capella del Roser, barroca, i no gaire lluny, restes de l'antic castell de Fórnols. Hom celebra la festa major el tercer diumenge de novembre per Sant Climent i pel juliol la festa de Sant Jaume.
El lloc era de la senyoria del capítol de la Seu d'Urgell. Fou municipi independent fins al 1973. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Adraén i de Cornellana i l'ermita de Sant Salvador d'Adraén.
Joan Coromines creu que el nom de Fórnols ve de la forma llatina furnulos, diminutiu plural de "forn", aplicat potser a coves en forma de forn, més que no pas a veritables forns.
Quan hi arribem, ja trobem la gent que s’està esperant fer una excursió botànica entre Fórnols i Montargull. Ens la farà en Dani, un enginyer forestal nascut al poble del costat, Cornellana. Encara falta gent, però finalment arriben un nois, que més tard descobrirem que no han pagat la preceptiva aportació econòmica que es demanava, ni s’havien inscrit.
Comencem l’excursió. Just fer-ho, en Dani ja ens explica que ell no creu gaire en les herbes medicinals i que ens explicarà el que està científicament provat. I comencem el periple, directament cap a Montargull.
El guia ens indica i ens conta ja les plantes que anem trobant:
-          Milfulls o milflors: si es posen a macerar amb vi blanc, es dóna gust.  A viquipèdia es conta els següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Milfulles ): “La milfulles o camamilla vera (Achillea millefolium) és una herba perenne que pertany a la família de les asteràcies. Habita principalment a Àsia i la zona mediterrània d'Europa, encara que és menys abundant, fins i tot inexistent en regions com Andalusia i el sud de Portugal. S'ha introduït a altres llocs com Amèrica a causa de la dispersió accidental que ha provocat l'home. Popularment ha rebut moltíssims noms i actualment també és anomenada com: camamilla de les ribes, camamilla de Meranges, camamilla de muntanya, camamilla de prat, camamilla del tros, camamilla dels aragonesos, camamil·la vera, camamilla vera, cap de bou, cap de moro, centenrama, centfulles, cordonet, curatalls, espina de peix, estronca-sangs, filera, fileres, fror de ploma, gamusa, gamuses, herba bouera, herba conillera, herba d'anyell, herba de cent fulles, herba de corder, herba de ferides, herba de l'angina, herba de la Coma, herba de les cent fulles, herba de les ferides, herba de les mil fulles, herba de les nou camises, herba de mil fulles, herba de tall, herba de talls, herba de tos, herba de xai, herba del mal de coll, herba dels conills, herba dels llapins, herba dels talls, herba fina, herba per al sucre, lladracà, milenrama, milflors, milherbes, percala, pixacà, sardineta i setge.
De forma natural, la milfulles creix en zones no massa seques i ben drenades. Es pot trobar en pastures, en camps cultivats o no i sovint al costat de les carreteres, en vessants de muntanya i en zones boscoses. Es pot trobar entre els 0 i 2400 m d'altitud, tot i que prefereix altituds inferiors als 1500 m. A partir dels 1000 m cap amunt té un port més petit i més fragància.
Tot i que és una planta molt tolerant a qualsevol tipus de clima, requereix unes condicions temperades o temperades-fredes. Resisteix bé a les gelades (fins a –15 °C) i a la sequera. Normalment vol condicions de ple sol.
Pel que fa al tipus de sòl, en general es pot dir que s'adapta bé a tot tipus de sòls (àcids o bàsics, calcaris, secs), sempre que estiguin ben drenats, ja que no resisteix l'entollament. Per tant, prefereix sòls arenosos i frescals davant de sòls argilosos i compactes. Creix bé en sòls pobres.
És una planta herbàcia, perenne i rizomatosa d'on poden sortir una o diverses tiges dures, erectes, tomentoses i acanalades. És difícil veure-les ramificades, sobretot en la part superior. Pot arribar a fer des 60cm a 1m d'alçada. L'arrel, majoritàriament té estolons i rizomes horitzontals. Té fulles herbàcies, alternes de fins a 20cm de llarg, bipinnaticeptes o tripinnaticeptes, de lineal-oblongues a lanceolades en el contorn general, les inferiors són lanceolades i amb un pecíol curt i la resta són sèssils. Tenen el calze campanulat de 3 a 5mm de llarg per 3mm d'ample, poden tenir de 15 a 20 bràctees, graduades en 4 sèries, les més llargues fan de 4 a 5mm de llarg, el seu indument és glabre o glabrescent, amb la nervadura central verda i els marges generalment de color cafè; receptacle cònic, escuames oblongues, de ± 3mm de llarg. Les flors són petites i formen inflorescències en forma de corimbe molt dens. Són de dues formes: flors ligulades (± 5 lígules): les seves corol·les generalment són blanques, femenines, les lígules són orbiculars a quadrangulars, de 2 a 3 (4) mm de llarg; i flors del disc ± 20: les seves corol·les són groguenques o blanquinoses, hermafrodites amb 5 estams i pistil, tubuloses, o bé, amb forma campanulada, de 2 a 3 mm de llarg i acabada en 5 lòbuls. No tots els capítols són heterògams, és a dir, no totes les flors són hermafrodites (tenen els dos sexes), sinó que van acompanyades d'altres flors unisexuals (d'un únic sexe). El fruit és un aqueni oblong a obovat, comprimit, de 2 a 3 mm de llarg, glabre, de blanc a gris, finament estriat en forma longitudinal sense vil·là.
La droga de la milfulles són les sumitats florides. A continuació tenim la composició de principis actius en diferents parts de la planta:
·         Àcids: àcid ascòrbic, àcid cafeic, àcid oleic i àcid salicílic (en fulles)
·         Flavonoides: apigenina i luteolina (planta)
·         Lactones sesquiterpèniques: aquilicina, acileína, millefina (planta)
·         Alcaloides: betonicina, betaïna i estaquidrina (planta)
·         Altres: eugenol, colina, cumarines, tanins.
·         Minerals: calci, crom, cobalt, alumini (Planta)
(Continuarà)
(La fotografia correspon a una panoràmica des de Fórnols del Cadí)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís