Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: passejant per l’Havana (6 d’abril de 2017; dia 2) (II)

Situat al centre la capital del país, entre els carrers Paseo del Prado, Dragones, Industria i San José, és l'origen quilomètric de la xarxa de carreteres cubanes, i després del triomf de la Revolució, quan va ser dissolt el Congrés, va ser transformat en la seu del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient i de l'Acadèmia de Ciències de Cuba.

Obert al públic, és un dels centres turístics més visitats de la ciutat, havent-se convertit en un dels icones arquitectònics de l'Havana, i és considerat habitualment l'edifici més imponent de la ciutat.

L'origen d'aquesta zona de la ciutat es remunta a finals del segle XVIII, estant estretament vinculat a la construcció del nou Paseo del Prado, propiciat pels nous espais obtinguts de la demolició de les muralles a partir de 1863. Es tractava d'un espai obert, amb una rotonda arbrada al centre del qual estava col·locada l'estàtua d'Isabel II, que va ser l'antecedent de l'actual Parc Central de l'Havana. En el seu entorn es van organitzar àrees verdes i parcs i, van ser emplaçats establiments de serveis, hotels i teatres que van fer de la zona (enfilada entre l'antiga ciutat intramurs i el desenvolupament que es va efectuar a l'exterior), el centre d'esbarjo més important de la Capital

El caràcter de centre urbà adquirit per aquest enclavament cap a finals del segle XIX, va ser reforçat en incorporar-se als voltants d'aquest conjunt, en les primeres dècades del segle XX, les construccions del Capitolio Nacional i el Palau Presidencial, seu dels poders executiu i legislatiu de la república, complementant així la seva fisonomia amb la presència d'edificis d'ús polític. El període comprès entre el començament del segle XX i la dècada de 1950 va ser el moment de major esplendor del lloc. Varen ser erigits un grup d'edificacions excel·lents que van contribuir a magnificar aquest espai urbà, subjecte també a una sèrie de modificacions al llarg del temps que l'han convertit en una zona paradigmàtica de l'arquitectura i l'urbanisme de la capital. L'activitat comercial es va desenvolupar notablement en eixos i carrers de La Habana Vieja i Centro Habana, com si el punt de confluència i encreuament anés a constituir precisament el centre de la ciutat.

La història particular dels terrenys avui ocupats pel Capitoli de l'Havana comença quan el lloc, ocupat per un pantà, va ser dragat a principis del segle XIX per al seu aprofitament urbà. Estant el terreny ocupat per un abocador d'escombraries al costat de la muralla de terra, es va instal·lar allí un jardí botànic, el primer en la història de la ciutat, fundat el 30 de maig de 1817. Sota els auspicis de la Societat Econòmica d'Amics del País, el 1834 aquest es va traslladar als terrenys dels Molins del Rei, actual Quinta de los Molinos, situats a la falda del turó d'Arostegui, on hi ha el Castell del Príncep.

En aquest mateix any va començar en el mateix emplaçament la construcció d'una estació per al ferrocarril que enllaçaria l'Havana amb Güines. Se li va donar el nom d'Estació de Villanueva, anomenada així en memòria de Claudio Martínez de Pinillos, Comte de Villanueva, Intendent General d'Hisendes i primer president del Consell Directiu del Ferrocarril.  En 1817 es va inaugurar el primer tram a Bejucal i un any després va arribar a Güines. En 1839 es va concloure aquesta estació en els terrenys contigus al Campo de Marte. En 1840 la línia ferroviària arribava ja a la localitat de Cárdenas.

En 1910 es va produir un canvi dels terrenys ocupats per l'Estació de Villanueva (que amb els anys es va quedar insuficient i fora de lloc) per altres pertanyents a l'antic Arsenal de l'Havana, per tal de construir-hi la nova estació terminal de ferrocarril i alhora erigir en aquests terrenys el Palau Presidencial, ja que fins ara el president de la república es mantenia ocupant l'edifici del Palacio de los Capitanes Generales a la Plaza de Armas. Després d'innombrables avatars, d'inicis i paralitzacions que van abastar un llarg període de gairebé quinze anys, el lloc s'havia convertit en un gran caos en què convivien les restes de l'edifici abandonat, amb les estructures d'un parc de diversions.

L'any 1925 el general Gerardo Machado Morales va assumir el seu primer període presidencial amb el propòsit de celebrar a l'Havana el 1928 -any de culminació de la seva mandat- la sisena Conferència Internacional Panamericana, en un edifici per construir. Carlos Miguel de Céspedes, el seu secretari d'Obres Públiques, va encarregar a la signatura d'arquitectes Govantes i Cabarrocas l'estudi del nou projecte del Capitoli, a partir d'unes bases ja assentades, introduint les modificacions que fossin necessàries.

Va ser designada una comissió al capdavant de la qual es trobava l'arquitecte Raúl Otero, i varen participar també els membres de l'equip francès que es trobava a l'Havana treballant en un Pla Director per al seu reordenament urbà, i que es trobava dirigit per l'urbanista i paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier, el qual es van incorporar també als estudis del projecte del Capitoli. Aquests van aportar un conjunt de noves solucions, en les quals es troben molts dels elements exteriors que avui apreciem a l'edifici, com la gran escalinata i les lògies laterals de la façana principal. La direcció del projecte va ser duta a terme per arquitectes cubans: Otero va ser designat director artístic de l'obra, encarregat de la documentació de plànols i els detalls del projecte, i Eugenio Raynieri Piedra va ser nomenat director tècnic a càrrec de l'execució i el pressupost. Posteriorment, Raynieri assumiria també la part artística del treball fins a la seva culminació.

Un altre professional al càrrec del qual va estar el projecte del Capitoli va ser l'arquitecte José M. Bens Arrate, que també va introduir modificacions molt importants com la projecció exterior dels cossos laterals dels hemicicles, la segona línia de façana de les lògies i la silueta general de la cúpula. La companyia nord-americana Pudrí & Henderson Company va tenir al seu càrrec la construcció de l'edifici. (continuarà)

(Cantonada a l'Havana, a on parla del Castell de Farners)