Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: de l’Havana a Santiago de Cuba (7 d’abril de 2017; dia 3)

De nou dormo bastant bé. Suposo que porto cansament acumulat i em costa despertar-me. Una vegada ho he aconseguit i ens hem reunit tots, esmorzem a la mateixa casa particular. El menú és com sempre: fruita, ous, pa, suc, cafè, etc. Després de ben satisfer l’estómac, ja que a la nit anterior vam acabar sense sopar, marxem a fer una passejada ràpida pel centre neuràlgic de l’Havana Vieja, que ja gairebé ens és familiar. Abans, però, fem marrada i passem per la zona del Malecón (http://www.visitarcuba.org/el-malecon-de-la-habana; https://es.wikipedia.org/wiki/Malec%C3%B3n_habanero)  i ens endinsem cap a un carrer menys turístic, a on trobem un noi que xerra una bona estona amb nosaltres. Aquesta zona de l’Havana és totalment desconeguda per mi, i està en rehabilitació. Tot passejant, se m’acosta de nou una senyora que diu que està embarassada (més aviat té panxa cervesera) i em demana que li compri llet. L’engego amb bones paraules i ella s’enfada. Tot girant-me veig que està conxorxada amb una altra dona, que fa el mateix que ella i cap de les dues està embarassada. Passem per davant del Capitoli i ja ens perdem per carrer Obispo, a on com no, fem una cervesa. Seguidament, retornem cap a la casa particular a on ens hem allotjat i ja comencen els problemes:  la mestressa i una treballadora ens diuen que no hem pagat tots els esmorzars, cosa totalment falsa. A més, ens fan pagar una cervesa que no hem pres nosaltres. Ens indignem, però li acabem pagant per evitar problemes. Les senyores, no sé si amb mala intenció, s’acaben guanyant un sobresou. Marxem molt enfadats. A la porta ens esperen dos taxis per portar-nos a l’aeroport, concretament a la terminal 3, la dels vols nacionals. Tal i com ens explica el simpàtic taxista, a L’Havana hi ha cinc terminals (https://es.wikipedia.org/wiki/Aeropuerto_Internacional_de_La_Habana) :  la de vols nacionals (terminal 1), la de vols internacionals generals (terminal 3), la de vols per americans (“gringos” diu ell; terminal 2), una per paqueteria (terminal 5) i una per cooperacions mèdiques (terminal 4). Ens costa 15 CUCs el viatge i un cop hem pagat, ja anem a facturar l’equipatge amb Cubana de aviación (http://www.cubana.cu/) . La facturació és gairebé manual, i com que la terminal és molt petita, sortim a fora a comprar algunes cerveses i esperar que arribi l’última integrant de l’expedició. Ho fa en taxi, factura i tots junts, tots vuit, ja esperem per volar tot compartint cerveses i xerrades. Passem el control de seguretat, que és prou curiós. Ens fan entrar de mica en mica i són molt i molt estrictes amb les mesures de seguretat. Finalment, després d’una llarga cua, ja ens deixen pujar a un bus jardinera que ens ha de portar fins a l’avió. Fem una bona passejada per l’aeroport i un cop allí, passem més de mitja hora dins de l’autobús abans no ens deixen embarcar. És un complet caos poder-ho fer. La gent s’asseu a on no li toca, una criatura plora desesperada i sembla una mica un petit malson. El nen histèric para de plorar quan l’ajunten amb la seva família. Per tal d’aconseguir-ho, han fet moure mig avió perquè una senyora no es volia canviar de seient, ja que li havia tocat la finestra i no la volia perdre. Ens enlairem amb retard; el vol és relativament plàcid i aterrem a l’aeroport Antonio Maceo de Santiago de Cuba (https://es.wikipedia.org/wiki/Aeropuerto_Internacional_de_Santiago_de_Cuba; http://www.aeropuertos.net/aeropuerto-internacional-de-santiago-de-cuba/) .  El cel amenaça amb una bona tempesta, però esperem a que surtin les maletes; un altre caos, ja que tothom les vol agafar, alguna gent amb una mica de males maneres. Un cop les maletes de tothom recuperades, aconseguim un parell de taxis per anar cap al centre de la ciutat. Mentre ens hi dirigim, cau una bona tempesta. El simpàtic taxista que ens porta no posa el parabrisa per a res, i descobrim el perquè: no funciona. Ho fa funcionar i queda encallat, de manera que una de les persones ha de baixar del cotxe a tornar-ho a posar bé. El cel està ben ennegrit i la pluja no cessa; per més inri, no trobem la casa particular, casa Jenny (Ave. Garzón, 255 e/L y 3era; Telf (5322) 663398/ 5352467398; correu electrònic: jennynavarro@arzsantiago.co.cu), a on anem a dormir. Després de giravoltar una estona, la trobem. Ja ens espera la propietària amb el seu marit. Dues persones ens quedarem a pernoctar allí i la resta, anirà a una altra casa propera. La noia ens dóna un suc de mango per beure i ens explica que avui tenen reunió familiar perquè ha arribat el seu cunyat dels EUA. El mango ens conta que és de casa dels seus pares, que tenen un arbre i que després de viure anys a Santiago, se n’han anat a viure a una zona més rural. Quan al cap d’una estona ens reunim tots de nou, anem a buscar un lloc per sopar: de camí hem vist un restaurant xinès-italià, el Beijing. Hi ha molts cubans fent cua tot esperant per sopar. Ens hi quedem i al cap d’una bona estona, cervesa pel mig, podem entrar a menjar. Les racions són molt bones i abundoses i sortim d’allí gairebé rodolant!  Com que estem un xic cansats, no allarguem pas la nit i ja anem a descansar la carcanada durant unes quantes hores!
(La imatge correspon al restaurant xinès a on vam sopar)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís