Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): acabant de gaudir de Menorca i retorn cap a casa (4 de gener de 2017; dia 8) (III)

No tenim gaire estona, així que fem un petit recorregut per la zona. S’hi demana silenci i fins i tot hi ha zones parapetades per evitar que els humans s’immisceixin amb la vida dels ocells que podem observar de lluny. També hi ha altres animals, però els que veiem són diferents espècies d’aus convivint tranquil·lament. Alguns deuen haver-se submergit no gaire estona abans, ja que estan amb les ales ben esteses per eixugar-se; d’altres xerriquen, d’altres volen baix... En fi, un gran espectacle de la mare terra! Pugem al cotxe i anem directament cap a Maó (http://www.menorca.es/contingut.aspx?IDIOMA=2&idpub=8520; https://www.disfrutamenorca.com/mahon; http://www.ajmao.org/Contingut.aspx?IdPub=8050 ), a on tenim la sort de poder aparcar prop del centre.  Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%B3 ): “Maó (oficialment Maó-Mahón) és un municipi i ciutat de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa i actual seu del Consell Insular de Menorca. La ciutat de Maó es troba a l'est de l'illa de Menorca, i al final del port de Maó. Les seves coordenades són: 39° 53′ 21″ N i 4° 15′ 49″ E. Es troba a uns 72 metres d'alçada, però com la ciutat arriba fins al port, té importants desnivells. El terme municipal de Maó limita amb els d'Es Castell, Sant Lluís, Alaior i Es Mercadal. Popularment, s'explica que Portus Magonis, l'origen del topònim prové del nom propi del general Magó Barca, germà del cabdill cartaginès Anníbal Barca, que li va donar el nom actual, quan es trobava fugint dels romans l'any 205 aC després del fracassat setge de Cartago Nova. Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae (v. 5, pàg. 183), refuta aquesta hipòtesi per la manca de base fonètica i històrica. La dèria de voler trobar darrere de topònims preromans explicacions relacionades amb noms d'herois o de cabdills de les grans potències imperials de la Mediterrània de l'antigor ha portat a voler relacionar Bàrcino amb Amílcar Barca, Roma amb Ròmul, Olissipo amb Ulisses o París amb Paris, raptor d'Helena de Troia.
D'altra banda, Coromines treu importància històrica a Magon, ja que considera que fou un fracassat: «Encomanat de la formidable expedició per mar i terra, que en el segle II llançaren els cartaginesos, amb forces molt superiors, contra els siracusans i els altres grecs de Sicília, Magon, després del primer xoc, es retirà, quasi sense lluita, davant l'hàbil general corinti Timoleont. Destituït per Amílcar i Asdrúbal, fou degradat, sota el pes de l'acusació de covardia (amb sospites de traïció)». De tota manera, se sap que Magó va reclutar 2.000 foners a Menorca, abans de la batalla, i que va ser en un lloc resguardat damunt del port, on establiren el campament de reclutament de joves indígenes, segons Plini (E. Belenguer, 2004). Així doncs, segons Coromines l'origen seria lígur-sorotàptic, com Mallorca i Menorca, així com el nom romà de Ciutadella, Iamon.
Cal constatar que la grafia tradicional Mahó amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana Mahón, no es considera correcta. Segons les normes de l'àmbit lingüístic del català (1913), només es conserva la hac si es manté en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesió"). En el cas de Maó, deriva de la paraula llatina Magonis, que no té cap hac.
Plini el Vell la menciona al segle I amb el nom de Magon, Pomponi Mela al segle II amb el nom de Mago, i el geògraf de Ravenna amb el nom de Maco. De tota manera, ja hi ha escrits del segle XIV que la mencionen amb hac com a Mahó (Marsili, el 1323). Arran de la reforma fabriana, aquestes hacs tradicionals, com la de Vich i Hostalrich, es van eliminar. D'ençà de la publicació al BOE el 6 de setembre del 2006, que recull l'acord adoptat pel Consell Insular de Menorca el 27 de febrer del mateix any, Maó era l'única forma oficial d'aquest topònim menorquí a tots els efectes i substituïa la forma castellana oficial fins aleshores, Mahón.

El dia 29 d'octubre del 2012 el ple de l'ajuntament de Maó, governat en majoria absoluta pel Partit Popular, ha dictat que el nom oficial de Maó ha de ser Maó-Mahón. Això ho ha pogut portar a terme gràcies a la derogació per part del Govern Balear l'estiu passat de la llei de Normalització Lingüística que s'aprovà per unanimitat parlamentària durant el govern de Gabriel Cañellas Fons. Aquesta llei garantia que l'única forma oficial dels topònims era la forma en llengua catalana. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'Albufera d'Es Grau)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís