Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: passejant per l’Havana (6 d’abril de 2017; dia 2) (IV)

Aquests dos blocs s'organitzen en una planta tradicional rectangular al voltant de dos patis centrals, les dimensions són de 45 per 15 metres cadascun. Aquests resolen eficaçment la ventilació i il·luminació dels locals dels quatre nivells amb què compten aquests blocs. El sòcol que envolta el basament de l'edifici, la gran escalinata monumental principal, el pòrtic central i les escalinates secundàries estan construïdes en granit. A la resta de l'edifici es va utilitzar pedra de Capellanía, tant per les façanes com en els seus interiors.
Resulta notable la varietat i riquesa dels materials emprats en aquesta construcció, com les 58 varietats de marbre nacionals i d'altres parts del món emprats en els paviments i en els panells escultòrics llaurats, les ferramentes de bronze de portes i finestres, les llums, aplics, canelobres, les pintures murals que decoren els hemicicles (més de vint), les decoracions i motllures de fina execució dels falsos sostres i parets realitzades en guix i estuc. També són destacables les fustes precioses, particularment la caoba, emprades en l'execució de portes, finestres, estrades, prestatgeria i altres treballs de talla i ebenisteria, les reixes i altres elements de funció, els vitralls i lluernes de vidre emplomat, entre d'altres.
Un lloc poc conegut d'aquest edifici és la "Tomba del Mambí Desconegut". Està situada a la part baixa de l'escalinata principal; sota i a banda i banda d'aquesta és possible apreciar dos arcs que condueixen a un passatge cobert on es troben les entrades a aquest recinte, que conté un sarcòfag envoltat per sis figures de bronze que representen cada una les sis províncies de la república.
Atenent al volum de la seva construcció, s'estima que el Capitoli de l'Havana és el tercer en importància per la seva construcció monolítica al món i l'únic d'aquestes característiques construït al segle XX.
Els elements decoratius i ambientació dels espais del Capitoli constitueixen un complement destacat de les solucions arquitectòniques de l'edifici. Els elements components del mobiliari, la lluminària, i la ferramenta de la fusteria entre d'altres, compten amb dissenys propis i amb monogrames particulars per aquest edifici. La prestigiosa empresa Waring & Gilow Ltd radicada a Londres i especialitzada en decoració i ornamentació tant a interiors com exteriors va ser l'encarregada d'executar tota l'ambientació general del projecte, i constitueix un dels aspectes més destacats del seu interiorisme.
L'altre ambiciós projecte plantejat, i que superava l'àmbit de l'Havana, va ser la construcció de la xarxa de carreteres nacionals, el quilòmetre zero estaria marcat simbòlicament per un brillant diamant de 25 quirats col·locat sota la cúpula del Capitoli. El diamant va pertànyer a l'últim tsar de Rússia, Nicolau II, i havia arribat a l'Havana en mans d'un joier turc que el va adquirir a París.
Tot i estar protegit per un sòlid cristall tallat i considerat irrompible, el diamant va ser robat el 25 de març de 1946 i recuperat el 2 de juny de l'any següent. Mai es va saber qui ho va robar tot i que la rumorologia popular va atribuir el fet a un tinent de la policia especial del Ministeri d'Educació anomenat Abelardo Fernández González.
En 1973 es va substituir el diamant per una rèplica per qüestions de seguretat i es va guardar a la caixa de seguretat del Banc Central de Cuba.  No hi ha molta claredat sobre el destí del Diamant i, en l'imaginari popular, hi ha la creença que en realitat satisfà el caprici del mateix Fidel Castro o algun col·leccionista estranger. No s'ha permès mai a cap periodista, després d'aquesta data, tenir una prova gràfica de la real situació del Diamant.
El Capitoli de l'Havana va ser inaugurat el 20 de maig de 1929 (Dia de la Independència), amb un cost total de gairebé disset milions de pesos, el que equivalia a la mateixa quantitat de dòlars de l'època. La seva construcció es va produir en un període de gran recessió econòmica mundial, que provocaria al següent any la crisi coneguda com el crac del 1929, de manera que el govern de Gerardo Machado va ser acusat de romandre aliè a la realitat social que vivia el país.

Com qualsevol edifici d'aquestes característiques, la seva utilització va variar en funció de la situació política i social del país. En el cas del Capitoli, en modificar l'organització política de Cuba i no ser requerit el seu ús per a la finalitat amb què va ser construït, a més de la càrrega simbòlica i significat que se li podia atribuir, l'emplaçament va ser destinat a altres institucions. El Capitoli de l'Havana ocupa el seu lloc en la història com a seu de l'Assemblea Constituent que el 1940 va promulgar la famosa Constitució de 1940. Més tard, en triomfar la Revolució cubana de 1959, el nou govern revolucionari el va transformar en la seu de l'Acadèmia de Ciències i del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient. (Continuarà)
(La fotografia correspon a un sidecar pels carrers de l'Havana)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís