Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): acabant de gaudir de Menorca i retorn cap a casa (4 de gener de 2017; dia 8) (VI)

La primera dominació anglesa va configurar la ciutat actual, i va provocar un creixement i un desenvolupament econòmic que van deixar empremta. Té lloc un augment demogràfic, una expansió de l'agricultura, un desenvolupament del comerç i també de la navegació; açò provoca que el port es convertesqui en un centre comercial de primera importància com a espai de distribució de mercaderies i de fabricació de vaixells. Aquesta nova situació provoca que la burgesia tengui més importància i que hi hagi un gran moviment de gent de diferents races. Cal destacar que encara existeix el corsarisme. També es construeixen noves carreteres, per poder connectar amb la resta de les poblacions, i un fet important és que Maó es converteix, l'any 1722, en capital de l'illa. Així és un segle d'expansions urbanes. S'aprofita per construir cases senyorials d'un nou estil totalment diferent, com les del carrer Isabel II. Té lloc la reforma de Santa Maria i de Sant Francesc, i es duen a terme noves construccions, com hospitals, l'església del Carme, el Principal de Guàrdia, l'església de Sant Antoni, la Concepció, Sant Josep, etc.
Durant el segle XIX, la situació anterior va canviar, ja que l'any 1802, sota sobirania espanyola, es va prohibir el lliure comerç de blat i de llegums. Per tant, la ciutat va viure un període d'estancament i de decadència. Davant d'això, molta gent va emigrar a altres llocs. Però la situació va millorar cap a la meitat de segle, gràcies a la introducció de la indústria i la represa de l'activitat comercial. Una altra innovació és la navegació de cabotatge, que solen ser les connexions amb Barcelona i Mallorca (1919, per mitjà de la Transmediterránea). També trobam la nova indústria de les sabates. Tot això requereix una gran infraestructura i, a poc a poc, la ciutat va canviar d'aspecte; sobretot el port, ja que s'hi construeixen fàbriques i magatzems. Altres construccions importants són la Mola, el cementiri, el Teatre Principal i l'església de Santa Eulàlia. També hi ha una expansió urbana, ja que té lloc la urbanització de ses tanques del Carme, a partir de la desamortització de Mendizábal, i se segueixen construint cases senyorials.
A principis del segle XX, es crea dins Maó l'Ateneu, entitat que provoca la dinamització de la cultura menorquina. És un segle durant el qual la ciutat de Maó es modernitza i canvia la seva imatge. Això també inclou una transformació de l'economia i també de la societat; podrem veure com la burgesia es fa propietària, gràcies a les desamortitzacions, i els obrers comencen a reclamar els seus drets en el camp del treball.
En en primer terç del segle es produeixen diferents fets polítics, com la Segona República Espanyola. Però els canvis vindran amb la Guerra Civil i, després, amb la Dictadura, que provoquen l'empobriment de la ciutat i ocasionen la falta de llibertats socials, culturals i econòmiques. Aquesta situació millora devers finals dels anys 50 amb la recuperació de la indústria i el naixement del fenomen turístic.
Actualment, la ciutat es caracteritza per tenir una gran activitat econòmica, la major part de la qual està destinada al turisme. Les construccions més importants són la peixateria i la Sala Augusta. També cal destacar que, a partir dels anys 60, es produeix un altre fenomen d'expansió urbana que continua fins avui, i que crea una nova perifèria a la ciutat.

El dia 8 de setembre se celebren les festes patronals: les Festes de Gràcia. Se celebren amb el tradicional jaleo, a la plaça de la Constitució, davant l'ajuntament i la sortida dels gegants de Maó, Tomeu i Guida, en Pere i na Gràcia, Miquelet es Salero i s'Àvia Corema.” (continuarà)
(La fotografia correspon a una palmera al bell mig de Maó)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís