Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: passejant per l’Havana (6 d’abril de 2017; dia 2) (III)

Al projecte del capitoli és impossible assignar-li una autoria exclusiva; constitueix en si una obra que des del seu inici va anar rebent a través d'estudis successius un minuciós treball de disseny particular dels detalls del projecte, patent en els esbossos i dibuixos originals, que constitueixen veritables obres d'art en molts casos, i la materialització va donar lloc a l'expressió i la imatge final de l'edifici.
Amb el propòsit de realitzar un projecte d'organització urbana de la ciutat de l'Havana, van ser contractats pel govern de Gerardo Machado, els serveis del destacat arquitecte, urbanista i paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, qui havia realitzat importants treballs anteriors a Espanya, Marroc i Portugal. A més de les seves realitzacions a l'Havana, entre 1925 i 1929, va intervenir en companyia dels seus col·laboradors més propers, Louis Heitzler i Théodore Leveau, per aportar les seves experiències i suggeriments en l'enriquiment del projecte del Capitoli i en particular a tot allò referent als parcs i jardins de l'entorn, que servien de marc paisatgístic per al conjunt. El president Gerardo Machado va concebre, amb un gran deliri de grandesa, l'execució d'un ambiciós projecte, en el centre de mira del qual es trobava la realització d'un conjunt d'obres de remodelació que tenien el propòsit de crear un impressionant marc monumental per a la celebració a l'Havana de la Conferència Panamericana el 1928, i de la possible presa de possessió del seu segon mandat, que hauria de ser el 1929.
Aquest pla per remodelar l'Havana tenia com a motiu central l'edifici del Capitoli, que albergaria les seus del Poder legislatiu, la Cambra de Representants i el Senat de la República; i la seva ubicació en les àrees de transició entre l'Havana Intramuros i tot el desenvolupament posterior dels segles XIX i XX, va constituir el repte a enfrontar per l'equip encarregat de la seva realització.
Forestier, en la seva proposta, va respectar bàsicament l'estructura existent de la ciutat colonial, projectant en el seu entorn immediat un conjunt d'espais públics i parcs. Aquesta remodelació va començar amb els parcs de la Plaça de la Fraternitat Americana, situada en els antics terrenys del Campo de Marte, els jardins del Capitoli, el Parc Central, la franja del Paseo del Prado, el conjunt de parcs de la plaça del Palau Presidencial i els de l'Avinguda del Port.
El projecte per als jardins del Capitoli es va concebre com un sistema de senders florits que es corresponien amb els accessos d'entrada de les diferents façanes de l'edifici, alhora que conjugaven amb les jerarquies de les vies que conformaven el traçat versallesc del seu disseny. Aquestes sendes de terratzo integral en diferents colors: blanc, gris i negre, empren una composició amb motius decoratius de línies i elements geomètrics que accentuen direccions o destaquen punts o àrees determinades. L'estudi de la vegetació, desenvolupat a partir del domini i el coneixement del paisatgisme i la jardineria que Forestier posseïa, es va encaminar a emmarcar la monumentalitat de l'edifici, compaginant l'arquitectura del capitoli amb espècies com Lantana trifolia, Cannaceaes vermelles i grogues, Malvesc, i un conjunt de Roystonea regia situades en els quatre angles de l'edifici com a culminació del tractament, un element típic de la vegetació tropical i símbol de la nacionalitat cubana.
La influència de les aportacions de Forestier va resultar un important llegat que va marcar el posterior desenvolupament urbanístic de la ciutat de l'Havana.
La construcció va ocupar una àrea total de 43.418 m², dels quals 13.484 corresponen a l'immoble, amb una àrea circumdant de jardins i parcs de 26.391 m². La resta, 3.543, es van dedicar a l'ampliació dels carrers i en el seu entorn. L'immoble es va construir a partir d'una estructura metàl·lica encarregada a la companyia nord-americana Pudrí & Henderson, que ja havia executat amb anterioritat nombroses obres d'importants edificis a la capital. La longitud total de la construcció va ser de 207,44 m, i la seva composició arquitectònica i volumètrica es va estructurar a partir d'un cos central compost per l'escalinata monumental, de gairebé 36 m d'ample per 28 m de llarg i un total de 55 esglaons interromputs per tres descansos intermedis. A banda i banda del desembarcament de la gran escala, s'emplacen dos grups escultòrics fets en bronze per l'artista italià Angelo Zanelli, La Virtut Tutelar del Poble i El Treball, de 6,50 m d'alçada cadascun.
El pòrtic central, de 36 m d'ample i 16 d'alt, és sostingut per 12 columnes jòniques de granit. En aquest espai se situen les tres portes dels accessos principals a l'edifici, amb 7,70 metres d'alt i 2,35 d'ample, així com un conjunt de baixos relleus de marbre realitzats pel mateix artista italià.  La cúpula, d'una alçada de 92 m, va ser en el seu moment la cinquena més alta del món amb un diàmetre de 32 m. Compta amb 16 nervis entre els quals destaquen les bresques recoberts amb làmines d'or de 22 quirats. Remata la cúpula una llanterna amb 10 columnes jòniques a l'interior de la qual hi havia fins a 1959 cinc reflectors giratoris que van ser retirats. A l'interior d'aquest espai es materialitza el simbolisme arquitectònic en la imponent escultura de La República, situada sota la cúpula, obra també de Zanelli, feta en bronze, amb 15 m d'alçada i 30 T de pes, que en el seu moment va ser també la segona més gran del món sota sostre.

Aquest espai constitueix el nus d'articulació del gran Saló dels Passos Perduts, el més monumental dels espais existents en els edificis públics del país, amb gairebé 50 m de llarg, 14,5 d'ample i gairebé 20 m d'alçada, i serveix de vincle amb els cossos laterals de l'edifici, de proporcions molt més baixes, i en els quals predomina l'horitzontalitat respecte al bloc central. En ells s'albergaven la Cambra de Representants (situada al nord) i el Senat (situat al sud), que són rematats en els seus extrems per les formes corbes corresponents als hemicicles per a reunions, el que es reflecteix en l'arquitectura exterior de les façanes laterals. (continuarà)
(La fotografia correspon al capitoli de L'Havana) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís